Un Canigó nevat i resplendent amb la fina i freda llum d’un dia d’hivern assolellat va presidir avui els actes inicials de la 44a Renovacio de la Flama de la llengua a Prada de Conflent. Val la pena recordar com aixo es va engegar.
Fa uns 45 anys un grapat de joves excursionistes de Catalunya-Sud decidiren celebrar el centenari del naixement de Pompeu Fabra amb uns actes memorables. Vingueren a Prada de Conflent on, el 1948, s’havia mort el seny ordenador de la nostra llengua. Es recolliren sobre la seva tumba i allà encengueren una flama que dugueren a peu fins a Montserrat. Amb el pare abat i uns quants monjos la flama del fanal fou comunicada a una llàntia que havia de cremar per sempre més, com a manifest simbòlic del fet que la repressió franquista no podria acabar amb la parla de tota la nostra gent. Inspirats per aquest màgnific acte de fe en la pervivència de la llengua, més enllà de la maltempsada, tingueren l’idea de demanar a l’aleshores « Federacion » de les entitats excursionistes de Catalunya que aquesta confiès, any rere any, a una o altra entitat aplegada en el seu sí, la tasca de renovar aquesta flama. I durant tots aquells anys no ha fallat mai.
L’any passat fins i tot fou una entitat valenciana el Centre Excursionista de Castelló que fou mestre d’obra de la manifestació. S’esqueia el 80è aniversari de les Normes famoses amb les quals els valencians acceptaven l’aportació fabriana amb unes quantes adaptacions a les particularitats del valencià.
Enguany és l’Agrupacio Excursionista « Catalunya » de Barcelona l’encarregada dels actes. Aquesta entitat celebra aixi el seu primer segle d’existència puix que fou creada l’any 1912.
Una important comitiva de l’entitat era present amb el seu president Josep Tapias. També era present a l’acte un dels valorosos caminaires de 1968, Jordi Mir. Ell no ha faltat mai i durant tots aquests anys va procurar que el compromis inicial no es perdès. Es l’home de la continuitat de la manifestacio. Aquesta responsabilitat recau avui sobre Miquel Casals com a coordinador de la Flama de la llengua. Enfi moltes entitats rosselloneses eren representades a l’acte : entre altres, Antony Glory pel GPRENC ; Enric Balaguer pel Casal d’Arrià ; Jordi Taurinyà pel Casal del Conflent ; Gerard Thorent per la Bressola ; Elisabeth Porqueres per Arrels. Desprès de l’acte de renovacio de la Flama els participants foren rebuts a la Casa de la vila per la regidora de cultura en l’absència del Batlle, Sr Jean Castex. Camí fent entre el cementiri i l’ajuntament pogueren admirar la Casa de la Universitat Catalana d’Estiu que hauria de ser inaugurada molt aviat.
La Flama ben renovada serà a Montgat, Pineda i Santa Susanna el 6 de Febrer. Dissabte vinent arribarà a Barcelona per terra, a peu i a cavall, i per mar amb caiac i lendemà serà a l’Unió de Federacions esportives de Catalunya. Dos dies més tard serà presentada al Parlament de Catalunya. D’aqui 15 dies la duran al Tossal del Rei. I enfi d’aqui tres setmanes acabarà aquest bonic recorregut a Montserrat. Entre temps dues conferències notables a Barcelona a càrrec de dos excellents historiadors J.M. Soler i Sabater parlarà el 13 de Febrer de la persecucio de la llengua catalana des de 1714 fins avui dia i Agusti Alcoberro tractarà, ell, de l’endemà de l’11 de setembre. Tots els detalls del programa poden ser consultats a la xarxa a l’adreça de l’Agrupacio.
Hom veu que amb una tal empenta jovenivola aquesta entitat enceta com cal el seu segon centenari.
En un moment on tornamai des de Madrid intenten posar traves a la recuperacio lingüística i cultural del pais actes aixi ens animen a pensar que un cop més fracassaran. La reconquesta no la podran aturar ni els de Paris.