{"id":195,"date":"2009-09-14T20:31:04","date_gmt":"2009-09-14T19:31:04","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/?p=195"},"modified":"2009-09-14T20:31:04","modified_gmt":"2009-09-14T19:31:04","slug":"i-al-final-lextasi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/2009\/09\/14\/i-al-final-lextasi\/","title":{"rendered":"I al final… l’\u00e8xtasi"},"content":{"rendered":"
\n

Aquesta \u00e9s la cr\u00f2nica que avui he\u00a0publicat a El Punt<\/a>\u00a0sobre la consulta d’Arenys de Munt despr\u00e9s de viure tota la jornada electoral des de les nou del mat\u00ed fins a les onze de la nit.<\/p>\n

\u00abAquesta est\u00e0 cridada a ser una jornada hist\u00f2rica. Vist en curt potser \u00e9s exagerat. Caldr\u00e0 esperar a la llarga panor\u00e0mica que permet la hist\u00f2ria per saber si ho \u00e9s o no. L’ambient que es vivia a la Riera d’Arenys, per\u00f2, era molt especial. Amics, coneguts i saludats d’arreu ens trobem al sorral que vertebra el poble. \u00abNo m’ho podia perdre, aix\u00f2 \u00e9s hist\u00f2ria\u00bb, comenten. \u00c9s gent arribada de tot arreu, des de Girona fins a l’\u00e0rea metropolitana, passant pels Pirineus. Encuriosits, s’atansen on es fa la votaci\u00f3. No els permeten entrar, no volen aglomeracions on es fan les votacions. La gent podria empipar-se, ha vingut de lluny, per\u00f2 no ho fa. L’aire fa olor de toler\u00e0ncia.<\/p>\n

La sala de votacions \u00e9s llargaruda i la paret del darrere de les cinc taules on es pot votar segons la lletra del cognom \u00e9s un mural de tema mariner. Arriba l’Erik, menor d’edat, i pregunta al primer que troba on ha de deixar \u00aball\u00f2\u00bb, o sigui, la papereta; \u00e9s el seu primer cop. Inexperi\u00e8ncia. Ell, per\u00f2, que \u00e9s un veter\u00e0, fa estona que ha votat. De fet, ha estat el primer a dipositar el vot. \u00c9s l’Ernest Vila i est\u00e0 jubilat. No ha passat mitja hora des que ho ha fet i la cua per votar ja \u00e9s m\u00e9s que considerable. S\u00f3n fam\u00edlies senceres, que s’esperen a la porta del Centre Moral, porta per porta amb la Casa de la Vila, al n\u00famero 57 de la Riera. A l’Ajuntament, el Banc de Teixits recull donacions de sang. Es veu que la gent no \u00e9s tan generosa quan en lloc d’opini\u00f3 ha de donar l\u00edquid corporal. La jugada no els ha sortit rodona.<\/p>\n

Al costat del Centre Moral hi ha la botiga Espardenyes Soler, que fa l’agost en ple setembre. Alguns comer\u00e7os han obert. Avui no \u00e9s dia de tenir por. Els forns, els venedors de diaris, els restaurants han fet calaix. Prou per voler que hi hagi un refer\u00e8ndum cada diumenge. Hi votarien a favor. Ha anat tan b\u00e9, que ja no hi ha ni una barra de pa al poble, s’han acabat els entrepans i les begudes se serveixen calentes perqu\u00e8 les neveres no fan prou gel.<\/p>\n

On tamb\u00e9 la temperatura ha pujat \u00e9s al voltant de la pla\u00e7a de l’Esgl\u00e9sia; s\u00f3n prop de dos quarts d’una i s’hi espera els feixistes. Els antifeixistes \u2013red skins<\/em>, la majoria, i algun de literalment tatuat fins al capdamunt\u2013 criden consignes a favor de la independ\u00e8ncia i contra Espanya. Un nen es passeja amb una samarreta on llueix un \u00abFet a Catalunya\u00bb mentre sona la m\u00fasica de la Dharma a cop de gralla. \u00abNo volem ser una regi\u00f3 d’Espanya, no volem ser un pa\u00eds ocupat; volem, volem, volem, volem la independ\u00e8ncia. Volem, volem, volem Pa\u00efsos Catalans.\u00bb<\/p>\n

Arriben, amb un quart d’hora de retard, els de la Falange. Decepci\u00f3. Ja no \u00e9s el que era. Amb prou feines han omplert un autocar i mig. Els rep un solitari falangista \u2013un\u2013, que la fa petar amb els mossos que m\u00e9s que contenir-lo li fan companyia. Els que arriben no passen de la seixantena. La majoria pentinen cabells blancs, si \u00e9s que poden pentinar alguna cosa. L’escena t\u00e9 tocs de surrealisme. La pla\u00e7a Catalunya \u00e9s petita i el lloc on es concentren \u00e9s molt f\u00e0cil de controlar. Un dels que sembla que manen demana que no es dispersin, cosa que, de fet, \u00e9s impossible. Mal comptats, hi ha m\u00e9s periodistes que falangistes.<\/p>\n

Un feixista, amb les mans embotides en uns guants negres, s’esvera i arrenca a c\u00f3rrer cap a uns matolls per insultar un centenar d’independentistes que criden des de molt lluny consignes antifeixistes. No s’adona que les herbes protegeixen de la vista un Pipican, i s’hi deixa les cames contra la tanca de fusta. El conjunt de l’escena \u00e9s de pel\u00b7l\u00edcula de Santiago Segura. Alguns fatxes posen, amb un posat seri\u00f3s, perqu\u00e8 els periodistes els facin fotos. Semblen sortits del No-do<\/em>, vestits amb l’uniforme falangista i lluint bigotets i ulleres de sol. Les consignes no s\u00f3n gaire variades. Diuen que s’ha d’acabar l’acte \u00abcom cal\u00bb, i per fer-ho han triat l’himne espanyol preconstitucional, que s’escolta enllaunat en casset. B\u00e9, de sentir-se, no se sent gaire, entre els crits dels independentistes dels balcons, la casserolada d’un grup de ve\u00efns que s’enfronten als fatxes i l’helic\u00f2pter policial. Ja s’acaba. Un mosso confon un col\u00b7lega de professi\u00f3 que no porta l’acreditaci\u00f3 visible amb un company de la secreta. Bona nit i tapat. Berlanga. Millor Fellini.<\/p>\n

De tornada a la riera continuen les votacions. Qui pot dina i qui no s’atipa d’independentisme. Ja \u00e9s ben veritat, que l’independentisme uneix. Som tres a taula i una ciutadana ens demana si pot seure amb nosaltres. I no \u00e9s que ens trobi atractius, \u00e9s que t\u00e9 gana. Ens avan\u00e7a que es far\u00e0 de Reagrupament. Ha vist en Carretero passejant-se entre la gent, com ho han fet Puigcerc\u00f3s, \u00c0ngel Colom (i el seu seguici intercultural) i altres pol\u00edtics nacionals, locals i alcaldes arribats d’arreu.<\/p>\n

S\u00f3n quarts de cinc i plou. Rierols per la Riera. \u00c9s un bon moment per acostar-se a signar al llibre de firmes que s’ha posat a disposici\u00f3 dels no arenyencs. De fet, fa estona que els organitzadors a banda del llibre han lliurat folis perqu\u00e8 qui vulgui firmar pugui fer-ho, perqu\u00e8 la cua sembla que no s’acaba. Al costat hi ha tamb\u00e9 una urna que recull donacions econ\u00f2miques. D\u00e9u n’hi do, les contribucions que s’han anat fent.<\/p>\n

La pluja enceta la tarda. Hi ha treva, per\u00f2. Torna la festa. Timbals, gralles i diables. Gegants. Arenys de Munt xala. Mentre uns fan gatzara, uns altres continuen fent pujar l’\u00edndex de participaci\u00f3. Una dona de noranta anys \u2013no \u00e9s pas l’\u00fanica\u2013 surt de la sala de votacions. La rep un fort i c\u00e0lid aplaudiment. La dona plora. Aix\u00f2 \u00e9s hist\u00f2ria. Una que han contribu\u00eft a fer els milers de persones que avui han estat presents a Arenys de Munt procedents d’arreu del pa\u00eds i de m\u00e9s enll\u00e0 dels Pirineus, com explicar\u00e0 l’alcalde M\u00f3ra. Els que portaven estelades, els que anaven tocats amb barretina, els que cridaven \u00abno volem sent\u00e8ncia, volem la independ\u00e8ncia\u00bb i els centenars que cantaven Els Segadors<\/em> mentre esperaven a la Riera el recompte de vots.<\/p>\n

Ni els crits de \u00abTerra Lliure\u00bb, ni els crits dels feixistes, ni les pedres dels incontrolats contra els vidres de l’autocar dels de l Falange, res d’aix\u00f2 no va poder enterbolir una jornada que va estar marcada per la conviv\u00e8ncia i el pacifisme, per la voluntat lliure d’un poble d’expressar-se a ritme del ball de gegants. I al final… l’\u00e8xtasi, acabat el recompte de vots. Arenys de Munt va demostrar que el pa\u00eds ha fet el primer pas. Sempre \u00e9s el m\u00e9s dif\u00edcil…\u00bb<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta \u00e9s la cr\u00f2nica que avui he\u00a0publicat a El Punt\u00a0sobre la consulta d’Arenys de Munt despr\u00e9s de viure tota la jornada electoral des de les nou del mat\u00ed fins a les onze de la nit. \u00abAquesta est\u00e0 cridada a ser una jornada hist\u00f2rica. Vist en curt potser \u00e9s exagerat. Caldr\u00e0 esperar a la llarga panor\u00e0mica […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12],"tags":[],"class_list":["post-195","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/195","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=195"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/195\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":196,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/195\/revisions\/196"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=195"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=195"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=195"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}