{"id":471,"date":"2020-04-27T11:02:16","date_gmt":"2020-04-27T10:02:16","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/?p=471"},"modified":"2020-04-27T11:08:17","modified_gmt":"2020-04-27T10:08:17","slug":"aixequem-nos-leconomia-som-nosaltres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/2020\/04\/27\/aixequem-nos-leconomia-som-nosaltres\/","title":{"rendered":"Aixeque&#8217;m-nos. L&#8217;economia som nosaltres"},"content":{"rendered":"<p>Estem d&#8217;acord. Aix\u00f2 del Covid-19 \u00e9s una putada (permeteu-me la incorrecci\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 hi ha coses que no tenen altre nom). Tenim dos governs, l&#8217;espanyol i el catal\u00e0, que s\u00f3n de fireta. El primer, perqu\u00e8 \u00e9s d&#8217;una ineptitud flagrant (que alguns podrien qualificar de delictiva). Els segons, perqu\u00e8 no hi ha manera que agafin el brau per les banyes. Si el Govern d&#8217;aquest pa\u00eds no fa un cop sobre la taula i comen\u00e7a a desobeir de veritat (fets, no paraules, que deia l&#8217;expresident Montilla) acabaran generant entre la poblaci\u00f3 el mateix rebuig que provoquen els pol\u00edtics espanyols.<\/p>\n<p>Tot i que s\u00f3c un conspiranoic, deixar\u00e9 de banda els motius pels quals crec que estem on estem, que s\u00f3n m\u00faltiples i diversos (al final agafant d&#8217;aqu\u00ed i d&#8217;all\u00e0 jo tamb\u00e9 tinc la meva pr\u00f2pia teoria de la conspiraci\u00f3). Una cosa, per\u00f2, tinc clara. Estem m\u00e9s intoxicats informativament que mai i no tenim ni idea (ni aqu\u00ed ni en lloc) de com, quan i qui va comen\u00e7ar aix\u00f2; ni dels motius pels quals els governs del m\u00f3n han decidit tancar-nos tots a casa i deixar que l&#8217;economia (aix\u00ed, en general) se&#8217;n vagi a prendre pel sac; perqu\u00e8 els resultats del que en diuen confinament, que jo m\u00e9s aviat qualificaria d&#8217;arrest domiciliari, no s\u00f3n els mateixos a tot el m\u00f3n ni a tota Europa. A l&#8217;Estat espanyol s&#8217;estan imposant unes restriccions fora de tota mida -des del meu punt de vista que no \u00e9s m\u00e8dic-, que no fan que deixem d&#8217;estar al top dels pa\u00efsos amb m\u00e9s morts i contagis. Ara b\u00e9, no tinc ganes d&#8217;esplaiar-me fent retrets que no serviran d&#8217;absolutament res. La complaen\u00e7a en l&#8217;autocompasi\u00f3 \u00e9s molt poc pr\u00e0ctica i ara no \u00e9s el que necessitem.<\/p>\n<p>At\u00e8s que els espanyols s&#8217;entesten tant a dir que aix\u00f2 \u00e9s una guerra, farem servir la seva terminologia: partim de la base que el &#8220;fuego amigo&#8221; ens ha enfonsat l&#8217;economia. Que les preteses ajudes als col\u00b7lectius empresarials i aut\u00f2noms (vinguin de l&#8217;administraci\u00f3 que vinguin) s\u00f3n una camama que t\u00e9 per \u00fanic objectiu abocar-nos a l&#8217;endeutament perpetu. Tornem a ser els tontos \u00fatils que paguen un nou rescat bancari que acabar\u00e0 (temps al temps) amb m\u00e9s fusions fins deixar el panorama redu\u00eft a dues o tres entitats, en la l\u00ednia globalitzadora de reduir operadors en tots els fronts per poder exercir millor el control sobre la poblaci\u00f3.<\/p>\n<p>Amb una m\u00e0 ens ofereixen l&#8217;endeutament i amb l&#8217;altra el que alguns en diuen &#8220;la paguita&#8221;; o sigui, una renda m\u00ednima garantida que es vol de caire universal. Vaja, el salari dels esclaus. Prou alt perqu\u00e8 una gran majoria s&#8217;acomodi i prou baix perqu\u00e8 les fam\u00edlies hagin de fer mans i m\u00e0nigues per sobreviure. Benvinguts a la distopia orwelliana. I el que t\u00e9 m\u00e9s gr\u00e0cia del cas \u00e9s que la renda la defensen els partits d&#8217;esquerres amb l&#8217;adquiesc\u00e8ncia dels sindicats, cosa que demostra que esquerra i dreta s\u00f3n el mateix i que el model patronal-sindicats en un pa\u00eds de pimes hauria de quedar superat per un nou tipus d&#8217;organitzaci\u00f3, que aglutines els propietaris i els treballadors, a fi i efecte de trobar solucions comunes. En empreses de fins a 100 treballadors (per posar un n\u00famero), el dest\u00ed de qui paga les n\u00f2mines est\u00e0 lligat al que fan els seus empleats i a l&#8217;inrev\u00e8s. All\u00f2 de la lluita de classes s&#8217;ha acabat. Ara estem en la lluita entre rics i pobres, i qui consideri que un aut\u00f2nom societari o el propietari d&#8217;una empresa que facturi 13 milions d&#8217;euros anuals (de nou per posar una xifra) s\u00f3n d&#8217;una classe social diferent\u00a0 d&#8217;alg\u00fa que guanya un sou de 1.500\u20ac nets s&#8217;equivoca completament.<\/p>\n<p>Constatat, doncs, que tots estem en el mateix vaixell i que aquest s&#8217;est\u00e0 enfonsant, tenim dos opcions: morir o aixecar-nos. Deu ser que s\u00f3c de tarann\u00e0 rebel per\u00f2 jo s\u00f3c dels que cada mat\u00ed opta per aixecar-se (com milers de persones m\u00e9s amb una situaci\u00f3 econ\u00f2mica &#8220;fr\u00e0gil&#8221;, per dir-ho finament) i gastar hores i m\u00e9s hores en pensar qu\u00e8 pot fer per generar negoci i, si es pot, llocs de treball. Cada cop m\u00e9s em decanto per solucions de caire cooperatiu, formalment o espiritualment, i en teixir una gran cota de malla entre empreses o grups d&#8217;empreses (cl\u00fasters o grups cooperatius) prou forta per aguantar l&#8217;envestida i per tenir prou for\u00e7a pol\u00edtica i econ\u00f2mica per parar els peus a aquells que, per enriquir-se, estan disposats no nom\u00e9s a acabar amb els nostres llocs de treball sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la nostra llibertat i els nostres drets.<\/p>\n<p>Aix\u00ed doncs: aixequeu-vos!; aixeque&#8217;m-nos!!, i fem servir el que m\u00e9s por fa als grans poders: pensem, imaginem, col\u00b7laborem, generem sin\u00e8rgies, inventem i, en la mesura del possible, siguem capa\u00e7os d&#8217;estructurar negocis que no depenguin ni de les subvencions ni dels bancs, dues coses que han resultat enemics mortals de moltes empreses. Caurem? S\u00ed. Ens fallaran moltes iniciatives? S\u00ed. Tancarem negocis que semblaven que ens donarien estabilitat? S\u00ed. La resposta \u00e9s una pregunta ret\u00f2rica: que tenim a perdre? Molts vam perdre tot el que ten\u00edem a la crisi anterior i els joves no tenen res. Qui no t\u00e9 res a perdre \u00e9s qui t\u00e9s m\u00e9s llibertat: de despla\u00e7ament, de canviar de sector, de reinventar-se. Fem-ho doncs!! I si ensopeguem i al mat\u00ed hem de xapar la barraca ho fem. Aprofitem la tarda-vespre per plorar mentre pensem com el mat\u00ed seg\u00fcent ens tornarem a aixecar amb noves idees. Si fem aix\u00f2 no ens cal res m\u00e9s. L&#8217;economia som nosaltres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Estem d&#8217;acord. Aix\u00f2 del Covid-19 \u00e9s una putada (permeteu-me la incorrecci\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 hi ha coses que no tenen altre nom). Tenim dos governs, l&#8217;espanyol i el catal\u00e0, que s\u00f3n de fireta. El primer, perqu\u00e8 \u00e9s d&#8217;una ineptitud flagrant (que alguns podrien qualificar de delictiva). Els segons, perqu\u00e8 no hi ha manera que agafin el [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":473,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[3972,3983,1249,3936,3988,1055,7,2586,3985,3984,10939,31150,3977,3982,2553,75,3980,670],"class_list":["post-471","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia","category-general","tag-aixequem-nos","tag-cambra-de-comerc","tag-conspiracio","tag-covid-19","tag-despertar","tag-drets","tag-economia","tag-emprenedors","tag-govern-catala","tag-govern-espanyol","tag-imaginacio","tag-llibertats","tag-micropimes","tag-patronals","tag-pimes","tag-sindicats","tag-treballadores","tag-treballadors"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/files\/2020\/04\/fishermen-2983615_1280.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/471","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=471"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/471\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":478,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/471\/revisions\/478"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/media\/473"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/andreumas\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}