De prohibicions desaforades i un futur mes mòbil que mai

La setmana passada va saltar a la premsa la notícia de la creació -fruit de la col·laboració entre el MIT i Google- del  MIT Center for Mobile Learning,  institució que neix amb idea de fer recerca i investigar sobre com transformar l’aprenentatge i l’educació a través de la innovació a partir de l’ús dels dispositius mòbils. Un dels eixos de treball del nou centre es centrarà en l’estudi i ampliació de l’aplicació Inventor per a Android, que Google ha anunciat recentment. Aquesta aplicació de codi obert incorpora un sistema de programació que facilita als i les alumnes crear aplicacions mòbils per a telèfons intel·ligents. Amb aquesta iniciativa -i com és ja habitual en el MIT es connecta la recerca en Tecnologia Educativa amb la llarga trajectòria del MIT pel que fa a la creació i suport de programari de codi obert.

La posada en marxa d’ aquesta iniciativa evidencia una vegada més que l’ m-learning o aprenentatge mòbil no és només una moda o una tendència sinó que constitueix tot un punt d’ inflexió en el panorama educatiu. Així doncs, cal tenir en compte l’ús educatiu dels dispositius mòbils i començar a veure com poden ser introduïts en el procés d’ ensenyament i aprenentatge. En aquest sentit, aquest any començarem un projecte pilot anomenat m-project al voltant de l’ús dels mòbils a l’ educació a la URV. Si parlem de mòbils a l’ aula és habitual sentir que aquests estan totalment prohibits en molts centres educatius i també per moltes raons, tot i que hi ha força iniciatives que ja estan capgirant la tendència i és fàcil començar a trobar professorat que utilitza el mòbil com eina educativa. I no només això, en països com Anglaterra, Canada o els Estats Units, alguns centres educatius animen els seus estudiants a portar la pròpia tecnologia a classe per fer-la servir, d’ això se’n diu BYOT (Bring your Own Technology) per tal d’aprofundir en el potencial que els dispositius tenen pel propi aprenentatge i familiaritzar els i les estudiants amb els seus dispositius, ja que només en coneixen la part més lúdica. En aquest sentit, cal estar a l’ aguait d’ aquestes iniciatives i fer-ne el seguiment dels seus resultats des de les institucions pertinents. Introduir metodologies com el m-learning des de les facultats pot fer que els futurs i futures mestres i professors aprefundeixin més en el concepte i entenguin que els mòbils també poden servir per aprendre. Si ho fan així, quan arribin a les escoles i els centres educatius, molt probablement ja no els prohibiran.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/reisgekki