De metaversos, simulacions i experiències orientals

Els nostres somnis són una segona vida. Mai he estat capaç de penetrar sense una esgarrifança les portes d’ivori que ens separen del món invisible.
Gerard de Nerval, 1957


La setmana passada va tenir lloc a Eivissa el IIIer Congrés sobre Metaversos, Web 3D i xarxes socials en móns virtuals, punt de trobada interdisciplinar i internacional per a professionals i experts en l’us i tendències relacionades amb els metaversos, les plataformes 3.0, les realitats 3D i les xarxes socials amb diferents finalitats: educatives, empresarials, comunicatives, de desenvolupament, etc. Organitzat per l’ Observatorio sobre metaversos, video-juegos , mundos virtuales  y realidad virtual, entitat dedicada a ser un focus de transmisió del coneixement i transferència tecnològica a empreses, institucions i població per mitjà d’ aquestes tecnologies, aquest congrés, ens va permetre conèixer de primera mà experiències, metodologies i aplicacions d ‘ús en molts àmbits diferenciats: des de l’art fins l’ empresa, passant per l’ arquitectura o la tele-medicina. Es pot seguir el fil de totes les intervencions a Twitter amb el hashtag #metaversos. RTVE, també present a l’ acte, va recollir les experiències més reeixides, entre elles, el projecte Simul@, de la URV.

La celebració de congressos i reunions al voltant dels móns virtuals i els metaversos evidencia el potencial d’ aquest camp en el panorama no només educatiu sinó també en el social i empresarial. Tal com s’ indica en l’ Horizon Report de 2011, el Game- based Learning i la realitat augmentada son dues de les sis tecnologies emergents que tindran més impacte en el futur més immediat, en els tres propers anys, diuen. Aquest congrés es celebrava també amb seu virtual a Second Life i s’ emetia alhora en temps real per Internet. Un dels ponents presents a la seu física, fins i tot va fer la seva presentació mitjançant el seu avatar. De tots els ponents, però, em va cridar especialment l’ atenció la intervenció del Dr.  Zhao Chen Ding, director del New Medium Research Center del Beijing Institute of Fashion Technology qui, amb la seva ponència Jaming Digital Entertainment ens va teletransportar a un altre món, i no virtual en aquest cas, i ens va apropar a les produccions artístiques que es creen actualment dins aquest àmbit tant a la Xina com en els països asiàtics emergents, en el marc de la tecnologia més puntera i fent ús d’uns índexs de creativitat i innovació realment altíssims.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/roibensweetwater