Caldes, el tresor

En data 14 de novembre de 2007, vaig entrar una instància a l’ajuntament exposant que creia que eran un perill els dos arbres morts que hi havien a peu de carretera a la cruilla de la NII, just a la dreta. Eren arbres que sobrepassaven els 14 metres d’alçada, que podien suposar un gran perill per tothom. La resposta escrita que el nostre ajuntament em va fer arribar ( data 7 de desembre de 2007) diu textualment “ li fem saber que els terrenys són dins la franja de carreteres perquè ja s’ha realitzat l’expropiació corresponent … Així, si vol donar a conèixer la seva queixa pot fer-ho directament al Departament de Carreteres de la Generalitat”.

Haig de dir que la indignació que vaig sentir va ser molt gran. En primer lloc, perquè mal pintava la cosa si aquest havia de ser el tarannar del nou consistori. En segon lloc, perquè no és normal que l’ajuntament no sàpiga que la “Nacional II” és una obra del Ministerio de Fomento, i no de la Generalitat, llamps,trons i centelles !!!!. I en tercer lloc, perquè sempre han demanat participació ciutadana, i quan un fa cas, li diuen (sense cap delicadesa) que s’espavili tot sol. De fet, així ho vaig fer, vaig adreçar-me directament al Ministerio de Fomento, Direcció General de Carreteres de Barna, amb carta certificada de data 15 de desembre de 2007. Vull que se sàpiga que en poques setmanes es varen tallar dits arbres, i més tard, me van comunicar per escrit, que havien procedit a tallar-los i explicant quina és la Llei que afecta al fet. Caram, quina diferència!!!.

Potser no entendreu el perquè no he explicat mai aquest fet, per a mi, vergonyós, potser no entendreu perquè no vaig utilitzar mitjants com les cartes al director, o altres formes dins la premsa escrita, per donar a conèixer aquest lamentable fet. Els qui em coneixeu, ja sabeu que no m’agrada veure el nom de la nostra vila a la premsa per a temes negatius, sempre penso que s’ha de valorar realment lo positiu i lo negatiu de donar publicitat d’un fet, i si lo positiu és prou bo, dons fer-ho, i de fet per això, avui ho faig. I ara ve la segona part de l’escrit.

Tot i aquesta resposta, i d’altres fins i tot molt més lamentables que he rebut, sempre he defensat que Caldes val molt, i que no s’ha de llençar la tovallola, ja que llavors, és la nostra vila qui realment hi perd. Per tant, he seguit entrant idees, propostes, suggeriments i un munt d’al·legacions de temes diversos, però en data 25 de maig de 2009 vaig entrar una instància que de nou exposava l’existència d’arbres morts que per a mi, suposaven un perill, en aquest cas, al capdemunt del carrer Sta. Ceclina de Can Carbonell. La resposta ha estat del tot correcte i a l’alçada del que la nostra vila es mereix.

Sincerament això és un pas endavant.