No és que ens agradi portar la contrària, a Catalunya Nord, mé cammmemes. Entrats ja en campanya electoral per la presidència de la République (escrit així, puix hi ha una diferència de concepte essencial entre república i République) a l’hora de valorar -com a periodista i com a ciutadà elector- les diferents candidatures hi ha una cosa que salta als ulls, l’excepció i el particularisme nord-català en gairebé totes les formacions polítiques estatals. Gairebé tots els partits francesos tenen, a Catalunya Nord, dirigents que diuen i fan tot els contrari del que defensen oficialment en el tema de la defensa de la llengua i la identitats catalanes.
El cas més flagrant és el del Front de Gauche de Jean-Luc Mélenchon, exemple gairebé caricatural del jacobinisme d’esquerra en el seu rebuig a qualsevol reconeixença oficial d’altres llengües que no sigui el francès dins la République http://blogs.elpunt.cat/aleixrenye/2012/02/22/quand-on-aime-la-france-on-ne-propose-pas-de-ratifier-la-charte-des-langues-regionales/ ). Qui porta la campanya de Mélenchon a les comarques nord-catalanes és Nicolas Garcia, batlle comunista d’Elna. 
Elna, sí, la població nord-catalana amb la política lingüística més valenta a favor del català, amb lligams humans i institucionals constants amb la Catalunya autònoma, amb programacions culturals ben catalanes, amb la defensa del patrimoni com la maternitat d’Elna… http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/498558-cicle-de-cinema-en-catala-a-elna-argelers-i-cabestany.html http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/423935-elna-i-la-generalitat-de-catalunya-homenatgen-elisabeth-eidenbenz.html
El cas del Partit Socialista és a l’inrevés. El candidat François Hollande es mostra favorable a la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, tot i deixant ben clar que la única llengua oficial és i serà el francès http://www.languesregionales.org/Francois-Hollande,221?lang=fr .
El seu màxim representant a la regió del Llenguadoc-Rosselló, el president Christian Bourquin, s’ha despenjat darrerament amb unes declaracions on tractava de fadas (subnormals o tocats de l’ala o el bolet) els responsables universitaris i polítics nord-catalans que desenvolupaven relacions transfrontereres amb les comarques gironines. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/512226-bourquin-creu-que-cal-ser-fada-o-tocat-de-lala-per-girar-se-cap-a-girona.html Unes declaracions per deixar clara la seva oposició, sobretot, al caràcter de més en més pancatalà de la universitat de Perpinyà Via Domícia.
Abans de ser president de la regió Llenguadoc-Rosselló i la seva sorprenent reconversió, quan era al capdavant del departament dels Pirineus Orientals, Bourquin va promoure tanmateix la Carta en defensa del català http://www.cg66.fr/202-charte-en-faveur-du-catalan.htm
Un altre cas espectacular de discurs totalment oposat entre el candidat i el seu representant nord-català és el de Nicolas Sarkozy. Per l’actual president de la République “qui estima França no pot estar d’acord amb la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries”. Ho va dir ben clar el 19 de febrer a Marsella, en un míting de precampanya. Aquí en podeu veure les imatges http://www.apiazzetta.com/Sarko-e-e-lingue-regiunali_a1276.html
El líder del partit sarkozysta UMP a Catalunya Nord, el batlle del Soler François Calvet, diu i actua de manera totalment contrària http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/509666-sense-estar-lligada-a-girona-i-barcelona-la-universitat-de-perpinya-desapareixera.html. Al seu municipi acull escola i col·legi de la Bressola -que va inaugurar al costat de Josep-Lluís Carod Rovira. Es reuneix amb el president de la Generalitat Artur Mas per negociar acords electorals entre la UMP i la secció nord-catalana de CDC http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/517327-cdc-saliara-amb-la-ump-a-la-catalunya-nord.html i fins i tot declara que “en una futura Europa federal Catalunya, nord i sud, es reunificarà” http://www.catalunyanord.cat/.
Teòricament, la candidata més favorable a la oficialització de les anomenades langues régionales és la candidata ecologista d’Europa Ecologia Els Verds, Eva Joly, que en el seu programa arriba a parlar de co-oficialitat amb el francès. Va ser acusada per la UMP de voler “dislocar França” quan l’any passat va declarar que defensarà l’“autonomia i la reunificació” per a bascos i catalans http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/448755-eva-joly-acusada-per-la-ump-de-voler-dislocar-franca.html . Joly va participar el setembre passat a la universitat d’estiu de Regions et Peuples Solidaires (RPS), una coalició de nou partits “regionalistes i autonomistes” d’arreu de l’estat francès, on hi ha adherides les seccions nord-catalanes de CDC i d’ERC. 
Agnès Langevine, portaveu d’Europa Ecologia Els Verds a Catalunya Nord no ha demostrat públicament, durant els anys que fa que es dedica a la política, que aquest tema la preocupi gaire. I els partit catalanistes que, teòricament, a través la coalició RPS, haurien de fer campanya per Eva Joly no diuen ni piu. No es mobilitzen ni es posicionen. ERC ja anunciava l’estiu passat que “amb l’experiència que tenim amb els Verds de Catalunya Nord no ens ho acabem de creure”. I CDC està, com dit més amunt, en negociacions per futures eleccions nord-catalanes amb la UMP sarkozysta.
Un altre partit catalanista, Unitat Catalana -aliat a la Catalunya autònoma amb els independentistes de SI i amb Democràcia Catalana de Joan Laporta i amb la UMP a l’ajuntament de Perpinyà- sembla que s’encamini cap a la opció centrista del candidat François Bayrou. Un candidat occitanòfon que defensa també la reconeixença oficial de les langues régionales. Que jo sàpiga -si no m’he perdut, ja, a hores d’ara- el partit UC no recolza ofialment Bayrou però el seu secretari general Brice Lafontaine sí http://bricelafontaine.blog.cat/2012/02/12/el-meu-suport-al-candidat-bayrou/
Tancaré aquí la llista de candidats amb el trostkista del NPA Philippe Poutou que també es declara favorable a l’oficialització http://www.languesregionales.org/-Philippe-Poutou,246-?lang=fr , posició gens sorprenent puix que com emanació de la LCR (Lliga Comunista Revolucionària) defensa el dret a l’autodeterminació dels pobles, dins i fora de l’hexàgon.
Els altres candidats marginals no en diuen res. I en el cas de Marine Le Pen sóc jo que no té ganes de dir-ne res. En relació al tema l’extrema dreta jacobina i nacionalista francesa no ofereix cap novetat.