De pantalles, perills exacerbats i bondats desconegudes

Els propers 14 i 5 de març es celebra a la Seu de l’ Instiitut d’ Estudis Catalans el Seminari de Pedagogia: Educació i mitjans de comunicació. Entre l’escola i les pantalles. Organitzat pel la Societat Catalana de Pedagogia, amb professionals dels mitjans i experts del món educatiu. La idea del seminari és debatre el paper dels mitjans de comunicació des d’ una perspectiva diversa, tenint en compte aspectes com l’ accés a la informació, la normalització de conductes, els efectes de les pantalles en el comportament de nens i joves i debatre al voltant de la pregunta si l’ exposició d’infants i joves als mitjans i les pantalles també es pot convertir en oportunitat de reflexió. Fa poc, l’ emissió del  documental Pantalles addictives al Programa 30 Minuts de TV3 generava molta controvèrsia a les xarxes socials així com diferents opinions. S’alertava sobre l’ús abusiu de les pantalles de mòbils i tauletes i del fet que aquest ús podia esdevenir un possible origen de trastorns del llenguatge i del son en els més petits. Òbviament, segons els protagonistes del reportatge, aquesta sobreexposició a les pantalles també podia comportar conseqüències greus per als més grans. L’ ús de les pantalles titllat com “una epidèmia silenciosa i perillosa” sembla massa alarmant tot i que tots estaríem d’ acord en el fet que un mal ús de les pantalles, en termes de temps d’ exposició i d’ accés a continguts inadequats, és sempre reprobable.

Per tal de contrarrestar visions que sovint venen esbiaixades, m’ agrada recomanar l’ Informe elaborat fa dos anys per la AAP, American Academy of Pediatrics, Beyond ‘turn it off’: How to advise families on media use, que davant el concepte conegut com “screen time” o temps que passem davant les pantalles, han canviat postures inicials de mantenir els nens allunyats de les pantalles per aportar dades, acompanyades d’ evidències empíriques i oferir recomanacions sobre com acompanyar els nois i noies de totes les edats en l’ ús d’ aquestes. Un dels punts a destacar és que la participació de les famílies amb els mitjans facil·lita la interacció social i l’ aprenentatge. Finalment, una de les recomanacions a families que dóna l’ AAP és la de jugar a videojocs amb els fills. De cara als més petits, sempre co-veure els continguts amb ells, tot i que això,  crec que en molts casos ja costaria més ….

De mestres, emocions i paraules solidàries

Screen Shot 2013-10-13 at 1.47.09 PM

El passat 5 d´octubre es celebrava arreu del món el World Teachers’ Day, dia mundial dels mestres, proclamat per la UNESCO el 1994 per conmemorar l´adopció de la recomanació ILO/UNESCO Recommendation concerning the Status of Teachers, relativa a la situació del personal docent. En aquesta recomanació s’estableixen els drets i obligacions del personal docent així com les normes internacionals per a la seva formació inicial i formació contínua, contractació, ocupació i condicions d’ensenyament i aprenentatge. També s’hi contemplen diverses recomanacions per a la participació dels docents en les decisions educatives a través de consultes i negociacions amb les autoritats educatives. Des de la seva adopció, la Recomanació ha estat considerada com un important conjunt de directrius fonamental en promoure la situació del personal docent en interès d’una educació de qualitat.

Quan escrivim aquestes línies, acaba la quarta setmana de lluita i de vaga indefinida de docents de les Illes Balears on tants i tantes mestres han escollit aquesta via com la única possible. Les notres paraules més solidàries, doncs, per la seva exemplar unió i mobilització, que, a més de donar-nos moltes lliçons, ens ha de portar a fer reflexions importants sobre la tasca docent i la importància de la seva qualitat i impacte en la vida de tants nens i nenes. Destacava fa poc en una entrevista el Dr. Francisco Mora, expert en neuroeducació, el rol dels docents i la necessitat de tenir generacions de professorat ben formades que puguin donar resposta al repte d´educar.  Com diu Mora “ensenyar significa emocionar“, sense emoció no podem transmetre la passió per allò que estem fent i si no hi ha passió és difícil que en moments com l´actual, amb la llei LOMCE acabada d´aprovar i amb força condicions adverses, poguem ensortir-nos-en. M´atreviria a dir que a casa nostra el que ens sobra és emoció i passió per la feina que fem, la feina diària de tants i tantes mestres, de vegades duta a terme en condicions precàries, així ho demostra i és encomiable. I aquells que ens dediquem a ensenyar els futurs i futures mestres a les Facultats d´ Educació hem de ser coscients també d’ aquest fet i no oblidar que una bona preparació més l’emoció necessària faràn dels nostres estudiants uns bon mestres del demà. Aquest és el nostre repte i el nostre compromís.

Imatge: stevendepolo

De croissants, telèfons mòbils i empoderament

A començaments de la setmana passada vaig assisitir a la  seu de la UNESCO de Paris a la  Mobile Learning Week 2013, esdeveniment que va comptar amb la participació de més de 700 delegats d’ arreu del món, i que té com objectiu explorar l’aprenentatge mòbil i la seva contribució única i significativa per tal d’ augmentar l’accés a l’educació, la qualitat i la igualtat, premises ja recollides en la Declaració mundial de 1990 The World Declaration on Education for All (EFA). La Mobile Learning Week de 2013 es va centrar en tres grans focus, tots ells relacionats amb objectius que tenen a veure amb l’aprenentatge mòbil o mlearning: 1.la millora dels nivells d’alfabetització d’adults i joves i augment de les oportunitats de lectura. 2. la millora de la qualitat de l’educació i com les tecnologies mòbils poden donar suport als mestres i el seu desenvolupament professional. 3. L’assoliment de la paritat de gènere i la igualtat en l’educació i com les tecnologies mòbils poden empoderar i facil·litar l’accés equitatiu a una educació bàsica de bona qualitat per a tots i totes, i més en particular per les dones i les nenes. Un resum de les ponències i experiències presentades es pot trobar aquí.

Per als professionals que fa temps treballem en aquest àmbit, el fet que una institució de tanta rellevància mundial creï tota una línia de recerca i de polítiques educatives al voltant d’ aquest concepte –UNESCO Mobile Learning Publications–  esdevé realment important i ens anima a seguir el camí començat des de fa uns anys, quan el Mobile Learning no era massa conegut. Personalment crec que avui en dia seria un error no introduir el potencial de les tecnologies mòbils, les mateixes que portem a la butxaca, a l’ educació i també en la formació tan inicial com continuada del professorat. A casa nostra, i ja a les portes de la celebració del Mobile World Congress aquesta setmana a Barcelona, destacar una inciativa pionera duta a terme des del Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el Mobile Learning Awards 2013, convocat conjuntament amb la Fundació Barcelona Mobile World Capital (GSMA i la MWC) i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona que volen impulsar l’ús educatiu dels mòbils entre els joves catalans. Esperem que la iniciativa no quedi aquí i que aquesta només sigui el començament d’ una llarga amistat.

Imatge: Mar Camacho

De la mobilitat intergeneracional i el futur del país

Començar l’ entrada d’ aquest bloc tot esmentant l’ important rol que té l’ educació en el desenvolupament de la societat esdevé no només necessari, sinó també obligatori en aquests moments. A la llum del paper que l’educació pot jugar en la promoció del creixement econòmic, l’ èxit dels països passa per assegurar que els i les joves aconsegueixin un major nivell d’educació que els seus pares i mares – això és el que es coneix com la mobilitat intergeneracional en educació i així ho determina l’ informe 2012 edition of Education at a Glance: OECD Indicators que l’ OCDE acaba de fer públic recentment. Un dels nous indicadors de l’ informe d’ aquest any és sobre la mobilitat educativa en l’educació i mostra que molts països estan fent progressos notables en aquest sentit. La meitat dels adults joves dels països de l’OCDE han assolit el mateix nivell d’educació que els seus pares i mares: el 13% tenen un nivell baix d’educació, el 21%, un nivell mitjà i el 16%, un nivell alt. D’ altra banda, el 37% de joves d’ entre 25 i 34 anys han superat el nivell educatiu dels seus pares i mares mentre que només un 13% han assolit un nivell més baix.

El mencionat informe també mostra que molts països de l’OCDE han d’abordar el creixent problema dels joves que no tenen feina  i són fora del sistema educatiu. Aquesta preocupació és també compartida per la Unió Europea, ja que defineix l’ abandonament escolar com una de les cinc prioritats estratègiques que cal reduir de cara a l’ Horitzó 2020. Aquesta població va començar a augmentar el 2009 i es va disparar a gairebé el 16,0% el 2010 -un signe de les dificultats que han patit els  joves com a conseqüència de la recessió mundial. En aquest sentit, l’OCDE recomana examinar les mesures que poden incrementar la participació productiva d’ aquest grup de risc, entre elles l’educació i la formació professional així com les oportunitats d’educació no formal i la formació.

Simultàniament, el curs acadèmic 2012-13 ha comencat emmig d’ un maremàgnum d’ esdeveniments polítics i socials que han anat acompanyats de retallades i la incertesa d’ un futur desdibuixat i marcat per la nova Llei d’ Educació de Wert, l’increment de les taxes universitàries, la desaparició de màsters i cursos de postgrau i doctorat, la reducció dels plans de formació del professorat, les beques, l’ agonia dels Erasmus… Tots aquests factors mapegen un escenari educatiu en el que cal lluitar més que mai per seguir endavant, i ens cal fer-ho amb optimisme, mirant de donar el millor de nosaltres als nostres estudiants.

Els propers dies 15 i 16 d’ octubre tindran lloc a Barcelona les Jornades Educació Avui, organitzades per la Fundació Bofill que tenen com objectiu debatre sobre l’estat actual de l’educació a Catalunya. és clar que un dels reptes principals que té plantejada l’educació al nostre país és la millora de l’èxit educatiu en els àmbits formals, informals i no formals. Ens cal debat i esforç, volem un sistema educatiu fort, que arribi més enllà d’on nosaltres hem arribat, amb generacions preparades i que nodreixi el país per al seu millor desenvolupament.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/chewie007/

De congressos top, experiències personals i veus que no es senten

Aquesta setmana s’ha celebrat amb gran èxit d’ assistència i impacte el Mobile World Congress, el macro-event més important de telefonia mòbil i punt de referència obligat per a tots aquells i aquelles que treballem al voltant dels mòbils. Tot i que el Mobile és essencialment adreçat a les empreses vam tenir la gran sort de poder assistir-hi i d’ escoltar algunes de les veus considerades més importants d’ aquest àmbit. Podeu accedir als continguts de les Keynotes des del web del congrés i també fent una ullada a aquest resum elaborat per Ticbeat. D’ altra banda, i com ja és habitual en aquests events, es pot segir el fil dels comentaris dels assistents i seguidors via Twitter mitjançant els hashtags #MWC12 i la seva pàgina al Facebook.

El passeig pel Mobile Congress va ser això, bàsicament veure com les grans cases presenten les seves novetats, els desenvolupadors/es miren de vendre el seus productes i les petites empreses intenten fer-se un forat en un món absolutament dominat pels grans gegants però on les bones idees també són premiades. Guanyar visibilitat, generar oportunitas de negoci i posicionar-se en el mercat internacional són objectius clau de la seva participació al congrés. L’App Planet funciona com un aparador on les empreses desenvolupadores de tot el món presenten les seves últimes novetats. De la sumptuositat d’ alguns stands, el merxandising, els cocktails, les recepcions, les festes … es podria afirmar que en aquest sector la crisi econòmica no s’hi ha fet del tot palesa.

I com passa sovint, al voltant d’ aquests grans esdeveniments es generen activitats paral·lel·les força interessants, les més interessants diria jo, com les trobades amb persones de fora a qui coneixem, les converses espontànies que sorgeixen a la xarxa i acaben al voltant d’un cafè, les desvirtualitzacions… En resum, aquelles petites coses que personalitzen l’ event, que l’ enriqueixen i el fan especial únicament per a nosaltres. Personalment em van impactar dos factors: d’una banda l’ escassa presència de dones, tant a les ponències com en els altres àmbits com l’assistència, el networking, les trobades paral·lel·les… Realment observant el públic des de les escales que condueixen a Montjuïc el paisatge era dominat per una marea de tratjos foscos. I si no hi vam sentir veus femenines tampoc vam  percebre un altra tipus de veu: la dels professionals de l’ educació que també tenen molt a dir dins aquest àmbit en tant que els dispositius mòbils estan reconfigurant el panorama no només social sinó també educatiu.  Només hi van haver dues ponències relacionades amb l’ educació i cap d’ elles en un marc horari central. Tot i ser conscient que el Mobile Congress és un esdeveniment adreçat a les empreses- hi vaig trobar a faltar algun stream que promogués iniciatives que afavoreixin la trasnferència entre les universitats i també la formació professional o la secundària amb empreses i institucions, ja sigui mitjançant concursos d’ apps o premis a idees, que promoguin les habilitats emprenedores dels nostres joves i que els animin a endinsar-se en aquest món. Un esdeveniment de cabdal importància com aquest i un país que l’hostatja amb tant caliu i que vol avançar cap a una economia basada en el coneixement han de veure com integrar aquestes veus en futures edicions.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/cpoyatos/5791320785/

De llars, xarxes i una mica de psicologia ambiental


“… que casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d’ algú”

Qualsevol nit pot sortir el sol,  Jaume Sisa, 1975

Aquesta setmana, hem començat amb els estudiants/es de Grau de Magisteri  a introduir les xarxes socials per tal d’ examinar l’ impacte que aquestes tenen en la nostra vida i més específicament en el terreny educatiu. A partir del visionat d’ aquest video hem mirat de generar debat -i també obrir-lo a la participació externa mitjançat l’ús de xarxes com Twitter (amb el hashtag #hhccurv) o Facebook (amb la pàgina Social Media 2 Learn) – al voltant de conceptes tan variats com l’ aprenentatge, la privacitat, la comunicació, la identitat, la redefinició dels espais…  Tot just hem començat, però sembla que  els costa ben poc fer servir xarxes socials com Facebook per a un ús clarament personal, mentre que molts d’ ells mai s’havien plantejat la possibilitat d’ aprendre i compartir coneixement mitjançant aquestes, part integradora del seu dia a dia.

És obvi que les xarxes han transformat el panorama social i la manera en que ens comuniquem i interactuem, però també han canviat més coses, una d’ elles, les nostres llars. Un equip de la Universitat de Surrey, encapçalat per la Dra. Gerda Speller treballa dins l’ àmbit de la Psicologia Ambiental en l’impacte de la xarxa en la transformació de les cases i altres espais físics, els quals esdevenen llars segons la quantitat de nosaltres mateixos que hi posem. Clarament Internet ha envaït el nostre espai domèstic, els àmbits formals es barregen amb els informals, els públics amb els privats…  Com Michael Arnold explica a:  The Connected Home: Probing the Effects and Affects of Domesticated ICTs:  “Les cases van ser connectades electrònicament amb el món exterior fa menys de 100 anys … I ara les cases de molts … es connecten directament amb amics, coneguts, i mil·lions d’estranys”. Les habitacions que abans éren dissenyades per a usos específics ara les compartim amb el desenvolupament de tasques digitals que trascendeixen l’ espai merament físic… La xarxa forma part de la nostra ecologia domèstica i contínuament la impregnem de nosaltres, de la nostra identitat; això fa que ens hi sentim còmodes i que ens hi sentim com a casa …  En definitiva, traslladem les nostres llars a la xarxa alhora que permetem que la xarxa sigui permanentment a casa nostra, ara ja, i si així ho desitgem, la casa de tots!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/reisgekki/

D’incerteses vàries i el pessigolleig del primer dia

Que meravellós és que ningú hagi d’esperar un moment  abans de començar a millorar el món

Anne Frank, 1947

Encara que faci prou anys que ho fem, el primer dia de començament de classes és un dia especial i any rere any a molts docents tornem a sentir aquell pessigolleig que ja sentíem quan érem petits abans de començar el primer dia d’ escola.  Certament, aquest no és un començament de curs com els altres. L’inici de curs coincideix amb la crida per part de Som Escola a la ciutadania a concentrar-se davant els ajuntaments de Catalunya per refermar la nostra llengua, l’escola catalana i un model lingüístic integrador, considerat arreu exemple de cohesió i inclusió social. Podeu llegir el manifest aquí.

Aquest any cal afegir a aquest pessigoleig la incertesa que provoquen les retallades i l’ austeritat; comptem amb menys professorat i menys mitjans, probablement disposarem de menys projectes i dotacions… El pessigolleig del primer dia també vé causat pel fet de no saber què ens depararà aquest curs, quins estudiants tindrem, com seran, si sabrem cobrir les seves expectatives, i si ells/es satisfaran les nostres… Però comptem amb les ganes i l’ilusió de fer allò que ens motiva i que és característica del model del que parlàvem abans: volem provar coses noves, innovar les nostres pràctiques, iniciar nous projectes, aprendre dels nostres estudiants i compartir allò que fem amb força gent. En aquest sentit la tecnologia esdevé peça clau, doncs amb pocs recursos ens permet obrir les nostres aules al món, treballar en xarxa,  assolir objectius didàcitics, i generar coneixement compartit.

En aquesta línia, darrerament s’ha parlat en alguns mitjans del que sembla ser el començament d’una mini-revolució que insistiria a les institucions pertinents en la necessitat de tenir en compte la forma en què els mitjans digitals afecten l’estructura bàsica dels sistemes educatius i l’ aprenentatge i com, des d’ aquests, cal donar-hi resposta. A grans trets, i malgrat pugui semblar obvi, els estudis conclouen que en general,  els sistemes educatius no estàn preparant els estudiants per enfrontar els reptes del futur i que cal redissenyar i repensar els models existents, doncs els actuals no hi donen resposta. Ben poca cosa, tot plegat.

Només em resta, en aquest 11 de setembre, desitjar a tots els i les professionals de l’educació una feliç Diada i un molt bon primer dia de curs!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/russloar