Arran dels terrorífics atemptats de Paris del 13 de novembre el govern francès ha decretat l’estat d’emergència.  .  Controls enfortits a les fronteres.  .  Ampliació considerable dels poders de la policia:  perquisicions possibles a tot moment i sense cap control a priori.   A més de les victimes innocents els terroristes han mort l’estat de dret.  És  la llur més gran victòria.

..

Amb menys de quinze dies ho hem pogut comprovar.  Aquests poders especials la policia els acaba d’utilitzar en contra de militants del moviment ecologista.  Gent pacifica, no-violent,  que no té res a veure amb el terrorisme, que no tenen cap contacte amb Daech o altres moviments totalitaris .  Gent que,  no sense raó,  posa en qüestió l’eficàcia de la missa solemne de la COP 21 a Paris, missa, recordem-ho, patrocinada  pels més grans contaminadors del planeta, uns bombers piròmans!  Aquests militants han estat víctimes de perquisicions nocturnes a casa seva, d’arrestacions , d’assignacions  a residència.

Una perquisició nocturna de la policia no és poca cosa.  És un traumatisme considerable per tota una família.  Entren amb força a casa destruint la porta sense contemplacions.  Són vestits com tortugues Ninja, amb armes de destrucció massiva.  L’objecte és terroritzar.

I aquí estem.  No terroritzaran pas una gent que, com els actuals terroristes, busca el martiri.  Però si que  terroritzaran les famílies víctimes d’aquestes absurdes agressions..

Seran eficaces aquestes mesures contra el terrorisme.  En podem dubtar.  Fins i tot poden ser contraproduents.  Un exemple.  El 14 de novembre al matí vaig passar la frontera amb cotxe amb tres companys .  A la sortida del peatge del Voló dos policies.  Ens van mirar sense aturar-nos. Si l’un de nosaltres hagués fet cara de magrebí haguessim pogut passar tan tranquil.lament?  Al tornar a la nit a l’autopista, a l’indret on s’aixecaven fa uns anys els controls, havien canalitzat la circulació en una sola via.  Allà hi havia un grup de policies francesos però tampoc vam ser aturats.   Els controls al “facies” són una temptacio de facilitat.

Però tenen dos inconvenients majors.  Un, pel fet que no tots els djihadistes són d’orígen magrebí.  Dos,  perquè poden radicalitzar els joves d’orígen magrebí víctimes permanents de controls injustificats.

Evidentment que hi ha urgència.  Hi ha urgència a plantejar la legitimitat d’una estructura politico social que ha permès que neixi un tal fenòmen.  La deshumanització dels terroristes són, en part, la conseqüència de tota una organització social globalment deshumanitzadora.  Un sistema que deixa de banda un creixent nombre de joves en barris on impera la llei de les màfies de la droga.  La majoria d’aquests joves són eixits, a la segona o tercera generació, de l’immigració magrebina.   L’assimilació jacobino-bonapartista que va ser a punt de funcionar amb nosaltres rossellonesos, ha totalment fracassat amb ells.  Han perdut la cultura d’orígen, però han rebutjat de fet la subcultura consumerista europea. Són  fora de la llei perquè les lleis els han deixat fora.  La llei té per ells només la cara de la repressió, sovint arbitrària:  policia o escarceller.    Les kalaixnikov i les cintes explosives són també una resposta al karxer de Sarkozy.  Sí, hi ha urgència a plantejar, a tots els nivells,   un altre estil de vida que el que coneixem.  El consumerisme  neoliberal sembra en suburbis deshumanitzats les granes de l’odi i de la despersonalització.