Sense Presses

When men know not what to do they ought not to do they know not what (Abigail Adams, 1770)

Les pel·lícules històriques ja ho tenen això : ens fan pensar en el present tot recordant-nos coses del passat. Salvant les distàncies, els temps i els llocs, el nostre cervell, s’entesta a fer ús d’una de les seves capacitats més autènticament humanes : cercar patrons de semblança d’allò que li fem arribar amb situacions actuals o més properes, fins arribar a punts de coincidència sorprenents.

És el que m’ha passat amb John Adams, una interessant i molt ben realitzada ninisèrie de 2008 protagonitzada pel sempre entranyable Paul Giamatti. La situació viscuda per la colònia anglesa al Massachussets del 1770 : retallades socials, impostos desproporcionats, negació identitària, centralització de les institucions i menysteniment dels sentiments nacionals d’una societat americana emergent, ha provocat un trasbals important al meu pobre cervellet. Sense avisar, aquest ha posat en marxa la màquina de cerca de patrons fins aconseguir canviar el Boston de finals del XVIII per una Catalunya del XXI. Allà on hi havia impostos per la descàrrega del te dels vaixells al port, ell m’hi posava cotxes i peatges d’autopistes, els virrets dels vilatans es transformaven en barretines, els vermells uniformats anglesos eren substituïts per senyors de negre vinguts de fora i la silueta de Londres i les illes britàniques esdevenia península amb forma de pell de brau. Tot ben extrany i sospitós…

Per sort, la meva consciència tot sovint em donava una treva i em permetia seguir el fil narratiu de la història quan les escenes es centraven en la descripció de la integritat i coratge de John Adams. Sembla que el meu enteniment, ja sigui per desconeixement o per no trobar suficients punts en comú, no era capaç de trobar el patró a la Catalunya actual per substituir un dels pares de la pàtria americana.

Què us sembla ? Trobarem el nostre John Adams ?