És hora de relleus a la direcció de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. El nou govern català nomenarà aviat nou o nova responsable a la delegació de Catalunya Nord, i és un bon moment per mirar la feina i el paper de l’entitat que fa present l’administració sudcatalana al nord de la ratlla.
En primer lloc cal remarcar l’excel·lent treball portat a terme fins ara per Jordi Fernàndez Cuadrench i tot el seu equip. Gràcies a les persones adients per a la feina delicada d’actuar en el marc de Catalunya Nord, les tasques realitzades han tingut efecte, en tenen encara, i han contribuït a arrelar la presència normal de la Generalitat a Perpinyà, i a despertar esperances noves entre els catalans del nord, de manera lògica entre els « catalanistes », però també de manera molt més àmplia entre els catalans ordinaris d’aquest costat de l’Albera. Era, i és sempre, feina delicada la d’actuar a Catalunya Nord per la complexitat de la situació lingüística i identitària (els sentiments catalans i francesos són ben embolicats, la llengua és en procés de substitució lingüística però també hi ha indicis de recuperació). Sense comptar la susceptibilitat d’uns i altres a l’hora d’intervenir en un espai veí, doncs sempre una mica foraster. I no esmenti la qüestió de les relacions amb institucions administratives d’una França que se pren encara per una gran potència…
I aquesta missió vol una persona decidida i diplomata, oberta però ferma en les seues conviccions, que té les idees clares i al mateix temps prou flexible per adaptar-se a les condicions particular del camp d’actuació nordcatalà. Un sudcatalà que conegui bé el context sociocultural francès (i fins i tot de l’Occitània veïna), tot sent expert en llengües « regionals » i sabedor de les especificitats del català septentrional. Jordi Fernàndez Cuadrench tenia aquestes competències i qualitats.
L’equip de la Casa de la Generalitat també havia de respondre a requisits exigents. Navegar permanentment entre la condició de foraster del sud, de representant d’un govern del territori espanyol i l’obligació de ser al mateix temps catalans sense consideració de frontera, tan conscients nacionalment com al sud però igual de prudents o discrets que els rossellonesos i altres conflentins. Ultra, evidentment, les capacitats professionals inherents a les exigències professionals.
I pel que fa a la tasca realitzada, uns objectius són –i seran encara més en els anys a venir– capdals per al futur de Catalunya Nord : recuperar i dinamitzar l’ús del català, donar suport a l’ensenyament del i en català, proporcionar referents i propostes culturals catalanes als habitants, fer conèixer la realitat del sud al nord i del nord al sud, estrènyer i multiplicar els contactes entre ambdues bandes, crear les condicions d’existències d’un marc de convivència transfronterer que permeti una normalització de les condicions de vida com hauria de tocar a ciutadans europeus d’un espai únic (tarifes, tramits administratius, col·laboracions administratives i empresarials, etc.), forjar una entitat nova de relació entre regions veïnes (Eurodistricte), impulsar el desenvolupament i les relacions econòmiques, i tantes altres coses.
O sigui que la Casa de la Generalitat a Perpinyà, que no és delegació a l’estranger tot sent-ho, que és delegació del govern català en territori català tot no sent-hi, té com a feina urgent i delicada mantenir la continuïtat : accions en curs, actuacions prudents però determinades, actitud generosa i clara.
