L’ensenyament bilingüe en català en pana a Catalunya Nord

Si mirem les xifres del nombre de nins que reben l’ensenyament en llengua ‘regional’ a les diferents regions concernides de l’Estat francès, constatarem –cal dir, un cop més ? – que Catalunya Nord se troba en el grup de cua. Al País Basc són 35% els alumnes que van a l’escola en basc (classes bilingües i immersives), a Còrsega l’alumnat educat en llengua corsa arriba al 20% i a Alsàcia, els joves que fan llur escolaritat en alemany-alsacià i francès assoleixen el 10%. A Catalunya Nord, el passat any escolar 2009, els nins i les nines escolaritzats en classes bilingües (els tres quarts del total, a les escoles públiques) i immersives (una quarta part de 3000 alumnes, a Arrels, Bressola i Comte Guifré) només ratllen el 6%. Paral•lelament a aqueixes dades, la demanda social de les famílies, quan és avaluada, mostra que un 40% dels pares i mares són a favor de l’ensenyament bilingüe en català (encara que no manifestin pas per això).
I estem justament en un moment clau de l’evolució de la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord, ja que ens trobem en un avançat procés de substitució lingüística, que la immensa majoria de les famílies no transmeten el català i que, igual que pel francès fa 150 anys, la manera única de garantir que les joves generacions adquireixin competència en català, és la via escolar.
Davant d’aquest panorama, quina actitud tenen les autoritats educatives (i recordem que tot l’ensenyament és competència estrictament estatal a França) ? Doncs que es van reduïnt, any rere any, les places de mestres bilingües quan és la sola solució per desenvolupar l’ensenyament bilingüe en català (responent a la demanda social, recordem-ho, que no és imposant-ho a ningú). Enguany, només seran 4 els professors bilingües reclutats al concurs. Amb això, és claríssim que ni s’arriba a assegurar els menesters de les línies actuals obertes. I en lloc de reclamar al ministeri més mitjans (que vol dir places, no diners, ja que de tota manera es contractaran els mestres necessaris al volum d’alumnes), els senyals donats des de Perpinyà pels responsables educatius és que no s’obriran pas més classes bilingües en els anys a venir. I no és creïble que aqueixes autoritats no tinguin consciència de la situació de perill en la qual se troba el català. Prou que es preocupen de posar en plaça totes mesures adients pel francès que, segons diuen, se trobaria greument amenaçat per l’anglès, i doncs en saben de polítiques de defensa de les llengües. Més aviat, o bé se despreocupen de les llengües ‘regionals’, o bé estan encara en la lògica de la necessària eliminació –o deixar morir– les altres llengües, mesura indispensable a la preeminència de la sola llengua oficial de la República, segons l’article 2 de la Constitució.
En un treball recent, estudiant la trajectòria de l’ensenyament en català a Catalunya Nord, es deixava prou clar que hi ha urgència a intervenir a favor de la llengua pròpia del territori, i que amb un pla relativament raonable i realista, que inclou tant les autoritats estatals com les administracions locals (incloent-hi la Generalitat de Catalunya gràcies a la qual més alumnes estudien actualment el català), en un termini d’un parell de decennis, se podria retrobar una dinàmica de recuperació del català entre els joves. I no fem volar coloms ; bé hi estan arribant els bascos, els corsos i els alsacians !

Quant a Alà Baylac-Ferrer

Professor de català a l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT), Universitat de Perpinyà
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’ensenyament bilingüe en català en pana a Catalunya Nord

  1. Joan diu:

    Alà, no creus que per duplicar fàcilment el percentatge d’alumnes que tenen ensenyament bilingüe es podria afectar 1 professor a 2 escoles, i que faci la part en català a les 2 escoles? Així 1 professor = 2 classes bilingües. Què et sembla?

  2. joan pere diu:

    Senyor Baylac, gracies per no publicar el meu missatge de ahir (12 de gener) perqué em sembla que es pot interpretar mal per algunes personas i podeu posar aquest missatge a la plaça si voleu i es més ben explicat aqui a baix ;

    Estic totalment d’acord amb vosté i la vostre analisi molt bona pero em sembla que el estat francés només vol accabar amb la nostra llengua i identitat catalana i els politics nord-catalans son tots podrits, afrancessats i comprats per frança i no hi haura cap remei sense fer actes molt médiatics i fer accions originals i posar també la nostre cultura al mig de tot i estar molt radicals en el sentit de no baixar mai els braços i per exemple podriem fer pinturas molt bonica amb seneyres i altras cosas a la vora de les carreteres, fer accions “cop de puny i originals” i sobre tot haria que fer reviure tota la nostra cultura cultura catalana i penso en el més facil es tenir per exemple bo cantants catalans com a Corsega i cors de gents interessats per cants catalans i coses aixi i es per la cultura que es pot salvar una llengua i obligar els poders politics del Rossello a utilitzar el Catalan en les administracions (ajuntaments,consell general) i en les transcursos administratives quotidiana de tot les dias i tot aixo es ideas pero hi ha moltes altres a reflexionar i pensar per tirar endavant nostra identitat, cultura i llengua si el volem tot i hi ha moltes feines per tothom i per fer. Cordialment. joan pere.

  3. Alà Baylac-Ferrer diu:

    Joan,
    Clar que cal imaginar tots els mitjans possibles i més eficaços per tal d’optimitzar l’ús dels ensenyants de català i així intentar de cobrir el màxim de demanda social, avui dia encara molt més alta que l’oferta. I el que proposes ja s’aplica, en part, cada cop que és possible, a Catalunya Nord. Un mateix professor d’escola ensenya en català a diverses classes bilingües de la mateixa escola, i els ‘intervinents’ de català (personals de l’Associació per a l’ensenyament del català contractats per a fer classe de català) de fet són itinerants i van d’una escola a l’altra. Ara bé, el sistema també pot ser pervertit, sobretot en el secundari, on el professor és especialista de la seua disciplina. L’administració acadèmica per exemple fa servir els professors d’occità per a fer classe a 5 o 6 intituts diferents, als col•legis de Montpeller ! Una bogeria per als ensenyants que se passen la vida corrent i no els permet de fer créixer el nombre de classes en un sol centre. Els professors de català, en canvi, privilegien d’ensenyar en un sol centre ; així poden incidir progressivament en l’augment de classes i respondre més fàcilment a la demanda de les famílies i els alumnes que trien d’apprendre català quan és possible, però que no necessàriament ho reclamen si no hi ha oferta ni professor.
    Salutacions. Alà Baylac-Ferrer.

  4. Alà Baylac-Ferrer diu:

    Joan-Pere,
    Cada poble viu la seua pròpia identitat i lluita per sobreviure com a tal. Val tant pels francesos com pels catalans. Clar que els polítics tenen part de responsabilitat en l’evolució d’una llengua. Però també és responsabilitat dels ciutadans de ser lleials a la seua cultura i de saber mantenir-se fidels a la seua manera de ser. Al cap i a la fi, els representants polítics són elegits… Pel que fa a accions destinades a fer més present el català en l’ús social, alguns (persones i administracions) ja fan cosetes a Catalunya Nord, us en parlaré més detalladament en un pròxim article. Salutacions. Alà Baylac-Ferrer.

Els comentaris estan tancats.