L’episodi de l’alcalde \u00c0lex Pastor \u00e9s el pen\u00faltim d’un seguit de llargs desencerts pol\u00edtics que han portat Badalona a tocar fons. El pen\u00faltim, perqu\u00e8 ara veurem com hi ha un ball de cadires entre aquells que, d’una banda i de l’altra, han creat la tempesta perfecta a Badalona, a la qual ha contribu\u00eft un PSC que en aquesta ciutat no \u00e9s capa\u00e7 de regenerar-se i crear lideratges consistents. \u00c9s clar que, a dia d’avui, cal recon\u00e8ixer-ho, l’\u00fanic lideratge fort \u00e9s, ni que sigui per veterania, el de Xavier Garc\u00eda Albiol. La resta, confetti.<\/p>\n
No sabria dir exactament quantes d\u00e8cades fa que Badalona va perdre el rumb. La ciutat ha navegat amb una br\u00faixola com la de Jack Sparrow que no apunta en lloc. Li haig de recon\u00e8ixer a l’alcalde Joan Blanch que, fins que va perdre el m\u00f3n de vista, ell semblava que era un dels pocs capa\u00e7os d’interpretar on era el nord (amb alguna comptada excepci\u00f3 m\u00e9s). Despr\u00e9s dels Jocs Ol\u00edmpics, que van comportar l’execuci\u00f3 d’un nombr\u00f3s conjunt d’infraestructures urban\u00edstiques a la ciutat, Badalona va entrar en un estat a mig cam\u00ed entre la depressi\u00f3 i la letargia. El problema de Blanch \u00e9s que, excepte quan CiU governava amb ell, el municipi estava deshumanitzat. Maite Arqu\u00e9, amb un llarg historial en el m\u00f3n d’all\u00f2 que se’n deia Serveis a les Persones, va posar “rostre hum\u00e0” a la pol\u00edtica. La balan\u00e7a, per\u00f2, seguia desequilibrada: vam passar de parlar nom\u00e9s de totxos a repartir petons i abra\u00e7ades, extraordin\u00e0riament necess\u00e0ries, per\u00f2 que en cap cas van servir per relligar la ciutat i, el m\u00e9s important, netejar l’estructura municipal m\u00e9s pol\u00edtica que funcional.<\/p>\n
I a partir d’aqu\u00ed tot han estat tombs i molta pol\u00edtica anti, antiAlbiol, antiindependentista i uns quants antis m\u00e9s sobradament coneguts com per perdre el temps enumerant-los.<\/p>\n
El problema de Badalona \u00e9s que la ciutat no creu en ella. No creu ni en la diversitat ni en la riquesa que amaga en molts racons. Ha faltat valor, complicitat, recursos i imaginaci\u00f3 per fer un llistat dels problemes i solucionar-los. La ciutat t\u00e9 un aut\u00e8ntic problema d’autoestima que durant anys van tapar les vict\u00f2ries del Joventut. \u00c9s tan greu aquesta mena de problema psicosocial que ni la construcci\u00f3 del port de Badalona (recordeu, “l’eix de nova centralitat”, etc, etc…) va ser celebrada com calia. Fins i tot els que pol\u00edticament podrien haver tret pit d’haver assolit una fita hist\u00f2rica de Badalona (que no era una reclamaci\u00f3 dels anys vuitanta sin\u00f3 que era centen\u00e0ria) no ho van fer per por que els que sempre ho critiquen tot (el nostre gol nord) tornes a parlar d’especulaci\u00f3, etc…<\/p>\n
Sempre hi ha hagut un sector de la pol\u00edtica badalonina -m’atreveria a dir que metropolitana en l’\u00e0mbit del Barcelon\u00e8s Nord- que ha preferit el discurs de la ciutat pobra i grisa que no pas el de la vila orgullosa d’haver superat, gr\u00e0cies als seus ciutadans i ciutadanes, mil i una dificultats. Part\u00edem de tant enrere, de tenir tantes mancances, que el m\u00e9s f\u00e0cil hauria estat fer pinya, malgrat les leg\u00edtimes discrep\u00e0ncies pol\u00edtiques, per, a rebuf de l’\u00e8xit de la Barcelona post-ol\u00edmpica, haver crescut econ\u00f2micament. \u00c9s desolador comprovar com una ciutat amb molt de talent individual entre la seva ciutadania pot arribar a ser pol\u00edticament tan mediocre i\u00a0 poc ambiciosa, impulsada per lluites cainites i de gelosia pr\u00f2pies d’un poblet de qualsevol rac\u00f3 de la geografia catalana. Hi ha qui encara no ha ent\u00e8s que Xavier Garc\u00eda Albiol ha tingut i t\u00e9 la for\u00e7a que t\u00e9 perqu\u00e8 mentre els altres el criticaven des del C\u00edrcol Cat\u00f2lic, ell anava pels barris de la ciutat recollint queixes ciutadanes i fent-les seves. Qu\u00e8 despr\u00e9s ha manipulat el discurs? S\u00ed, per\u00f2 ell \u00e9s el problema? Li ha comprat una majoria de la ciutat (aquella que no s’acaba entre Prim i Pep Ventura) que encara avui a casa tenen al costat de l’altar de la Verge Maria una foto de Felipe Gonz\u00e1lez i a l’armari un parell o tres de jaquetes,<\/p>\n
Estar durant molt anys lluny, per\u00f2 sense desconnectar de la ciutat; con\u00e8ixer noves realitats (de ciutats amb molt menys pressupost que la nostra), fins i tot nous pa\u00efsos; permet fer un diagn\u00f2stic de la ciutat sense la passi\u00f3 que hom li posava quan era enmig de la batalla. El Gl\u00f2ria es va emportar una part del pont del petroli. Quina gran met\u00e0fora!! He sentit frases d’aquells que el volien tirar a terra qualificant-lo de “s\u00edmbol de la ciutat”. La mem\u00f2ria \u00e9s curta. L’hemeroteca malvada, i ens recorda que el pont no s’hauria salvat si no hagu\u00e9s estat per la insist\u00e8ncia d’un pastisser, uns submarinistes, un arquitecte i un grup de joves periodistes que en contra del criteri de la majoria del poder pol\u00edtic van generar una pressi\u00f3 que el va salvar d’anar a terra m\u00e9s d’un i de dos cops.<\/p>\n
El Gl\u00f2ria s’hauria d’haver emportat moltes altres coses de Badalona, la primera de les quals \u00e9s la por a ser. Las ciutat s’ha deixat deteriorar tant, ha incorporat tan poc talent i n’ha deixar marxar tant, que nom\u00e9s una sasejada en profunditat podr\u00e0 despertar els ciutadans de la seva letargia per dir-los que Badalona tamb\u00e9 \u00e9s seva i que si porta anys caient en barrena \u00e9s perqu\u00e8 tothom ha deixat que aix\u00f2 sigui aix\u00ed. El temps de la comoditat s’ha acabat, perqu\u00e8 ara ja plou sobre mullat: els fills de la crisi que va comen\u00e7ar l’estiu del 2007 hauran de veure com nom\u00e9s un esfor\u00e7 de voluntat, imaginaci\u00f3 i de treball col\u00b7lectiu entre els sectors p\u00fablic, privat i ciutad\u00e0 impedeix que Badalona encara continu\u00ef anant m\u00e9s avall. Davant de les crisis nom\u00e9s hi ha dues actituds: resignar-se o lluitar per trobar-hi les oportunitats. Si res no canvia, els badalonins i badalonines, comen\u00e7ant per la classe pol\u00edtica, s’asseuran a una cadira dient que no poden fer res i deixant, un cop m\u00e9s, que la tempesta els deixi xops com polls. I com mai el sol arriba a secar-los, aix\u00ed estem, que fem aig\u00fces per tot arreu. Nosaltres en som els culpables i nosaltres en som la soluci\u00f3…<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’episodi de l’alcalde \u00c0lex Pastor \u00e9s el pen\u00faltim d’un seguit de llargs desencerts pol\u00edtics que han portat Badalona a tocar fons. El pen\u00faltim, perqu\u00e8 ara veurem com hi ha un ball de cadires entre aquells que, d’una banda i de l’altra, han creat la tempesta perfecta a Badalona, a la qual ha contribu\u00eft un PSC […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":470,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,12],"tags":[58024,3957,3970,692,3968,3958,3966,10954,3960,3961,1903,3971,3956,3969,693,34623],"class_list":["post-466","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-politica","tag-alex-pastor","tag-badalona","tag-barcelones-nord","tag-ciu","tag-complex","tag-crisi-politica","tag-guanyem-badalona","tag-interessos","tag-joan-blanch","tag-maite-arque","tag-mediocritat","tag-orgull-de-ciutat","tag-pont-del-petroli-badalona","tag-port-de-badalona","tag-psc","tag-xavier-garcia-albiol"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/files\/2020\/04\/Pont-del-petroli-Badalona.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/466","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=466"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/466\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":469,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/466\/revisions\/469"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/media\/470"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=466"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=466"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=466"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}