12è BioForum de Shanghai
La invitació rebuda per part del Dr. Jiong Zhan per assistir com a ponent al 12è BioForum de Shanghai m’ha permès visitar per primer cop la Xina. L’interès de la trobada, el descobriment d’un mercat dels que anomenem emergents i poder viure en primera persona una realitat de la que tant en sentim a parlar donaven a aquest viatge un interès particular.
Al BioForum s’hi troben anualment més de 500 empresaris, científics i polítics de la municipalitat de Shanghai, amb convidats eminentment asiàtics residents als Estats Units i algunes excepcions, com era el meu cas i d’altres representants empresarials o de parcs científics i clústers europeus. Als nouvinguts ens sobta d’entrada una hospitalitat que va més enllà dels nostres estàndards occidentals i un agraïment profund a la voluntat d’acostar-te a conèixer la seva realitat.
Shanghai és una ciutat per a la qual és difícil trobar adjectius sense caure en els tòpics. Impacta el seu skyline d’edificis en creixement continu, més alts, més brillants i millors que aquells que puguem conèixer; temples budistes amb olor d’encens on es respira una pau altrament difícil de trobar, venedors de grills, avingudes de neó i botigues caríssimes, i carrerons comunals (lòngtáng) on es palpa en directe el concepte de comunisme – veïns compartint menjar al carrer, neteja i altres tasques familiars. Confluència de cultures, tradicions mil·lenàries i generacions de passats no tan llunyans, adaptades al que mai no haurien pogut ni imaginar.
L’herència i presència del comunisme és present per tot. La desmesura actual va del bracet amb una certa actitud passiva del que està acostumat a que decideixin per ell. I ara aquestes decisions han portat a molts a viure millor que fa uns anys, a sentir-se orgullosos del què s’ha aconseguit, i a contestar, quan delicadament preguntes per l’absència d’un sistema democràtic, que la manca d’un poder centralitzat i únic portaria a la fragmentació i al caos, (no fa ni un segle dels senyors de la guerra).
El govern central ha invertit sumes astronòmiques en educació i recerca. Aquest fet s’ha traduït en una excés de graduats que busquen feina. Actualment, les polítiques s’adrecen a fomentar l’emprenedoria perquè aquests “aturats” puguin engegar la seva empresa. Aboquen facilitats a la creació d’spin-off (espais gratuïts a parcs científics, finançament i capital en els primers anys, exempcions fiscals…). Curiosament, però, tota aquesta estratègia no va acompanyada d’una planificació racional al voltant de la comercialització de la tecnologia, no existeix un sistema de transferència organitzat ni uns criteris definits sobre la propietat industrial.
Shanghai està apostant fortament per la biotecnologia i la biomedicina. Com a municipalitat ( les competències estan repartides entre el govern central i les municipalitats, que tenen cada vegada més pressupost i més poder) té una Science & Technology Commission (una de les organitzadores del Fòrum), de la que forma part una Modern Biotechnology and Pharmaceutical Industry Office. Només algunes dades sobre el sector biofarma a Shanghai:
- 120 bilions de yuan (aprox 12 mil milions d’euros) es el que mou el sector
- Més de 30 centres de recerca clínica i transnacionals creats en els darrers anys
- 300 empreses
- Més de 100 programes de desenvolupament de fàrmacs nous i innovadors
Hi ha una nodrida representació d’empreses estrangeres, entre les que cal destacar la catalana Telstar de Terrassa. Merck (MSD) ha obert planta a Xina per fabricar la vacuna de la grip per al mercat xinès (1.600 milions de persones!). El seu representant afirmava que l’empresa espera que un 25% dels beneficis globals l’any 2013 provingui dels mercats emergents. Glaxo SmithKline (GSK ) hi acaba de portar tota la seva recerca en neurociències (400 investigadors). Hi han trobat l’entorn adequat, un líder científic que ho lideri i un mercat interior que no s’acaba.
La meva estada m’ha permès visitar i conèixer diferents parcs científics (Zhejiang University National Science Park a la ciutat veïna de Hangzhou; Fenglin Life Science Park; Zhangjiang Biotech and Pharmaceutical Park¸ Juke Biotech Park o Caohejing Hi-tech Park) . Si comparem amb la mida dels nostres parcs, cal multiplicar tots els indicadors com a mínim per un factor entre 10 i 100, (en el parc de Caohejing hi treballen 100.000 persones i acull 1.600 empreses). Els parcs han estat instruments molt útils del sistema de ciència i tecnologia xinès. No només han estat pols d’aterratge per a empreses estrangeres, sinó que les universitats els utilitzen com a eina per fomentar la creació d’empreses. La filosofia és la comuna al concepte de parc científic tal i com l’entenem. Tanmateix, la inversió prové també del govern, com el suport a l’explotació que permet tractaments favorables a empreses que venen de fora o a noves empreses tecnològiques creades pels estudiants.
Impressions barrejades o mixed feelings com diuen els americans. Per un costat, el creixement xinès sembla no tenir aturador. Per una altra banda, la manca de certs principis bàsics sobre els que fonamentar un mercat tecnològic com el nostre (la qualitat, l’estandardització, la protecció de la propietat intel·lectual) obren interrogants sobre els seus fonaments. Contradiccions com la ciutat mateixa que els acull.
