Mai com fins ara una indústria s’havia trobat davant la necessitat imperiosa de reinventar-se com li està succeint ala indústria farmacèutica. El model clàssic de portar productes —fàrmacs— al mercat és obsolet: massa diners, massa temps, massa risc per acabar treient cada any menys productes nous. Toca reinventar-se…
Amb aquest rerefons tenen lloc aquests dies a San Francisco (EUA) els congressos Biotech Showcase i JP Morgan. Directius de les grans empreses internacionals presenten les seves companyies, les seves estratègies, i intenten posar de relleu aquell tret diferencial que els pot fer més atractius que l’empresa del costat. I són molts, més de 7.000 empresaris d’arreu, interactuant, negociant i exposant-se davant competidors per trobar aquell acord que els faci avançar en els seus projectes.
El polinomi però és complex, i hi intervenen més factors que no pas les empreses: governs, com a reguladors i pagadors últims dels productes que s’estan desenvolupant; pacients, que cada cop més tenen accés a la informació des del començament i opinen sobre el tipus de tractament que volen pagar; institucions de recerca, finançades majoritàriament amb fons públics, i que han d’estar ametents al que el mercat necessita i accepta; clínics que coneixen de primera mà les necessitats a peu de llit i que han de poder participar en la presa de decisions des del començament.
Estem parlant doncs d’un negoci compartit, on cal escriure i regular les regles del joc perque tothom hi trobi el seu incentiu.
No es estrany, doncs, que Francis Collins, el director dels NIH (National Institutes of Health) dels Estats Units i pare del projecte de seqüenciació del genoma humà, passi molt de temps parlant amb directius d’empreses farma. Ell ens plantejava la responsabilitat que els centres de recerca tenen de fer aquest procés més eficient. Acaba d’aconseguir l’aprovació d’un nou centre, el Center for Advancing Translational Science, on precisament adreçaran els colls d’ampolla en el desenvolupament de fàrmacs des de les capacitats dels investigadors.
A l’altre costat de la cadena de valor, les grans empreses farmacèutiques obren incubadores per donar accés a petites empreses biotec a serveis i instal.lacions que les facin més competitives en poc temps (Janssen Labs a San Diego, iniciativa pionera de J & J). D’altres s’acosten a investigadors clínics i bàsics i financen projectes col.laboratius des d’estadis molt inicials (Pfizer i els seus CT).
Un altre debat aborda el repte de transformar en negoci el que ens aporten les noves tecnologies, com els nous sistemes de seqüenciació genòmica o l’ús de cèl.lules mare. La medicina regenerativa, la personalitzada són àmbits en creixement, on aquests esforços conjunts seran més rellevants que mai. El repte, com transformar tot això en negoci viable, i sobretot, amb impacte en l’àmbit clínic. •
