El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/sensepresses
Articles
Comentaris

No hi ha res més fresc, creatiu i màgic que la imaginació que es té a la infantesa. Ni tampoc és fàcilment igualable al llarg de la vida la sinceritat i sensibilitat producte de la candidesa davant la descoberta per primer cop del món.

Amb aquestes màximes – globals, universals a qualsevol cultura – el director japonès Hirokazu Kore-Eda (Still walking, 2008, Ningú no sap, 2004) ens conmou amb Kiseki (Miracle), un agradable film basat en les aventures de dos germans que viuen en diferents ciutats degut a la separació dels seus pares. Al voltant d’un viatge que organitzen conjuntament amb els seus amics, la pel·lícula ens ofereix tot un seguit de situacions i relacions entre els personatges que ens expliquen el seu món personal de forma magistral. Els pastissets, els gelats, el timbre de la bicicleta, el gos, la cendra,… tot un univers de petites coses que esdevenen símbols de la innocència i tendresa d’uns nens que, més enllà d’utilitzar-se com a elements narratius, descobreixen la nostàlgia que el director nipó sent per la infantesa i la seva forma oberta de comprendre el món, segurament el missatge més important que preten comunicar a l’espectador adult. Estic segur que, els que hàgiu vist fa un parell d’anys la pel·lícula catalana Herois (Pau Freixas, 2010), trobareu un munt de paral·lelismes entre la visió de l’estiu que passen uns nens a la costa catalana amb la d’aquests germans de Kagoshimi i Fukuoka.

Una delícia de film per veure en qualsevol moment i gaudir amb els vostres fills.