Arxiu per a 11 juny, 2012
Perpinyà i el seu embut. Ara resulta que tenim l’embut més gran del món. Enregistrat pel llibre Guiness dels rècord i tot! Es tracta d’un embut de tres metres i mig d’alçada i dos i mig de diàmetre que podem veure a la Passejada des de fa gairebé un any. L’embut pesa uns 220 quilos i és obra del parisenc i cotlliurenc Marc-André 2 Figueras. Segons l’artista, que després d’haver treballat durant anys sobre la significació eròtica del campanar de Cotlliure (una evidència per a qui de prop o de lluny ha vist el campanar) ara se les heu amb els embuts. Confesso la meva ignorància en art contemporani. Com a neòfit he provat d’entrar-hi. Mai hi ha hagut manera. Em passa el mateix amb Tàpies com amb Marc-André 2 Figueras. Tinc la impressió que es foten de mi. Un cop que vaig gosar dir això davant una molt coneguda i estimada conservadora de museu d’art contemporani -parlant de Tàpies- una mica més i m’envia a les urgències. Des de llavors procuro ser discret amb les meves opinions davant d’obres d’art com l’embut i posar cara aplicada, amb les celles frunzides fent l’entès, quan em parlen de teoria de l’art. Bé, tornant al tema de l’embut que ha entrat al Guiness, si una cosa cal admirar en el seu autor és la fèrtil imaginació. Per ell l’embut representa “el gènere”, que “demostra la dualitat integrada del masculí i el femení, puix que és masculinitat a l’exterior i feminitat en el contingut”… En voleu més? Doncs afegeix que “l’embut fa emergir l’idea d’androgínia del gènere, un aspecte cultural més enllà del sexe predeterminat”. Alors, là! Chapeau, l’artiste!
A Perpinyà tenim mala memòria, tanmateix. Abans de l’embut, un empleat municipal perpinyanès ja va obtenir no un, no, sinó tres rècords del mon enregistrats pel mateix Guiness dels rècord. Vull parlar d’en Lluís Colet. Tenim un dels més grans friquis dels Països Catalans, per no dir d’Europa o del món i li fem ben poc cas. En Colet, que podem trobar com a guia al Castellet de Perpinyà, va entrar al llibre Guiness per primer cop el 2004 amb un discurs de 48 hores. El realitzà a l’estació de trens de Perpinyà, i el tema tractat era Salvador Dalí i el centre del món. Cal dir que cada 27 d’agost, Colet es situa a l’estació de trens de Perpinyà i amb vestits llampants i cridaners comença el seu personal homenatge a Salvador Dalí, una cita que ha esdevingut, ja, folklore perpinyanenc. Un altre rècord del món enregistrat pel Guiness al nom de Lluís Colet va consistir en dur el corbatí més gran del món amb els color del Barça i signat pels jugadors. Mes, l’inefable Colet no es va aturar aquí. El gener del 2009, a la sala del restaurant de l’estació de trens de Perpinyà, Lluís Colet va assolir una fita sorprenent: des del 12 de gener fins el migdia del divendres 16 de gener va parlar durant 124 hores ininterrompudes. Rècord mundial inigualat fins avui en dia.
I el darrer rècord del món de Perpinyà va ser el lipdub per la llengua catalana amb la participació de 7153 persones, celebrat el 31 de març d’enguany. Memorable.
http://www.youtube.com/watch?v=0qeHMNWx_8Y
Embuts sexuals, friquis de primera categoria i reivindicació lingüística en vídeo i musica de DJ, rècords del món. Qui ho diu, que Perpinyà és una ciutat avorrida?