![\"\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/files\/2010\/08\/prena-150x150.jpg\")
En leg\u00edtima defensa, Llu\u00eds Prenafeta, encausat per l\u2019Audiencia Nacional en l\u2019anomenat cas Pret\u00f2ria ha escrit el llibre El malson. El volum \u00e9s, evidentment, un al\u00b7legat d\u2019innoc\u00e8ncia i una explicaci\u00f3, m\u00e9s aviat somera, dels dies que va passar en mans de les forces d\u2019ordre p\u00fablic espanyoles. Qui esperi trobar-hi rebatudes amb p\u00e8ls i senyals les informacions publicades als mitjans o els arguments de la fiscalia i del jutge Garz\u00f3n s\u2019emportar\u00e0 un bon desengany, com el tindr\u00e0 qui esperi llegir-hi les xafarderies de la conviv\u00e8ncia de personatges com Alavedra, Mu\u00f1oz i Prenafeta en el redu\u00eft espai carcerari. Prenafeta ha estat prou cur\u00f3s per ometre detalls que el puguin comprometre encara m\u00e9s i no ha volgut fer bugada d\u2019una situaci\u00f3 que denigra l\u2019honorabilitat pr\u00f2pia i la d\u2019altres. Tot plegat ben l\u00f2gic. El llibre pateix, per tant, de les cotilles imposades pel propi proc\u00e9s judicial, que el mateix Prenafeta pronostica, arriscadament, que acabar\u00e0 en no-res, acostumats com ens t\u00e9 la traject\u00f2ria de Garz\u00f3n a instruccions que no semblen respondre a criteris d\u2019estricte rigor judicial.\nDe tot el que escriu Prenafeta en el seu llibre hi ha una reflexi\u00f3 que trobo particularment interessant: la contradicci\u00f3 que enfronta el necessari i obligatori dret a informar amb el respecte a la presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia. Prenafeta i la seva fam\u00edlia \u2013que tamb\u00e9 escriuen al llibre\u2013 es queixen d\u2019un pret\u00e8s linxament dels mitjans de comunicaci\u00f3, que amb les seves informacions semblen haver abonat la tesi judicial que imputa un seguit de delictes a qui va ser l\u2019home fort de Pujol. No li falta ra\u00f3. Amb voluntat o sense, posades una rere l\u2019altra, les informacions publicades pels mitjans descriuen una trama de foscos interessos on voluntats pol\u00edtiques, t\u00e8cniques i econ\u00f2miques es conciten amb un objectiu com\u00fa: l\u2019enriquiment. S\u00f3n informacions que s\u2019han anat esbombant per entregues, no sempre inserides en el context que els correspon. \u00c9s aix\u00ed especialment en el cas de les converses telef\u00f2niques entre els inculpats i imputats, on es barregen xerrades presumptament incriminadores amb d\u2019altres que ben b\u00e9 poden no ser-ho i que, fins i tot, arriben a embrutar persones o empreses que s\u00f3n protagonistes circumstancials.
\nT\u00e9 ra\u00f3 Prenafeta quan assegura que el cas l\u2019ha convertit, a ell i a molts altres que s\u2019hi han vist emmerdats, en \u00abun mort civil \u00bb i que si algun dia l\u2019arriben a declarar innocent ning\u00fa no li podr\u00e0 restituir el mal que se li ha fet. Aix\u00f2 vol dir que els periodistes no hem d\u2019informar? Evidentment que hem de fer la nostra feina, per\u00f2 potser no acabem de ser conscients del dany que, involunt\u00e0riament, podem provocar. A vegades una cosa tan senzilla com explicar uns fets pot condemnar alg\u00fa abans d\u2019hora. Una situaci\u00f3 que nom\u00e9s podem mitigar contrastant. Potser haur\u00edem estat m\u00e9s neutrals si tamb\u00e9 hagu\u00e9ssim informat sobre la legalitat de la figura del comissionista. La contradicci\u00f3 entre informar i no lesionar la presumpci\u00f3\u00a0 d\u2019innoc\u00e8ncia nom\u00e9s es pot mantenir, per\u00f2, si els periodistes no caiem en el parany d\u2019escriure partint de la idea preconcebuda que parlem de presumptes culpables i no de presumptes innocents.<\/p>\n