Diumenge matí jo (com a particular), camí a Arenys. Que per què vaig anar a Arenys? Dons bé, perquè penso que la democràcia ha de ser per expressar els teus sentiments SEMPRE. Altra cosa és que pugui ser o no vinculant una consuta. Però voler evitar una consulta popular i alhora acceptar una manifestació de la Falange, em sembla del tot inadmissible!!!. A on hem arribat que per tal fet l’estat espanyol hagi designat com a advocat de l’Estat a Jorge Buixadé Villalba, candidat de la Falange Española de las JONS, a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1995 i posteriorment número 8 a la demarcació de Barcelona de la llista de la Falange Española Auténtica (FEA). Amics, penso que és una gran vergonya que ens costi tant recuperar allò que ens mereixem.
CATALUNYA ha de dir prou, i ha de saber recuperar allò que ens tregueren, i potser amb l’autodeterminació (reconeguda i recolzada per la U.E.) podem somniar un nou camí, altre cosa és que potser avui no tinguem polítics (de cap color) a l’alçada de les circumstàncies. Però avui parlem d’ ARENYS !!!.
Són les 9 i pocs minuts del matí. Amb la senyera a la mà, cap a buscar el cotxe per anar a Arenys. Ja en aquests moments sento un xiuxiueig que em corre per dins, és una sensació un xic especial, potser perquè és una incògnita l’impacte que tindrà la jornada, potser per la presència de la Falange, i no amago que sento un cert temor a l’anar-hi sol, ja que desconec si alguns feixistes i aniran amb cotxe propi i sense signes per passar desapercebuts. A l’arribar a Arenys, veig gent caminant per la carretera, una família de quatre persones, una parelleta amb un gos, un matrimoni de jubilats, … . Renoi sento com si el cor es fes més gran, és una sensaciò molt grata. Aparco el cotxe a la zona que l’organitxació ha preparat, i pregunto als nois de les camisetes taronjes (organitzadors) cap on s’ha d’anar: “caminant riera amunt ho trobaràs no hi ha pérdua”. Vaig trobant molta gent que tambè hi va …, de sobta, sento un senyor que exclama “ Així, així !!! que la vegin ben bé!!! miro i veig un senyor que em saluda amb una rialla, crec que li ha agradat la meva senyera (la roba fa 2,25 mts d’allargada x 1,65 mts d’amplada, amb un pal de 2,5 mts). Segueixo caminant, mentre a cada pas penso, avui pot ser un gran dia, potser serà l’inici de quelcom que molts anyorem, i alhora penso, jo hi hauré estat posant el meu gra de sorra. Ufff !!!, quina grata sensació interior. Ja poc abans d’arribar a la Rambla, passo pel costat d’una familia i sento que el pare li diu al seu fill d’uns 6 anys: Mira fill aquesta que maca!!!”. És un dia que es respira un ambient ferm i catalanista, i per ara, amb molta correcció.
Arribo a la tan esperada Rambla d’Arenys, i al ser aviadet, la veritat és que no hi tota la multitud que jo esperava, però per a tots costats es veu gent que va arribant.
Faig un cop d’ull i decideixo seguir rambla amunt, ja que és on hi ha la zona de votació. Quina passada!!!! em trobo amb una fila de gent al mig de la rambla que estan fent cua per anar a votar, i tot just són les 10.00 h. . De ben segur que serà un dia especial … , a prop veig unes carpes on entre d’altres coses hi ha un punt de recollida de signatures de suport, on un hi escriu quelcom i signa. Un orgull poder fer cua per deixar el meu “insignificant” suport. La veritat, és que el meu suport és del tot insignificant, però ben mirat val com a un suport, i un, més un, més un, més un … va fer que aquell dia fóssim moltíssims catalans que vam fer sentir la nostra veu o suport. Voleiant, voleiant, cada cop més content en veure l’ambient que es respira, un matí de diumenge molt gratificant. Ja cap a les 11.30h déu ni do la gent que comença ha haver-hi, tothom es va aplegant prop la plaça Catalunya per “rebre” als de la Falange. La gent està contenta, gairebé eufòrica, ja que pocs es podien esperar la repercussió que està despertant el tema. La gent vàrem cantar un munt de cançons reindivicatives, que les solien començar joves extremistes catalanistes. Molt especial, va ser veure com TOTHOM seguia totes les cançons amb una força que potser poques vegades abans havien fet i el que em va omplir d’orgull català, va ser veure com en les dues ocasions que els joves cridaven insults, NINGÚ els fer costat. Potser per allò del SENY CATALÀ. Recordo que en aquell moment vaig pensar, ha valgut la pena al cent per cent de vindre.
Ja per acabar, vull dir que, quan aquell diumenge varen arribar els dos autocars de la Falange i la multitud els va rebre cantat amb tot el cor del món, Els Segadors, vaig sentir quelcom a dins meu que no puc explicar, sols us vull dir que als dos braços hi tenia pell de gallina. Inexplicables sensacions viscudes!!!.
Per cert, al llibre de recolçament hi vaig escriure:
UN POBLE, UNA VEU, AMB SENY A TOT ARREU !!! VISCA CATALUNYA!!!
Us recomano llegir la carta de l’alcalde d’Arenys : Abans i després del 13-S
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/abans_i_despres_del_13_s_72286.php