Toros i diputats
21 desembre 2009 per Miquel Riera
Els toros no m’agraden. No m’han agradat mai. De petit, l’avi em va dur a Figueres a una corrida i se’m va ben entravessar la imatge dels animals escorxats que vaig veure en sortir de la plaça. Es veu que vaig estar tres dies amb malsons de l’impacte. Res que no es pugui superar, d’altra banda. Més endavant, ja de jove, no hi havia manera que l’avi canviés de cadena quan feien toros. Era com una cosa gairebé sagrada. N’he vist, per tant, unes quantes, de corrides, i sempre m’ha desagradat molt tot aquest espectacle al voltant d’un animal que es va dessagnant a mesura que el van torturant i martiritzant, impropi d’una societat que es vol culta i civilitzada. Tot plegat, a banda de si hi ha parafernà lia espanyola, com passa aquà al Principat, o hi toquen La Santa Espina, com fan a Ceret. Demà , al Parlament, els diputats podran fer un primer pas perquè els toros comencin a ser història a Catalunya. A veure si és veritat. (Publicat a El Punt, dijous 17 de desembre de 2009)

