De pantalles, perills exacerbats i bondats desconegudes

Els propers 14 i 5 de març es celebra a la Seu de l’ Instiitut d’ Estudis Catalans el Seminari de Pedagogia: Educació i mitjans de comunicació. Entre l’escola i les pantalles. Organitzat pel la Societat Catalana de Pedagogia, amb professionals dels mitjans i experts del món educatiu. La idea del seminari és debatre el paper dels mitjans de comunicació des d’ una perspectiva diversa, tenint en compte aspectes com l’ accés a la informació, la normalització de conductes, els efectes de les pantalles en el comportament de nens i joves i debatre al voltant de la pregunta si l’ exposició d’infants i joves als mitjans i les pantalles també es pot convertir en oportunitat de reflexió. Fa poc, l’ emissió del  documental Pantalles addictives al Programa 30 Minuts de TV3 generava molta controvèrsia a les xarxes socials així com diferents opinions. S’alertava sobre l’ús abusiu de les pantalles de mòbils i tauletes i del fet que aquest ús podia esdevenir un possible origen de trastorns del llenguatge i del son en els més petits. Òbviament, segons els protagonistes del reportatge, aquesta sobreexposició a les pantalles també podia comportar conseqüències greus per als més grans. L’ ús de les pantalles titllat com “una epidèmia silenciosa i perillosa” sembla massa alarmant tot i que tots estaríem d’ acord en el fet que un mal ús de les pantalles, en termes de temps d’ exposició i d’ accés a continguts inadequats, és sempre reprobable.

Per tal de contrarrestar visions que sovint venen esbiaixades, m’ agrada recomanar l’ Informe elaborat fa dos anys per la AAP, American Academy of Pediatrics, Beyond ‘turn it off’: How to advise families on media use, que davant el concepte conegut com “screen time” o temps que passem davant les pantalles, han canviat postures inicials de mantenir els nens allunyats de les pantalles per aportar dades, acompanyades d’ evidències empíriques i oferir recomanacions sobre com acompanyar els nois i noies de totes les edats en l’ ús d’ aquestes. Un dels punts a destacar és que la participació de les famílies amb els mitjans facil·lita la interacció social i l’ aprenentatge. Finalment, una de les recomanacions a families que dóna l’ AAP és la de jugar a videojocs amb els fills. De cara als més petits, sempre co-veure els continguts amb ells, tot i que això,  crec que en molts casos ja costaria més ….

De croissants, telèfons mòbils i empoderament

A començaments de la setmana passada vaig assisitir a la  seu de la UNESCO de Paris a la  Mobile Learning Week 2013, esdeveniment que va comptar amb la participació de més de 700 delegats d’ arreu del món, i que té com objectiu explorar l’aprenentatge mòbil i la seva contribució única i significativa per tal d’ augmentar l’accés a l’educació, la qualitat i la igualtat, premises ja recollides en la Declaració mundial de 1990 The World Declaration on Education for All (EFA). La Mobile Learning Week de 2013 es va centrar en tres grans focus, tots ells relacionats amb objectius que tenen a veure amb l’aprenentatge mòbil o mlearning: 1.la millora dels nivells d’alfabetització d’adults i joves i augment de les oportunitats de lectura. 2. la millora de la qualitat de l’educació i com les tecnologies mòbils poden donar suport als mestres i el seu desenvolupament professional. 3. L’assoliment de la paritat de gènere i la igualtat en l’educació i com les tecnologies mòbils poden empoderar i facil·litar l’accés equitatiu a una educació bàsica de bona qualitat per a tots i totes, i més en particular per les dones i les nenes. Un resum de les ponències i experiències presentades es pot trobar aquí.

Per als professionals que fa temps treballem en aquest àmbit, el fet que una institució de tanta rellevància mundial creï tota una línia de recerca i de polítiques educatives al voltant d’ aquest concepte –UNESCO Mobile Learning Publications–  esdevé realment important i ens anima a seguir el camí començat des de fa uns anys, quan el Mobile Learning no era massa conegut. Personalment crec que avui en dia seria un error no introduir el potencial de les tecnologies mòbils, les mateixes que portem a la butxaca, a l’ educació i també en la formació tan inicial com continuada del professorat. A casa nostra, i ja a les portes de la celebració del Mobile World Congress aquesta setmana a Barcelona, destacar una inciativa pionera duta a terme des del Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el Mobile Learning Awards 2013, convocat conjuntament amb la Fundació Barcelona Mobile World Capital (GSMA i la MWC) i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona que volen impulsar l’ús educatiu dels mòbils entre els joves catalans. Esperem que la iniciativa no quedi aquí i que aquesta només sigui el començament d’ una llarga amistat.

Imatge: Mar Camacho

De vi calent i despropòsits flagrants

Suposo que no devia ser fàcil per a la Consellera Rigau abandonar el passat dimarts 4 de desembre la reunió amb els consellers  autonònics d’ Educació davant els canvis “last-minute” que van fer a l’ avantprojecte de la llei de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) proposada pel ministre espanyol d’ Educació José Ignacio Wert. Tampoc és fàcil pels catalans i catalanes veure com un model d’ èxit com és la immersió lingüística que s’ha dut a terme a Catalunya des de fa força anys sigui amenaçat i que la llengua catalana quedi relegada a ser una assignatura considerada d’ especialitat, després de les matèries troncals i les específiques. Entre d’ altres mesures l’ esborrany de l’ avantprojecte inclou una aposta per l’ elecció primerenca d’ itineraris acadèmics o professionals, la incorporació de proves estatals, però manté el Batxillerat com un dels de més curta durada de tot Europa. El caire excloent del seu contingut i la consolidació d’una educació diferent per als sectors més desfavorits farà que al llarg d’ aquesta setmana siguem molts i moltes els que ens manifestarem en contra d’ aquest avantprojecte, que va molt més enllà de l’àmbit estrictament educatiu i amenaça de ple la nostra llengua i un model multicultural i plurilingüe reeixit, del qual el català n’ha estat sempre l’ eix vertebrador.

En un altra ordre de coses, la setmana passada vaig ser a Berlin, participant en el Online Educa 2012, congrés que té lloc cada any en aquesta ciutat i que és punt de referència dins l’ àmbit de la Tecnologia Educativa. És tradició -mentre dura el congrés- fer una escapada a un dels mercats de nadal típics d’ aquestes dates que hi ha per tota la ciutat a prendre un got de Glühwein, un reconstituent deliciós que ajuda a combatre les baixes temperatures de l’època. Entre les tendències marcades aquest any destacar una vegada més el Mobile Learning, o sigui la utilització dels dispositius mòbils en educació del que ja hem parlat en altres entrades d’ aquest bloc en el que fa bastant temps treballem i al voltant del qual vam presentar un Workshop: Enhancing Participatory Culture with social and  mobile media sobre un projecte de col·laboració internacional amb la Salford University (Anglaterra), Beuth University of Applied Sciences (Alemanya), AUT University (Nova Zelanda) i la Universitat Rovira i Virgili. Els altres grans temes del congrés van ser els MOOCs (Massive Open Online Courses) i com organitzacions coms el cas de Coursera que estan canviant i qüestionant la formació online tradicional. També es van presentar algunes experiències al voltant de la Flipped Classroom, o la classe al revés i finalment també hi varen haver moltes referències al concepte de l’ Smart Education, entesa com un gran escenari que dóna cabuda a processos d’ aprenentatge cada vegada més ubics i complexos on el paper mediador de la tecnologia és clau perquè aquest es produeixi d’una manera significativa.

Tot i que a casa nostra les temperatures no són tan baixes com a Alemanya, potser tenir a l’ abast una mica de vi calent ens pot ajudar a afrontar una setmana que es preveu força freda. Molts ànims a tothom!

Imatge: Justinsfoto

De mòbils, menors i un univers d’aplicacions a explorar

La setmana passada es va presentar a Madrid en el marc de la Jornada Smartphones y Menores, organitzada conjuntament per Orange i la la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio l’ estudi sobre hàbits segurs en l’ús d’ smartphones (o telèfons intel·ligents) per part de nens i adolescents a l’ Estat Espanyol, que teniu disponible aquí. És del tot innegable que el creixement en l’ús de smartphones o telèfons intel·ligents a nivell mundial és imparable. Així, algunes previsions apunten que el 2015, podrien existir en el món més de 1.000 milions d’ smartphones, també s’assegura que el nombre d’usuaris/es que navegaran des de terminals mòbils podria superar el que ho fan des dels ordinadors personals. Una de les conclusions de la jornada va ser que cada vegada és més normal que el primer mòbil d’un nen o nena  sigui un smartphone, amb tot el que això comporta. És per això que les companyies de telefonia, conscients d’ aquest creixement han començat a impulsar accions per tal de sensibilitzar a pares i mares  sobre els riscs i oportunitats al voltant de l’ús que els menors fan del seu mòbil, acció que també hauria de tenir continuïtat des de les institucions educatives pertinents.

La realitat és que encara hi ha un gran nombre d’ institucions que prohibeixen l’ús dels dispositius mòbils a les aules. En aquest sentit destacar, tot i que n’hem parlat en alguna altra ocasió, la iniciativa: BYOT (Bring Your Own Technology to class) que capgira aquesta inèrcia de prohibicions i permet i promou que l’ alumnat dugui els seus dispositius a l’ aula per a fer-ne ús i assolir objectius d’ aprenentatge. Alguns exemples, suggerits entre altres en l’ article 10 Unique Lesson Ideas for BYOD and BYOT a càrrec de Sarah Cargill són la utilització de les càmeres dels dispositius i les eines d’ enregistrament de veu per a la creació de narracions digitals, per la creació i participació en canals mitjanánt el  Podcasting, l’ ús d’ eines com Wiffitti per promoure el debat actiu i la interacció a l’ aula, l’utilització de codis QR per dur a terme activitats de descoberta i síntesi … i moltes més. I finalment destacar, tot i que això ja formarà part d’una propera entrada, l’ irrupció en el panorama educatiu de les nombroses aplicacions educatives o “edapps” per a dispositius mòbils que caldrà també tenir força present en un futur força immediat.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/duaneschoon

De prohibicions desaforades i un futur mes mòbil que mai

La setmana passada va saltar a la premsa la notícia de la creació -fruit de la col·laboració entre el MIT i Google- del  MIT Center for Mobile Learning,  institució que neix amb idea de fer recerca i investigar sobre com transformar l’aprenentatge i l’educació a través de la innovació a partir de l’ús dels dispositius mòbils. Un dels eixos de treball del nou centre es centrarà en l’estudi i ampliació de l’aplicació Inventor per a Android, que Google ha anunciat recentment. Aquesta aplicació de codi obert incorpora un sistema de programació que facilita als i les alumnes crear aplicacions mòbils per a telèfons intel·ligents. Amb aquesta iniciativa -i com és ja habitual en el MIT es connecta la recerca en Tecnologia Educativa amb la llarga trajectòria del MIT pel que fa a la creació i suport de programari de codi obert.

La posada en marxa d’ aquesta iniciativa evidencia una vegada més que l’ m-learning o aprenentatge mòbil no és només una moda o una tendència sinó que constitueix tot un punt d’ inflexió en el panorama educatiu. Així doncs, cal tenir en compte l’ús educatiu dels dispositius mòbils i començar a veure com poden ser introduïts en el procés d’ ensenyament i aprenentatge. En aquest sentit, aquest any començarem un projecte pilot anomenat m-project al voltant de l’ús dels mòbils a l’ educació a la URV. Si parlem de mòbils a l’ aula és habitual sentir que aquests estan totalment prohibits en molts centres educatius i també per moltes raons, tot i que hi ha força iniciatives que ja estan capgirant la tendència i és fàcil començar a trobar professorat que utilitza el mòbil com eina educativa. I no només això, en països com Anglaterra, Canada o els Estats Units, alguns centres educatius animen els seus estudiants a portar la pròpia tecnologia a classe per fer-la servir, d’ això se’n diu BYOT (Bring your Own Technology) per tal d’aprofundir en el potencial que els dispositius tenen pel propi aprenentatge i familiaritzar els i les estudiants amb els seus dispositius, ja que només en coneixen la part més lúdica. En aquest sentit, cal estar a l’ aguait d’ aquestes iniciatives i fer-ne el seguiment dels seus resultats des de les institucions pertinents. Introduir metodologies com el m-learning des de les facultats pot fer que els futurs i futures mestres i professors aprefundeixin més en el concepte i entenguin que els mòbils també poden servir per aprendre. Si ho fan així, quan arribin a les escoles i els centres educatius, molt probablement ja no els prohibiran.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/reisgekki

De la innovació que ve dels marges i el coneixement que hi ha a la sala

Fa una setmana va tenir lloc, organitzat per Scopeo -Observatorio de la Formación en Red de la Universitat de Salamanca- el primer event que s’ha fet a l’ Estat Espanyol al voltant del m-learning o aprenentatge mòbil, acte en el que vam tenir l’ honor de participar des de la Universitat Rovira i Virgili amb la ponència Mobile Learning i aprenentatge emergent. Compartíem la jornada amb la Dra. Tiscar Lara de la EOI – Escuela de Organización Industrial de Madrid, centre pioner en la implementació del m-learning com metodologia docent i també com aposta pròpia de la institució. L’ èxit de convocatòria i de participació a la jornada, que va ser recollida per diferents mitjans de comunicació i que també es pot seguir amb el hashtag #infoeventos2011 de Twitter , evidencia l’ interès creixent, per part del professorat, a integrar les tecnologies mòbils, considerades també tecnologies emergents, dins els processos d’ ensenyament i aprenentatge.

Si bé ja hem parlat sobre les potencialitats de m-learning en entrades anteriors, voldria destacar de la ponència de Tíscar Lara,  la idea -també compartida per Alfons Cornella i moltes altres persones- que les innovacions venen sempre des dels marges. En el cas de l’ aprenentage, Tíscar diu que la cultura digital ha legitimat formes d’aprenentatge informal que abans no es teníen en compte perquè es trobàven en els marges, a la perifèria del sistema educatiu, i que aquestes formes “no només són vàlides sinó especialment valuoses”. Segueix Tíscar dient: “allò que durant molt temps va ser propi del marginal (la còpia, la comunitat, el prototip i l’ amateur) es fa visible amb la dignitat que confereix l’autèntic.”

L’ m-learning fa possible que l’ alumnat esdevingui creador i no només consumidor d’ informació i continguts i construeixi les seves pròpies narrratives fent ús dels seus dispositius, tot generant processos que fomenten la creativitat i l’ expressió lliure. Força sovint el professorat es pregunta si podrà dur a terme aquestes innovacions, si en sabrà prou, si l’ alumnat és el més idoni, si la tecnologia serà suficient… A les sessions que fem de formació o a les xerrades a les que assistim el missatge és sempre el mateix, no es tracta de fer-ho servir tot, hem d’ anar provant i explorant les potencialitats de les eines tecnològiques que tenim a l’ abast i veure sobretot quina ens pot servir a nosaltres, tenint en compte el nostre context, el nostre alumnat, les nostres possibil·litats. Fa uns anys vaig tenir el plaer de sentir una professora i investigadora magrebina, Samira Idelcadi, parlant del Lateral Thinking i les intel·ligències múltiples i com aquest pensament lateral pot provocar millores substancials en el desenvolupament de projectes educatius. Va dir una frase de la que sempre me n’he recordat i he mirat de tenir present en la meva feina. Ella deia que hi havia molt coneixement a les institucions i a les aules, i que calia aprofitar-lo: “A la sala hi ha molt coneixement, aprofitem-lo”…  Doncs això, aprofitem allò que tenim, que és molt i deixem la porta oberta a la innovació que ens ve dels marges…

Imatge: http://www.flickr.com/photos/extranoise/156686970/

Dels músics de Bremen i les produccions de guerrilla

A començaments d’ aquesta setmana va tenir lloc a Bremen un congrés que sota el títol: Mobile Learning: Crossing boundaries in convergent environments va aplegar un bon nombre de professionals de l’ Educació Superior que treballem en el Mobile Learning, és dir, l’ aprenentatge a partir de l’ús de dispositius mòbils. El fet que s’ organitzin esdeveniments com aquest tan específics ja és prou indicatiu de l’ importància que aquest gènere està adquirint no només en l’ àmbit educatiu sinó també en el social. Un cop d’ ull al Llibre d’abstracts del congrés és suficient per veure el gran espectre d’ experiències que s’hi van presentar: des de la realitat augmentada fins a la utilització d’ aquests dispositius en educació en països en via de desenvolupament, passant per qüestions tan diverses com la construcció de la identitat digital, l’apropriació del coneixement, la creativitat, la dicotomia real-virtual, la sostenibilitat… La discussió més acadèmica, en canvi, va girar entorn la necessitat de construir al voltant del mlearning bases teòriques i epistemològiques sobre les quals construir discursos coherents i sòlids.

A la URV engeguem a partir del proper curs 2011-12 un projecte sobre Mobile Learning amb col-laboració amb la Beuth University of Applied Studies de Berlin. Va ser justament en el marc d’ aquest congrés on vam presentar el nostre projecte: M-project: First Steps to Applying Action Research in Designing a Mobile Learning Course in Higher Education.

De totes les experiències em va cridar especialment l’ atenció una de les ponències principals, oferta per la Dra.  Helen Keegan de la Salford University, de Manchester que sota el títol de Guerilla Productions for Very Small Screens: Transformations through Mobile Creativity ens va parlar sobre com des dels telèfons mòbils podem despertar la creativitat dels nostres estudiants, amb resultats tan espectaculars com aquests. Les tesis de Keegan éren que els dispositius mòbils fomenten la creativitat i processos realment innovadors entre l’ estudiantat. Aquests processos -segons ella- es basen en quatre principis bàsics, les produccions en vídeo des dels mòbils són íntimes, espontànies, autèntiques i democràtiques. Productes de l’  esforç col·laboratiu, aquestes microproduccions ajuden  a construir bastides sobre les quals es fonamentarà un  bon procés d’ aprenentatge.