De sentit del ridícul, a Perpinyà, no n’hi ha gaire. Com a qualsevol petita ciutat perifèrica francesa (perquè en aquest tema Perpinyà és molt francesa) els seus responsables polítics, econòmics i culturals el que desitjarien, en el fons, és poder fer carrera a París… o en qualsevol altra capital on es prenen les decisions de veritat, on es remenen les cireres, on tenen la paella pel mànec, on fan bullir l’olla i on són el Centre, el quilòmetre zero.. I com que en la mentalitat hexagonal la única capital que mereix totes aqueixes definicions és París, doncs París (Barcelona queda tras os montes i només és una capital regional, res a veure amb LA capitale). Com que aquests polítics, caps d’empresa o patumetes culturals arrosseguen aquest complexe de no haver pogut sortir de l’àmbit provincià (en el sentit despectiu de la paraula que tan bé saben donar els francesos) el que fan és despistar fent-se els desmenjats. I a Perpinyà s’han construït el seu, de Centre. I com que ja no ve d’aquí, el Centre en qüestió no ho és ni d’una comarca, ni d’una regió, ni d’un país ni d’un continent, no. El Centre de Perpinyà és “El Centre del Món”!
D’una collonada d’en Dalí -entre tantes collonades que com a bon empordanès anava engaltant a tort i a dret- que el 19 de setembre del 1963, va sortir dient que havia tingut “une vision éblouissante” entrant a l’estació de trens de Perpinyà, que li va fer descobrir allà mateix “le centre du monde”… els responsables provincians n’han tret la idea d’anomenar així el conjunt arquitectònic i nou centre de negocis al voltant de la nova estació del TGV ( TAV pels sud-catalans i AVE pels espanyols, que ni uns ni altres no són capaços d’anomenar aquest tren com a la resta d’Europa). I l’han batejat així, en català, “El Centre del Món”, tot i que en Dalí ho havia dit en francès. És igual, no els ve d’una contradicció de més o de menys. Els mateixos que batejen “El Centre del Món” en català agafen el tren (TGV, TAV o AVE) per anar a “Figueràs”, o tenen un piset a “Rosàs”… no ve d’un pam!
Bé, a veure, a mi m’agrada, “El Centre del Món”. Trobo que l’arquitectura i el concepte urbanistic d’aquesta Perpinyà moderna és ben encertat. I m’agrada ara, quan encara està buit i sembla que els perpinyanesos/eses li facin boicot. Més de la meitat de les botigues del centre comercial encara estan tancades, els hotels a mig omplir, l’estació del TGV mig buida i tots els despatxos de no sé quantes plantes inocupats…. No és cap misteri que mig anys després de l’obertura aquest Centre està esdevenint un forat, un desastre financer per als seus promotors. Les causes del desastre? No és aquí que trobareu una anàlisi social i econòmica per a explicar-ho. Només constatar que arribar-hi en transport públic és una odissea i deixar el vehicle al pàrquing és una ruina.
Entre Ajuntament i Aglomeració de municipis estan fent esforços considerables per donar vida a aquest “Centre del Món” on , de moment, només hi passen espavilats per anar del centre de la vila al barri de Sant Assiscle, els escassos viatgers que agafen el TGV (ai, no, el TAV!) que va a Figueres i alguns sense sostre quan plou. Es parla que els despatxos buits seran ocupats per l’administració de la Prefectura, pels serveis del Ttribunal, la Medecina del Treball, etc, etc… Bé en caldrà fer alguna cosa!
Ho torno a dir, a mi m’agrada tal com és ara. Buit, desolat i fent mitja por. Instal·lacions noves, netes, boniques i lluents sense ni un ànima. Passadissos llargs amb botigues tancades i una música d’ambient alegre que es converteix en lúgubre quan et trobes tot sol per escoltar-la. El conjunt exerceix en mi una certa atracció mòrbida que potser em caldrà consultar amb un psicòleg… Jo aconsellaria als nostres responsables provincians que, si volen recuperar una mica dels diners invertits -tot esperant que les administracions es decideixin, o no, a instal·lar-s’hi- podrien llogar “El Centre del Món” per a rodar-hi pel·lícules de por, d’aquestes on es veu una dona jove i bonica tota sola en un indret desert abans que li passin les pitjors malvestats sense que ningú pugui socòrrer-la, ja que ningú pot escoltar els seus crits… L’avantatge amb el “Centre del Món” és que no caldria buidar l’indret dels seus habitants, puix que no n’hi ha.
