De comunitats, llibres digitals i la il·lusió per feina ben feta

La interacció que s’ estableix entre els aprenents i la tecnologia ha esdevingut objecte d’ estudi des de fa molt temps. Les noves formes de lectura i les possibilitats de treballar amb múltiples formats que van molt més enllà del text, fan que inevitablement ens preguntem quines són els resultats reals que es deriven quan es fa un ús significatiu de les TIC a l’ aula. Justament aquest matí es publicava la notícia  a la BBC sobre la publicació per part de l’  Oxford Internet Institute del seu primer llibre de text digital i interactiu per als estudiants – que també serà gratuït per al públic. Aquest és l’últim pas en l’aparició dels llibres de text digitals, impulsats pel creixement de les tauletes i també és un exemple de com les institucions són i poden ser capaces de publicar els seus propis materials especialitzats. La iniciativa Geographies of the World’s Knowledge, que s’ha dut a terme amb la tecnologia d’ Apple iBook, sens dubte contribuïrà a modificar i revolucionar les eines d’ aprenentatge, tal com diu el professor Viktor Mayer-Schönberger, un dels seus artífexs.

Juntament amb una companya, la Dra. Janaina Minelli, professora també del Departament de Pedagogia de la FCEP de la Universitat Rovira i Virgili, vam visitar la setmana passada l’ Escola Dr. Alberich i Casas de Reus amb l’ objectiu de fer una video-observació sobre com treballen en aquesta escola amb els llibres digitals i veure quines percepcions en tenen, tant alumnat com professorat. Cal dir que l’ escola és una Comunitat d’Aprenentatge formada per alumnes, mestres, famílies, antics alumnes i medi social que l’envolta. Com consta al seu web, la seva missió és “recollir les aportacions humanes, culturals i socials dels seus membres i, fent de gresol, millorar i enriquir-se ella com a institució, la comunitat educativa i el seu entorn social.”

D’ aquesta inquietud, tal com ens van explicar alguns membres del claustre i la seva directora, al llarg del temps han anat incorporant canvis d’estratègies i metodologies entre les quals -i tot i no ser-ne la principal- cal destacar una aposta ferma per la tecnologia i la substitució gradual dels llibres de text per materials digitals. La nostra observació, doncs, va consistir a veure com treballàven aquests nens i nenes amb els materials digitals i també copsar la seva actitud vers aquests. Tot i que encara no tenim les dades analitzades, de les respostes dels propis nens preguntats si preferien treballar en format digital o paper, destacar la resposta d’ una nena que evidencia com tenen la tecnologia plenament incorporada dins l’ aprenentatge: “ens és igual com ho fem, al final el resultat al que hem d’ arribar és el mateix”. I tot i que en molts moments també s’ evidenciava la seva predilecció pels materials digitals, no es van estar de destacar els inconvenients que els trobàven: la lectura en pantalla cansa, de vegades les connexions no van bé, etc …

De la nostra visita voldríem destacar l’ amabilitat amb què ens van atendre des d’un principi, tant el professor Fracesc Xavier Torrell, i la directora del centre Sra. Rosa Vallès, tot i que l’ agraïment especial va adreçat als nens i nenes de sisè per la seva simpatia i ganes de col·laborar . Sovint veiem programes i sentim experiències de casos reeixits en centres educatius. Massa sovint acostumen a ser els mateixos … Només entrar-hi, a l’ escola Alberich i Casas ja s’hi respira un bon ambient que convida a passar i a quedar-s’hi. Els espais són oberts i càlids i la seva gent també, els resultats acadèmics són bons. L’ esforç de la comunitat, l’ esperit innovador i la gran visió de futur així ho reflecteixen. Per molts anys!

De pantalles en xarxa i les dimensions de la lectura

Tradicionalment la lectura ha esdevingut la via d’ accés al coneixement. Avui més que mai, la necessitat d’ accedir a una informacío que creix de manera exponencial  esdevé prioritària no només en l’ àmbit més acadèmic sinó també per al desenvolupament personal i professional de les persones. La lectura en pantalla i ’ estructura no lineal de l’ hipertext permeten diferents possibilitats d’ interpretació i la integració de formats visuals com les imatges i vídeo modifiquen sens dubte  els paràmetres d’ accés i comprensió als que estàvem acostumats i qüestionen -alhora- els hàbits lectors. La multiplicitat de llenguatges, codis i suports (telèfons mòbils, tauletes, lectors electrònics, consoles…) confegeixen a la lectura una nova dimensió i es requereix dels lectors i lectores digitals destreses i habilitats d’ alfabetització multimodal que els permetin entendre i també crear contingut en aquest context.

Els resultats de les proves PISA de 2009 publicats fa ben poc -i on per primera vegada s’ incorporava un apartat dedicat a avaluar la competència lectora digital dels alumnes –Students On Line Digital Technologies and Performance suggereixen -entre moltes altres conclusions, que la quantitat i diversitat dels materials de lectura és més important que la qualitat en alguns casos, sempre parlant de lectura digital,  i que “tot i que els estudiants que llegeixen ficció tenen més probabilitats d’assolir puntuacions altes, són els estudiants que llegeixen gran varietat de materials els que aconsegueixen fer-ho realment bé”.

Bob Stein, co-director de l’  Institute for the Future of the Book, institució que investiga l’ evolució del discurs intel·lectual de les pàgines impreses a les pantalles en xarxa, afirma que cal entendre la lectura de manera diferent. Segons ell,  les claus per entendre-la des d’una nova perspectiva rauen en dos conceptes bàsics: la  col·laboració i la socialització de la lectura.  En aquest sentit, el Media Lab del MIT defineix  la col.laboració com una de les alfabetitzacions clau del segle 21, i en el llibre, Where Good Ideas Come From Stephen Johnson argumenta -pel que fa als processos participatius- que les idees són sempre millors quan es veuen exposades a influències externes i per tant a crítiques per part d’ altres.

En plena temporada estival, doncs, recomanar tot tipus de lectura  i també compartir amb altres allò que llegim ja sigui a través de xarxes socials especialitzades com Shelfari o Booklikes, i en tot tipus de format i llenguatges: en paper o pantalla, en llibreta o blog, des d’un mòbil o una càmera…  Donem cabuda  a aquestes altres maneres de llegir i d’ expressar-nos, de ben segur ens enriquiran força i ens faran créixer tant professionalment com personal. Bona lectura!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/brucemckay