Perquè SensePresses ?
1 gener 2004 per Dani Coll
Molts cops m’he preguntat perquè m’agrada tant. Segurament deu ser perquè el cinema en fa sentir lliure; Em permet, en només un parell d’hores, transformar-me en un heroi o un malà nima, viatjar a llocs remots, sofrir o gaudir les situacions més inversemblants i viure els sentiments dels personatges com si em fossin propis. Dit d’una altra manera, aconseguir allò que és impossible : viure moltes vides.
Però, a banda d’aquesta visió existencial, estareu d’acord en què el cinema també és una eina que permet aprendre moltes coses. De tota pel.lÃcula en podem extreure alguna cosa, sobretot si la compartim amb amics que ens hi aportin el seu punt de vista. És per això que escric el SensePresses. El blog és la millor eina que he trobat per explicar els films que veig i comentar les emocions i idees que em suggereixen amb els altres.
Aixà que, això és el que podeu esperar trobar a aquest bloc. Espero que sigui del vostre interès i deixeu els vostres comentaris per gaudir-ne tots plegats.
Quà sóc ?
Dani Coll Monné (19-12-1969). Visc a Salt, Girona, on sempre he viscut. Estic casat amb la Bibiana i tinc dos fills : l’Aida i en Nil. Sóc informà tic de professió (Llicenciat Informà tic UPC, 1992) i actualment combino la meva feina a l’empresa privada amb la docència a la Universitat de Girona (UdG).
Podeu contactar amb mi enviant-me un correu a : sensepresses@gmail.com
* Un dels nostres (GoodFellas, Martin Scorsese 1990).
vaig escoltar-te per la rà dio l’altre dia………….i ostress si és lo que en passa amb el cinema, en fà sentir lliure, com la lectura dels llibres, de vegades la mandra de possar en lletres els pensaments….i la possibilitat de compartir comentaris “Sensepresses ” es una molt bona idea.
Grà cies pels teus comentaris, Anna.
Espero els teus comentaris i propostes sobre cinema.
Salutacions.
T’agafo la paraula, la darrera pelicula qu’he vist ha estat El lector, si et sóc franca no les tenia totes i surprise, m’agradat força, ja saps de vegades l’estat d’à nim influeix , pero de veritat que hi he trobat sentit.
Ah i no voldria oblidar parlar una miqueta de “Gran Torino”( malgrat el tòpics “yanquis” , una gran peli.
Dew