Com a pr\u00e8via hauria de fer servir aquella frase, falsament atribu\u00efda a Fray Luis de Le\u00f3n, de: “com d\u00e8iem ahir”… per encap\u00e7alar aquest post al meu bloc. Aquest ahir data del 28 de juliol de 2015 i anava precedit, en unes poques entrades anteriors, d’una seriosa declaraci\u00f3 d’intencions: “juro que tornar\u00e9 a escriure al bloc cada dia!” B\u00e9… temps era temps. Ara ja he apr\u00e8s que mai pots jurar res; que fer plans que van m\u00e9s enll\u00e0 de 24 hores s’han de qualificar de previsions optimistes; que res \u00e9s el que sembla i que no hi ha una regla estandard que et permeti saber quan temps necessites per con\u00e8ixer una persona. Dit aix\u00f2, anem al tema que m’ha portat: primer, a modificar tota la “skin” d’aquest anci\u00e0 bloc del que sempre ha estat el meu diari (El Punt Avui); segon, a tornar a escriure.<\/p>\n
Vivim un temps excepcional. Potser no en som conscients, per\u00f2 despr\u00e9s de menjar-nos l’11 de setembre de 2001 tenim el privilegi hist\u00f2ric (ja veurem si ho \u00e9s) d’assistir a un nou cap\u00edtol d’una planificada ruta cap a l’establiment d’un nou ordre mundial (fi de la declaraci\u00f3 conspiran\u00f2ica). Estic conven\u00e7ut que, quan aix\u00f2 acabi, i va per llarg, el m\u00f3n ja no tornar\u00e0 a ser el que era: hi haur\u00e0 gent que malauradament ja no hi ser\u00e0; altra que ho haur\u00e0 perdut tot i altra que s’haur\u00e0 eniquit com mai.; i el m\u00f3n (aix\u00ed, en general) quedar\u00e0 dividit en dues grans classes socials. Resumint: rics i pobres. Com diria el meu admirat Santiago Ni\u00f1o-Becerra, s’hauran polit la classe mitjana (el que en restava despr\u00e9s de la crisi que va comen\u00e7ar a finals de l’estiu de 2007). O sigui, “el br\u00f2quil is over”, com per altres motius va escriure aquest megacrack de la comunicaci\u00f3 -com en deia en Miquel Calzada- de nom Jaume Barber\u00e0.<\/p>\n
El govern espanyol est\u00e0 sotmetent el sistema sanitari de l’Estat a un megatest d’estr\u00e8s. La culpa no \u00e9s del coronavirus, no. La culpa \u00e9s de la mala gesti\u00f3 que el govern central est\u00e0 fent de la crisi epid\u00e8mica. La negativa, incomprensible, a confinar Madrid; la centralitzaci\u00f3 de tot el material sanitari; la presa de decisi\u00f3 per les comunitats aut\u00f2nomes no amb les comunitats aut\u00f2nomes; i una mala gesti\u00f3 acumulada durant anys a partir d’aprimar els recursos destinats a la sanitat p\u00fablica (mentre els de Defensa anaven pujant) per afavorir la privada ens han portat on som. Exemples n’hi ha molts. Fa poques hores es difonia per les xarxes socials que un hospital pr\u00f2xim a la capital espanyola ha col\u00b7lapsat despr\u00e9s que s’hagi hagut d’enviar la meitat de la plantilla a casa perqu\u00e8 est\u00e0 infectada pel coronavirus.<\/p>\n
L’Estat, i tamb\u00e9 la Uni\u00f3 Europea -perqu\u00e8 la manca de sentit com\u00fa pol\u00edtic no \u00e9s potestat exclusiva dels espanyols-, no disposa de prou material per protegir de l’epid\u00e8mia metges, personal d’infermeria, cel\u00b7ladors… per resumir: totes aquelles persones que estan treballant als centres m\u00e8dics de tota mena (hospitals, centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, resid\u00e8ncies de get gran…). I anem cam\u00ed que ens passi el mateix que ha passat a It\u00e0lia, on els centres sanitaris s\u00f3n focus d’infecci\u00f3 i els professionals poden infectar en els camins d’anada i tornada als seus llocs de treball a d’altres persones perqu\u00e8 no se’ls ha fet la prova del coronavirus.<\/p>\n
Fa dos dies em va trucar alarmat un bon amic. La seva companya treballa a l’Hospital del Mar com a infermera. Ella, una infermera i una auxiliar d’infermeria havien estat en contacte amb una dona d’una seixantena d’anys que, finalment, va donar positiu de coronavirus. Aix\u00f2 passava a la planta cinquena, a la de neurologia. La companya del meu amic anava amb mascareta (li van donar un dia abans que la dona don\u00e9s positiu del Covid-19), les altres dues persones no. El l\u00f2gic hauria estat a\u00efllar aquestes tres persones i fer-los la prova del coronavirus i aplicar el protocol de cuarentena. No els van fer la prova i van seguir treballant.<\/p>\n
L’endem\u00e0, una d’elles va exigir que li fessin la prova. Un cop feta, la van enviar a casa i van dir que ja l’avisarien quan sabessin el resultat de la prova. Les altres dues persones van continuar treballant. Mentrestant, a la planta de cardiologia es van detectar alguns positius de malalts per coronavirus; la consigna de la persona responsable de supervisi\u00f3 va ser que s’havia de continuar treballant fins que alg\u00fa del personal enmalalt\u00eds.<\/p>\n
Evidentment el personal d’aquest centre barcelon\u00ed est\u00e0 a\u00a0 punt d’esclatar, at\u00e8s que est\u00e0 sotm\u00e8s a una pressi\u00f3 brutal, entre la c\u00e0rrega de feina i la incertesa que els produeix no disposar dels elements de protecci\u00f3 m\u00e9s b\u00e0sics i de controls diaris perqu\u00e8 no es converteixin en difusors de la malatia, no nom\u00e9s al centre on treballen, tamb\u00e9 al transport p\u00fablic, a casa, a les botigues on compren productes b\u00e0sics…<\/p>\n
Uns altres que treballen a la brava<\/em> s\u00f3n els camioners. Tinc un amic que transporta sucre i de l’\u00fanic material que disposa \u00e9s d’uns guants de l\u00e0tex (que es canvia cada dia) i d’una mascareta de m\u00ednima protecci\u00f3, que cada dia ha de rentar perqu\u00e8 nom\u00e9s li han donat una, perqu\u00e8 li han dit que no n’hi ha. A la Catalunya nord, l’esposa d’una persona propera treballa en un geri\u00e0tric i no els han proporcionat cap mena de protecci\u00f3, i tampoc els fan cap mena de control de seguiment. Ella est\u00e0 acollonida i a casa seva, tamb\u00e9.<\/p>\n