{"id":454,"date":"2020-03-26T21:51:47","date_gmt":"2020-03-26T20:51:47","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/?p=454"},"modified":"2020-03-26T21:51:47","modified_gmt":"2020-03-26T20:51:47","slug":"el-teletreball-com-a-eina-daillament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/2020\/03\/26\/el-teletreball-com-a-eina-daillament\/","title":{"rendered":"El teletreball com a eina d’a\u00efllament"},"content":{"rendered":"

Professionalment parlant vaig tenir la sort de ser de les darreres generacions de periodistes que es va poder criar en l’ambient d’una redacci\u00f3 on els periodistes cridaven (especialment els companys de la secci\u00f3 d’esports); alguns jefes encenien un cigarro mentre en tenien un altre a la m\u00e0 o fumaven uns puros que duraven hores; on alguns insignes periodistes -dels quals he apr\u00e8s molt\u00edssim- arribaven a la una amb son als ulls i olor d’aftershave<\/em>; on primera hora de la tarda eren les sis i les redaccions tancaven edici\u00f3 a partir de la una de la matinada; on els ordinadors emetien un verd fosforescent, no existia internet i els maquetadors arreglaven faltes d’ortografia a les planes filmades amb paper de negatiu fotogr\u00e0fic amb un celo i un cutter. Aquella olla de grills ha estat sens dubte una de les experi\u00e8ncies laborals m\u00e9s estimulants de la meva vida. En aquella redacci\u00f3, la d’El Punt de Girona del carrer Figuerola, vaig aprendre en un mes tot el que cinc anys de Facultat no m’havia ensenyat. Vaig aprendre a discutir les not\u00edcies que public\u00e0vem; que fos un pecat mortal publicar sense contrastar; a rebre bronques inhumanes que s’arreglaven amb un somriure… a la fi, a sentir-me part d’una comunitat que treballava per un objectiu com\u00fa que era fer un diari nacional per edicions des d’un punt de vista absolutament allunyat del melic barcelonacentrista.<\/p>\n

Poca cosa queda de tot all\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 del record i d’un cert enyorament, perqu\u00e8 tots \u00e8rem for\u00e7a joves i amb ganes de menjar-nos el m\u00f3n. I no explico tot aix\u00f2 perqu\u00e8 El Punt hagi canviat (que tamb\u00e9) sin\u00f3 perqu\u00e8 la societat s’ha transformat fins a un punt que no hi ha qui la reconegui. No em queixo de l’evoluci\u00f3, m\u00e9s aviat em queixo de la regressi\u00f3 de valors que ha patit el m\u00f3n amb l’excusa de la tecnologia. En lloc de dominar nosaltres la tecnologia per fer del planeta un espai socialment m\u00e9s just, hem deixat que la tecnologia ens domini. A l’inici per comoditat, per pragmatisme, fins que un dia hem descobrirem que all\u00f2 que en diem “el sistema”, gr\u00e0cies a la tecnologia, ha trencat els grups humans i ha afavorit l’a\u00efllament social.<\/p>\n

Em declaro fervorosament contrari al teletreball. Ja s\u00e9 que hi haur\u00e0 molta gent que em dir\u00e0 que aix\u00f2 permet conciliar la vida laboral i familiar, etc.. Respecto aquest punt de vista, per\u00f2\u00a0 considero un engany el teletreball. Durant tots aquests anys he fet de tot: he estat en una gran redacci\u00f3, en una de mitjana, en una petit despatx de comunicaci\u00f3 i confinat a casa (volunt\u00e0riament) fent teletreball. Conciliaci\u00f3 familiar? Discutible. Exemple: tens fills petits i et veuen tot el dia davant d’un ordinador fins que es cansen i et v\u00e9nen a reclamar. Tens dues opcions: fer-los cas o ignorar-los. Si els fas cas, acabar\u00e0s treballant a la nit; cosa gens recomanable si vius en parella perqu\u00e8 al final ella\/ell pensa que conviu amb una extensi\u00f3 b\u00edpeda d’un mouse<\/em>. Si ignores a la mainada quan et reclama, la imatge que acabaran tenint de tu \u00e9s que et passes tot el dia treballant i que ets una persona antip\u00e0tica, perqu\u00e8 en un percentatge for\u00e7a elevat de vegades quan v\u00e9nen a exigir-te que esitguis per ells resulta que tu est\u00e0s enmig d’una crisi laboral o, pitjor encara, l’ordinador ha implosionat i has perdut tota la feina. Seguim amb la conciliaci\u00f3, fins i tot si nom\u00e9s has de conciliar-te amb tu mateix perqu\u00e8 est\u00e0s sol. O ets una persona realment disciplinada i amb prou espai per diferenciar el lloc de treball de la resta de la casa o hi ha un moment que no saps si vius per treballar o si treballes per viure, perqu\u00e8 et passes el dia amb pijama o amb xandall (el pijama de dia…) o amb qualsevol pe\u00e7a de roba que trobes. Deixes dinars a mitges per fer la feina, i feines a mitges perqu\u00e8 has caigut en la temptaci\u00f3 de la bacaina, de la s\u00e8rie del migdia, de la videoconsola o de qualsevol altra oferta d’oci que tens a m\u00e0. S’ha fet tard i t’adones que no has acabat all\u00f2 que has d’entregar. T’autosugestiones i et dius que \u00e9s cosa de poca estona, i et poses a treballar fins ben entrada la matinada. Malament: pots haver iniciat una espiral que pot arribar a ser ca\u00f2tica.<\/p>\n

Admetem que tot aix\u00f2, aplicant una barreja de disciplina militar i mindfullness, \u00e9s superable. Hi ha una cosa que el teletreball no trenca (tot i que molts em direu que m’equivoco), que \u00e9s l’a\u00efllament. \u00c9s cert que cada cop surten m\u00e9s eines que permeten fer videoconfer\u00e8ncies simult\u00e0niament amb m\u00e9s persones de les que ens caben a la pantalla; que podem emetre en directe per Instragram, Facebook Live o Youtube i interactuar amb les persones que ens segueixen; per\u00f2 ho sento, no \u00e9s el mateix que compartir espai f\u00edsic amb altres persones. Treballar en un mateix espai permet generar din\u00e0miques de creaci\u00f3 espont\u00e0nia (imprescindibles en certes feines); interactuar amb la resta de persones amb coses tan significatives com el llenguatge no verbal (no \u00e9s el mateix que l’emoticona, sisplau!); es pot discutir en els temps de rec\u00e8s de qualsevol cosa i quan suts de la feina alguns companys s’han convertit en amics o, fins i tot, en alguna cosa m\u00e9s. Les videoconfer\u00e8ncies s\u00f3n molt \u00fatils, per\u00f2 no substituiran mai les sensacions que produeix una abra\u00e7ada d’un company quan reps una mala not\u00edcia que no t\u00e9 res a veure amb la feina; les discussions sobre els mals del tabaquisme; el poder agafar suaument una companya del bra\u00e7 quan la defensa de la seva postura \u00e9s excessivament vehement en una reuni\u00f3 de feina i, com aix\u00f2, moltes m\u00e9s coses. S\u00f3c un rom\u00e0ntic, no ho nego, per\u00f2 aquests dies estem participant en l’experiment social m\u00e9s b\u00e8stia de la hist\u00f2ria de la Humanitat en molts aspectes, entre ells la possible generalitzaci\u00f3 del teletreball com a eina de dissoluci\u00f3 de la consci\u00e8ncia de classe treballadora (i no he sentit cap sindicat dir-ne res, per cert). I tot en nom de la netedat i d’una falsa seguretat. No patiu, continueu pensant que ho fan per nosaltres…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Professionalment parlant vaig tenir la sort de ser de les darreres generacions de periodistes que es va poder criar en l’ambient d’una redacci\u00f3 on els periodistes cridaven (especialment els companys de la secci\u00f3 d’esports); alguns jefes encenien un cigarro mentre en tenien un altre a la m\u00e0 o fumaven uns puros que duraven hores; on […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":464,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,35],"tags":[3950,3954,3934,3936,28985,3953,804,3949,36755,3948],"class_list":["post-454","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-societat","tag-aillament","tag-classe-treballadora","tag-coronavirus","tag-covid-19","tag-discussio","tag-llenguatge-no-verbal","tag-periodista","tag-redaccio","tag-sindicat","tag-teletreball"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/files\/2020\/03\/student-849825_1920.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/454","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=454"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/454\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":463,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/454\/revisions\/463"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/media\/464"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=454"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=454"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=454"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}