Aquesta primera setmana de l’SSM3, la tercera edició de l’Escola d’Estiu del Medicament, tanca avui amb pluja i ambient fresquet, i una sensació molt positiva pel que fa al programa, el nivell i la dinàmica del grup d’estudiants i a la qualitat del professorat. Els alumnes ja han avaluat les primeres sessions amb molt bona nota sobre edicions anteriors. Sembla que es compleix l’objectiu que ens vam plantejar fa onze mesos de fer un programa únic, innovador i amb una visió global de la cadena de valor dels medicaments.
Aquests cinc primeres jornades —tres a Barcelona i dues a Tolouse— es van obrir amb una ponència que penso que val la pena destacar. Era la primera presa de contacte dels alumnes amb la temàtica de l’escola, encara a l’auditori Antoni Caparrós del PCB, i abans de traslladar-nos a la intimitat i acolliment de la sala 4 de la torre D del PCB.
Michel Bouvier, director de l’IRIC (Institut de Recerca en Immunologia i Càncer) de Montreal i que amb més de vint anys de carrera ostenta nombrosos guardons per la seva recerca, intenta reconciliar recerca bàsica i aplicada. I el model que va presentar és una magnífica mostra de com es pot anar més enllà.
L’any 2008 comença una aventura durant la BIO de San Diego que està donant fruits molt interessants, a jutjar pel que ens presentava Bouvier el passat dilluns. Els governs de Quebec i Canadà i les empreses Pfizer, Astra Zeneca i Merck Frost van posar en marxa el CQDM (consorci quebequès per a la descoberta de fàrmacs), amb un objectiu clar: impulsar la recerca en drug discovery, especialment en etapes pre-competitives, en les quals cal identificar i validar noves dianes terapèutiques i nous marcadors i provar l’eficàcia i la toxicitat de les noves molècules, en processos que s’enduen bona part de les inversions requerides per desenvolupar un medicament. Com ho han fet? Posant a treballar junts científics d’hospitals, universitats, indústria i Administració, introduint les necessitats de la indústria farmacèutica en l’agenda de recerca pública.
El govern del Quebec, amb fons ministerials i fons de recerca en salut, anunciaven el 2008 l’aportació de 54 milions de dòlars canadencs, i les empreses aportaven 1 milió cadascuna, amb el compromís de renovar l’aportació anualment fins a quatre anys.
Bouvier va parlar dilluns passat amb la perspectiva de tres anys de consorci i amb els resultats de la creació d’una xarxa de centres enfocats a aquest objectiu, quatre projectes finançats anualment amb una mitjana de 2 milions de dòlars per projecte durant 3 anys, i la incorporació de tres farmacèutiques més: GSK, Eli Lilly i Boehringer Ingelheim. Tota una mostra d’èxit que es materialitza en molècules que es troben ja en fases clíniques avançades.
El model és perfectament exportable, sota la fórmula del partenariat públic-privat dirigit a cobrir el gap de la innovació. Per cert, vam tenir ocasió de compartir taula rodona amb el president i CEO de CQDM, Max Fehlmnan, en la sessió International Interconnexions de la BIO d’aquest any a Washington DC i vam poder copsar la seva activa política de col·laboracions internacionals, com el programa conjunt amb Alsace BioValley de finançament de projectes comuns.
