Ahir divendres 30 de setembre, mentre escoltàvem la conferència del Conseller Mas-Colell al Cercle d’Economia sobre Les oportunitats que ens ofereix l’actual crisi econòmica —que, com va dir ell, ens deixa poc marge de maniobra, però aquest reduït marge és decisiu, i això ens obliga a decidir les nostres accions estratègicament i, sobretot, a fer les coses molt bé—, el ple de l’Ajuntament votava favorablement una moció d’Unitat per Barcelona (ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana) en la qual es demanava el suport explícit del consistori al projecte de Biocat de liderar la candidatura d’una KIC (Knowledge and Innovation Community, Comunitat de Coneixement i Innovació) en salut-biociències de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IET), un projecte en el qual Biocat treballa des del 2008.
Com a membre actiu del Patronat de Biocat i sent una de les administracions promotores de la creació de la BioRegió de Catalunya i de l’entitat que la gestiona, l’Ajuntament de Barcelona ha estat des d’un principi al darrera del projecte de Biocat per una KIC/salut-biociències de l’IET, però resulta enormement positiu que aquest suport es faci explícit en l’àmbit polític i el subscriguin tots els partits amb representació al consistori.
El projecte IET és un dels més ambiciosos que ha posat en marxa la Unió Europea en l’àmbit del coneixement i la innovació, que té per objectiu incentivar la competitivitat del continent en aquells àmbits de la ciència i la indústria que han de ser claus en els propers anys per respondre als reptes socials —i per extensió polítics i econòmics— als que haurà de fer front Europa. La fórmula triada és, alhora, senzilla i complexa: l’IET defineix una sèrie d’àmbits temàtics clau —fins ara, canvi climàtic, energia neta i societat de la informació— i llença per cadascun una convocatòria a la qual han de concórrer consorcis públic-privats capaços de dur a terme projectes que, sumant recerca+educació superior+empresa (l’anomenada triple hèlix), puguin portar Europa a superar en capacitat d’innovació i industrial als nostres principals competidors: EUA i els cada dia més potents països emergents, especialment els BRIC.
En cada convocatòria, l’IET selecciona el millor dels consorcis presentats , que han de ser necessàriament transnacionals i organitzats en forma de xarxa (és a dir, en forma de comunitat de coneixement i innovació, KIC) que aplegui, en cada node, entitats de recerca, d’educació superior i empresarials. El projecte de Biocat és constituir a Catalunya el node líder de la futura KIC de salut-biociències de l’IET, que està previst que es convoqui en el proper call de l’Institut.
No es tracta, doncs, com han assenyalat alguns mitjans, de portar a Barcelona la seu física de l’IET —que té la seu del seu Comitè de Govern i la seva secretaria permanent a Budapest, amb un director general espanyol, José Manuel Leceta—, sinó d’un projecte molt més ambiciós: situar els nostres millors centres de recerca, les universitats i escoles de negoci i les més actives empreses catalanes al capdavant de la innovació europea en salut i biociències.
Per aconseguir-ho, Biocat porta treballant activament des de fa 3 anys, bastint una densa xarxa de contactes internacionals amb els millors bioclústers del continent i de la resta del món —com a exemple, el conveni de col·laboració que acabem de subscriure amb MassBio (Massachusetts, EUA) o els nombrosos projectes europeus que estem duent a terme: Interbio, Bio-CT, HealthTIES, EDCA…— i impulsant projectes que reforcin les capacitats de Catalunya i els seus agents en aspectes que l’IET considera clau, com l’educació superior transdiciplinària o la transferència de tecnologia, i entre els quals destaca la iniciativa formativa Moebio.
Per Biocat, la candidatura per la KIC de salut-biociències de l’IET és un projecte estratègic clau, que s’ha vist fortament impulsat durant aquest 2011 i que serà un eix clau del nostre treball en els propers anys, perquè en biotecnologia, biomedicina i tecnologies mèdiques, el nostre terreny de joc és el món i Europa és, necessàriament, la nostra plataforma, l’entorn on hem de trobar els jugadors per constituir —i, si pot ser, capitanejar— un equip guanyador.
