Aires d’optimisme dels inversors en el sector

Montse Daban

El passat mes de febrer es va celebrar a Nova York un esdeveniment força exclusiu per als CEO del sector, la CEO & Investor Conference que organitza anualment la BIO, l’organització internacional de la indústria biotecnològica.

Durant la sessió de cloenda, els organitzadors van aprofitar per presentar un estudi que val la pena destacar. Per a la BIO i per a la consultora Ipreo, la majoria dels inversors consideren que la biotecnologia es mou en la direcció adequada, i que és un bon moment per invertir.

Conclouen els autors de l’estudi (http://insidebioia.files.wordpress.com/2011/02/bio-ceo-ipreo-biotech-investor-perception-study-final-2-15-2011.pdf) que els inversors nord-americans es mostren optimistes sobre el futur de la biotecnologia i que les inversions en aquest sector se seguiran comportant favorablement en els propers mesos. Una de les valoracions més interessants és que la major part d’inversors consultats consideren que la biotecnologia està infravalorada. Entre les àrees més atractives per als inversors, destaquen les malalties autoimmunes i l’oncologia, i prefereixen late-stage i small-cap sobre les altres opcions.

L’estudi, que recull les impressions de 135 inversors que mouen uns 166.000 milions de dòlars en salut i uns 38.000 milions de dòlars en biotecnologia, llença una previsió d’oportunitat per al sector: el percentatge d’inversors generalistes que té intenció d’entrar al sector l’any 2011 supera el dels que tenen intenció de sortir-ne. Bones notícies per a la inversió biotec en temps de crisi. El repte és fer que aquestes prediccions representin una oportunitat també per a les nostres empreses.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Aires d’optimisme dels inversors en el sector

BioEurope Spring, al costat de casa…

L’any 2010 Barcelona va acollir la fira BioEurope Spring, referent de la biotecnologia a Europa per dos motius: és la fira més consolidada al continent i els seus organitzadors estan considerats per molta gent els millors coordinadors internacionals de partenariat que hi ha en aquest moment.

L’any passat la fira va fer rècord d’assistència en la seva versió de primavera a Barcelona 1738 assistents, un 12% més que l’any 2009 a Milà, i 9.016 reunions one-to-one, un 27% més que l’any anterior. Pel fet de portar la fira a Barcelona preveiem que hi hauria un augment de la participació catalana respecte a l’any anterior, i així va ser: 50 participants de Catalunya respecte als 15 de 2009. L’esforç, considerable, que va realitzar la ciutat i les entitats promotores del sector tant de Catalunya com estatals, va rendir resultats i es va facilitar la participació de les nostres empreses i oferir un aparador al món de la rellevància del nostre sector.

La següent lectura que calia fer eren les xifres de les edicions posteriors (tardor 2010 a Munich) i primavera (març 2011 a Milà) quant a empreses catalanes i espanyoles en front de les d’altres països, i comparar-les amb les dades anteriors a la realització de BES a Barcelona. La comparació de dades mostra que mentre l’edició de la fira de Madrid, el 2008, va comptar amb una participació d’empreses catalanes molts superior que d’edició de Milà de 2009 (20 van desplaçar-se a Madrid i només 7 a Milà), la celebració de l’esdeveniment a Barcelona el 2010 sí sembla haver animat les empreses catalanes a desplaçar-se a Milà aquest passat març, on hi han viatjat  21 companyies catalanes i 33 de la resta de l’Estat. La presència de les nostres empreses a la capital econòmica italiana s’ha multiplicat per tres des de 2009, mentre que la representació de biotecnològiques de la resta de l’Estat només s’ha incrementat lleugerament (de 26 el 2009 fins a les 33 d’aquest any).

Gràcies segurament a la celebració de la fira a Barcelona (on van prendre part un centener d’empreses de tot l’Estat, de les quals prop de la meitat catalanes) les nostres empreses s’han apropat a aquest certament i hi han trobat un espai adient pels seus esforços cap a la internacionalització, convertint la cita de Bio-Europe Spring en l’esdeveniment “del costat de casa”.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a BioEurope Spring, al costat de casa…

Salut dels migrants i malalties importades

Adela Farré

La primera activitat programada el 2011 pel Centre Internacional per al Debat Científic —iniciativa que impulsa Biocat amb el suport de la Fundació “la Caixa”— ha complert amb escreix els seus objectius. Durant els dos dies que han durat les jornades Migrant Healt and  Imported Diseases (9 i 10 de març), el CIDC ha assegut al voltant de la mateixa taula —en un debat a porta tancada— especialistes internacionals en recerca clínica sobre malalties que són, si bé poc freqüents, menys exòtiques del que els seus noms suggereixen —malària, dengue, virus del Nil occidental, chagas, chikungunya…— i a investigadors en disciplines que exploren els condicionants socials que afecten la salut dels col·lectius migrants.

D’altra banda, s’ha aconseguit apropar les seves reflexions —que en molts casos van a la rel de certs tòpics i distorsions repetits interessadament— no només a la comunitat científica catalana, sinó al conjunt de l’opinió pública, mitjançant un seminari obert que la tarda del segon dia s’interrogava sobre com afrontem des de Catalunya els reptes de les malalties importades.

Les conclusions dels debats (tancat i obert) giren a l’entorn d’alguns conceptes clau.

Globalització: La reaparició a Europa de malalties que estaven eradicades (per exemple, va haver-hi paludisme —malària— fins a mitjan segle XX quan, sense que se sàpiga molt bé per què, va desaparèixer el mosquit que n’era el principal vector de transmissió) té més a veure amb l’increment del comerç global i els nous hàbits de viatge dels europeus que amb l’arribada a casa nostra de persones procedents dels anomenats països del Sud.

Dit d’una altra manera, és més fàcil que t’inoculi un virus un mosquit “importat” en un pneumàtic vell que no pas que t’enganxi un constipat el teu veí africà.

D’altra banda, els microorganismes no saben geografia i es mouen en totes direccions, infectant qui se’ls posi a l’abast, si les condicions són propícies. En aquest sentit, Barcelona té el dubtós honor de ser el focus d’origen d’un pneumococ resistent a la penicil·lina que, des de casa nostra, s’ha estès per tot el món. La qüestió que s’abordava aquests dies és que és més fàcil que un bolivià pateixi una pneumònia contreta amb el “pneumococ català” que no pas que hi hagi un nombre significatiu de casos de chikungunyia a Barcelona. I això ens porta al següent concepte clau.

Equitat: Algunes de les afirmacions que s’han sentit a les jornades poden sonar noves en un context clínic, però fa temps que són presents al discurs de les entitats socials. El professor David Ingleby, de la Universitat d’Utrech (Holanda), va ser clar: l’impacte dels col·lectius immigrants en la salut pública és menor pel seu nombre (relativament baix si el considerem en el conjunt de la població europea, ja que la majoria de moviments migratoris es produeixen entre països europeus) que per la manca d’accés dels migrants als serveis sanitaris.

Les barreres són de diversos tipus: les primeres, les legals, perquè no s’estudia allò que “no existeix” i en molts països europeus, les barreres a la immigració ho són també a l’atenció sanitària a les persones “sense papers”. D’altra banda, quan l’assistència es produeix, hi ha nombroses barreres lingüístiques i culturals que porten Ingleby a afirmar que “una sanitat igual per a tots, és una sanitat de pitjor qualitat per al col·lectius migrants”. La recerca mostra que, a més de les malalties contagioses —que poden haver contret en els països d’origen, especialment quan els individus procedeixen de zones molt pobres i amb una sanitat precària, o en el país receptor—, les principals malalties que afecten els col·lectius migrants són les “no comunicables”: malalties mentals; afeccions ginecològiques i relacionades amb el part i la maternitat; i malalties relacionades amb el treball. En els tres àmbits les barreres culturals són clares, ja sigui per la diferent conceptualització del que poden significar les malalties mentals, per la situació de la dona en algunes comunitats o per condicions de treball precàries que no es volen o no es poden denunciar.

Del que es tracta, doncs, és de promoure una recerca i una gestió sanitària que posin davant de tot el dret bàsic a la salut de totes les persones i que aportin solucions que siguin aplicables allà on es produeixi una malaltia, sigui al Nord o al Sud.

Comunicació/formació: El pitjor dels virus és el de la ignorància. Aquesta és la meva manera de resumir algunes de les idees que es van posar sobre la taula, com a condicions necessàries per abordar amb èxit el repte de les malalties importades: formació del personal de la medicina primària perquè sigui capaç d’identificar de forma ràpida i efectiva els casos que arribin a les consultes; protocols d’alerta i comunicació que facin possible frenar l’expansió de qualsevol malaltia de tipus infecciós; i màxima interacció entre els investigadors socials i els científics, que permeti considerar adequadament per què es produeixen determinats processos i dissenyar així polítiques preventives adients.

En els propers dies s’aniran publicant a la pàgina web de les jornades els documents oficials de conclusions, vídeos, presentacions i tot el material generat per aquesta trobada científica. No deixeu de visitar-la i deixar els vostres comentaris.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a Salut dels migrants i malalties importades

Startup America

Montserrat Vendrell

Llegeixo a l’Scrip d’avui que el President Obama acaba de presentar un programa de suport a l’empreneduria i al creixement empresarial. El programa inclou incentius a col·laboracions público-privades, finançament intel·ligent (smart money) per estimular inversions en nous projectes d’emprenedors o incentius fiscals. L’argument: és en moments de crisi generalitzada quan cal apostar per l’empreneduria i els espais de col·laboració entre tots els agents per fer renéixer l’economia. Més enllà de les quantitas que esmenten, envejables i astronòmiques des de la nostra modesta situació, és d’admirar una visió estratègica i una aposta valenta com aquesta. Us n’annexo el vincle (http://www.scripintelligence.com/home/White-House-Startup-America-campaign-aims-to-spur-entrepreneurship-job-growth-309457?REFID=DLYALT), però no voldria deixar de ressaltar aquí el darrer paràgraf:

“At a time when US competitiveness is literally at stake, it is critical for public-private partnerships to grow stronger to help ensure that we don’t lose our innovative edge to other countries around the world,” he said. “Simply put, our global leadership in medical progress, and the domestic jobs and economic output that goes along with it, is ours to keep but only if our nation’s leaders support policies and initiatives that help preserve and nurture future medical innovation.”

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Startup America

Celebrant el naixement de Bioga

Marta Príncep

Visita a Santiago la setmana passada, amb la il.lusió de retrobar una ciutat que recordo que respira un ambient especial. I realment respon a les meves expectatives. Primer amb la benvinguda de Sonia Martinez, directora de la Fundación de Investigación, Desarrollo e Innovación del Complejo Hospitalario Universitario de Santiago de Compostela (IDICHUS), que després d’uns anys al PCB va retornar a la seva terra i ara es un bon pont entre les dues regions. I, el matí següent, amb els col.legues de Bioga, la nova iniciativa d’empreses biotec gallegues que es volen organitzar i fer-se un lloc a l’Estat i en l’àmbit internacional. Els companys de Bioga han posat molta il·lusió en aquestes I Xornadas Dinamizadoras: Fomento da competitividade na innovación biotecnolóxica i se’ls ha de felicitar per l’excel.lent organització.

El primer dia el vam dedicar al benchmarking dels diferents models de clúster i d’associacions existents a l’Estat. L’objectiu era conèixer quins reptes s’enfronten i quines sol.lucions s’han anat desenvolupat en els diferents entorns per agafar idees i models útils per a Bioga. Es va posar de manifest que els problemes són molt similars: excel.lent ciència, encara escassa transferència i immaduresa del sector empresarial, però també que estem en el bon camí per créixer. Ara bé, les solucions adoptades són diferents segons la regió: en uns casos s’ha optat per crear una agencia del govern autònom, en d’altres han estat  una fundació privada amb participació pública (Biocat), més enllà s’ha optat per associacions d’empreses i entitats, però tots els organismes s’adrecen al sector amb objectius similars: incrementar el networking entre les entitats del seu àmbit per afavorir sinergies i crear massa critica.

El dissabte el vam dedicar a l’estratègia empresarial i a conèixer experiències d’algunes empreses… I l’assistència va ser remarcable.

Donem, doncs, la benvinguda a Bioga, entitat a la qual desitjem molts d’exits i poder retrobar en els diferents fòrums de biorregions i reunions empresarials els dos impulsors de l’iniciativa: Carme Papin i Pedro Arenas.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a Celebrant el naixement de Bioga

Europa segueix apostant per l’R+D en biotecnologia

Aquesta és la idea que es desprèn de l’article publicat en el darrer número de la revista Nature Biotechnology, que assegura que, malgrat la crisi, el 2009 les companyies biotecnològiques europees van augmentar un 7,9% les seves inversions en R+D, mentre que les seves contraparts nord-americanes les van reduir en un 1,6%. Aquest increment demostraria l’aposta per la innovació del sector biofarma europeu, que ja l’any 2008 havia incrementat globalment les seves inversions en recerca i desenvolupament en un 5,3%, un 2% en el cas de les companyies europees.

Les dades procedeixen d’un estudi (2009 EU Industrial R&D investment Scorecard) publicat per la Comissió Europea, realitzar en base a una enquesta a 400 companyies europees i a un miler de la resta del món. Els esmentats increments resulten encara més destacables si es té en compte que en el conjunt del sectors, el 2009 hi hagut una contracció de la inversió en R+D d’un 1,9%.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Europa segueix apostant per l’R+D en biotecnologia

Innovació i recerca, entre el verd i el vermell

Adela Farré

A finals de desembre la OCDE va publicar el seu informe Science, Technology and Industry Outlook 2010 que conté uns interessant advertiments sobre quines haurien de ser les polítiques públiques en R+D+I si és que volem, de veritat, sortir de la crisi econòmica que estem travessant.

La primera constatació (que no és una idea nova, però que no sempre sembla ser escoltada pels governs) és que aquells països que no han reduït i que, fins i tot, ha augmentat la seva inversió en R+D+I estan obtenint millors resultats en les seves estratègies de lluita contra la crisi que els que no han prioritzat aquest àmbit. I això és especialment notori en els anomenats BRIICS (sigles en anglès de Brasil, Rússia, Índia, Indonèsia, Xina i Sud-Àfrica), alguns dels quals comencen a superar amb escreix la inversió en recerca i innovació de les principals potències de la OCDE. Xina és el cas més paradigmàtic, ja que segons l’esmentat informe la seva inversió en R+D el 2008 va ser igual al 13,1% del total dels països de la OCDE, i segueix creixent, mentre que la inversió de Rússia va ser de 2,2% de la OCDE, igual a la participació de Canadà i Itàlia, respectivament.

Les xifres de l’informe, de 2008, són anteriors als grans programes de lluita contra la crisi que s’han aplicat el 2009 i 2010, però l’informe adverteix que les tendències s’estan mantenint. De fet, la inversió en R+D dins de la OCDE ja va experimentar una contracció entre 2007 i 2008 (de 4% al 3,1% del PIB), i el 2008 també va haver-hi una caiguda en el nombre de patents, per primer cop des del 1995. En aquest context recessiu quant a inversions, països com Alemanya, Àustria, Corea i els Estats Units augmenten la seva inversió en recerca, innovació i educació superior, el que segons l’informe pot suposar un avantatge competitiu en els propers anys, perquè els permetrà comptar amb millors estructures i amb capital humà especialitzat per a valoritzar la recerca i traduir-la en creixement econòmic.

Una altra dada interessant de l’informe és que l’augment de la inversió en R+D dels BRIICS està afavorint el creixement de la recerca verda, és a dir en tots aquells àmbits relacionats amb la conservació del medi ambient, l’alimentació i les energies netes. La recerca en salut humana (el que, centrant-nos en el nostre àmbit, seria la  biotecnologia vermella) té també una especial prioritat en les economies emergents. D’una banda, perquè les seves pròpies poblacions són un gran mercat i amb el desenvolupament econòmic estan creixent les demandes d’atenció sanitària que són un gran repte per governs com els d’Índia i Xina; de l’altra banda, perquè en els darrers anys països com Índia, Sud-Àfrica i Brasil han desenvolupat importants sectors farmacèutics basats en la producció de genèrics, que competeixen cada vegada més aferrissadament amb les grans multinacionals del sector (no és estrany, en aquest sentit, que el govern indi s’estigui plantejant establir restriccions a les inversions estrangeres en el sector farma local per no perdre el control d’una indústria que considera clau).

En tot cas, potser el missatge més rellevant de l’informe de la OCDE és que el creixement de les economies no pertanyents a la OCDE suposen tan oportunitats com reptes per als països de la OCDE: a un cantó, nous mercats i noves oportunitats de col·laboració, gent preparada i amb noves idees, però, a l’altre, la urgent necessitat de bastir polítiques públiques que ajudin les empreses dels paisos desenvolupats a adaptar-se a la nova situació i a competir en un marc diferent.

La OCDE considera clau en aquest sentit reforçar les estructures de governança de la R+D afavorint estructures de coordinació transversal entre departaments, vinculant estretament recerca, indústria i educació superior. I, alhora, situa la biotecnologia, la nanotecnologia, les TIC i els nous materials i les tecnologies avançades com a àrees clau de la recerca.

Reforça constatar que la línia empresa per Biocat s’ajusta exactament a aquest model. Ara cal que les inversions en R+D tant del nou Govern català com de l’espanyol segueixin la línia estratègica de creixement que els reptes que enfrontem demanen.


Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Innovació i recerca, entre el verd i el vermell

San Francisco, capital mundial de la biotecnologia

Adela Farré

La setmana vinent, San Francisco (Califòrnia, EUA) es convertirà un any més en la capital mundial de la biotecnologia, de la mà del banc d’inversions JP Morgan, que organitza la seva 29a Annual Healthcare Conference, on es donen cita cada any les grans empreses biotecnològiques i farmacèutiques internacionals, les noves companyies que busquen el seu espai en aquest altament competitiu mercat, els principals productors de tecnologies mèdiques i serveis especialitzats i, el més important, més de 4.000 inversors que busquen en aquest àmbit noves oportunitats de negoci.

La reunió de JP Morgan no és una fira o una trobada de partnering a l’ús, a la que una empresa pot assistir simplement pagant la inscripció dels seus delegats. A la trobada anual de JP Morgan t’hi han de convidar i això vol dir que l’equip d’aquesta consultora d’inversions ha de considerar que la teva empresa i els teus projectes poden ser d’interès per als seus clients. Són més de 300 les companyies que fan presentacions (el llistat complet i l’agenda es poden consultar a internet, registrant-te al web d’esdeveniments de JP Morgan, on durant la conferència es pot accedir també als webcasts de la majoria de presentacions que formen al programa); només una d’elles de l’Estat espanyol i precisament catalana, la farmacèutica Almirall, que farà la seva presentació dimecres 12. Tres quartes parts de les empreses que participen a la reunió són companyies que cotitzen en borsa, però també hi ha un nombre significatiu de companyies relativament petites que són fora del mercat borsari i que busquen capital per als seus projectes (el catàleg online ofereix informació financera de totes elles, les cotitzades i les que no ho són).

La creixent importància dels mercats emergents i, especialment, de Xina en el nostre sector queda demostrada pe fet que el programa inclou un track específic sobre aquests mercats emergents.

Però més enllà de les presentacions formals, la conferència de JP Morgan és una gran trobada on conflueixen més de 10.000 professionals del sector biotec i a l’entorn del quals’organitzen dotzenes de reunions, xerrades, còctels i, fins i tot, d’altres congressos.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a San Francisco, capital mundial de la biotecnologia

Models diferents per a reptes diferents

Montserrat Vendrell

Per activitat laboral i inquietud personal, tinc per costum assistir a nombroses xerrades. N’hi ha de tècniques, de polítiques; et trobes davant grans comunicadors i d’altres mancats totalment d’empatia. Rarament, però, coincideix que un ponent t’enganxi des del primer mot i t’estimuli a pensar i relacionar fins pràcticament notar les activacions entre neurones al llarg i ample de la xarxa. Aquest va ser el cas de Diego Miralles.

En Diego va donar la xerrada plenària al Fòrum Biocat el passat 2 de desembre, sota el títol Garantint un futur brillant per a la indústria biotecnològica. Director del Centre de Recerca West Coast i de Healthcare Innovation  de Johnson&Johnson a San Diego, Miralles va recórrer, durant una hora llarga i sense suport gràfic, les realitats i reptes que afronten el sector farmacèutic i biotecnològic internacional i que afrontaran al llarg de les properes dècades.

Desenvolupar un fàrmac avui dia és totalment diferent del què representava en el segle passat: el coneixement que tenim dels mecanismes subjacents a les malalties, l’entorn regulatori que, per disminuir riscos al màxim, ha esdevingut sovint un fre a la innovació, o la saturació de l’espai lliure per actuar a nivell de propietat industrial, redefinieixen constantment les regles del joc. Cal més que mai un ús eficient dels recursos i una aposta per models estructurals flexibles que afavoreixin la innovació.

D’oportunitats i necessitats n’hi ha moltes. La humanitat necessita encara sistemes de diagnòstic més eficients i noves teràpies. Segons Miralles, el coneixement que s’ha generat arreu i l’evolució de les tecnologies, farà dels propers 20 anys l’època daurada de la biologia. Però no hem de perdre de vista l’objectiu últim: donar respostes als pacients.

Les seves recomanacions donarien per sengles articles cadascuna: crear espais que anomena “precompetitius” on puguin teixir-se tota mena d’interaccions público-privades i que permetin disminuir costos i riscos i alhora guanyar flexibilitat; cercar fórmules de reimbursment alineades amb allò que es vol aconseguir, és a dir, pagar per salut del pacient i no per número de proves; utilitzar el capital de manera eficient, fomentant estructures intermèdies (bioincubadores, parcs científics) que permetin compartir recursos…

A les portes d’un nou any i d’un nou govern, se m’acuden moltes propostes i oportunitats per a Catalunya. L’objectiu, com deia Miralles, no ha de ser sobreviure sino thrive, la millor traducció del qual en català és creixer (vigorosament).

Bon Any 2011 a tots

Per cert, podeu accedir a la gravació de la xerrada íntegra al web de Biocat: http://forum.biocat.cat/index.asp?Idioma=CA&opc=44&pag=Imatges_Video

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Models diferents per a reptes diferents

Connecta, fem futur

Adela Farré

Entre els diversos comentaris periodístics que ha generat l’entrevista que Mònica Terribas va fer-li dilluns a la nit a Artur Mas, m’ha cridat l’atenció que algú trobés a faltar una menció específica del futur president de la Generalitat a la recerca i la innovació. No tinc clar que les qüestions plantejades per la directora de TV3 propiciessin entrar en molta concreció sobre les eines que ens han de treure de la crisi, que sí va quedar clar que és l’objectiu prioritari que es plantejarà el nou govern de CiU. Vull pensar, però, que l’impuls de la recerca i la innovació serà una prioritat del nou executiu català, perquè només amb una aposta clara en aquesta línia podrem competir amb possibilitats d’èxit en els mercats globals.

El sector biotecnològic i biomèdic és un dels àmbits on l’aposta per la recerca i els esforços continuats dels darrers anys per impulsar l’emprenedoria i el desenvolupament d’empreses innovadores de base científica han permès situar Catalunya com una BioRegió de referència al sud d’Europa.

Més de 700 persones (representants d’empreses, centres de recerca, hospitals, universitats, grans insfraestructures científiques, parcs…)  es reuniran avui a la Casa Llotja de Mar, convocades al Fòrum Biocat, per a debatre sobre estratègies d’èxit per al creixement del sector, sobre les noves oportunitats de mercat que pot suposar el desenvolupament i l’extensió del consum d’aliments funcionals i nutracèutics, sobre com l’Administració pot impulsar la innovació emprant eines com la compra pública de tecnologies mèdiques  i sobre quines són les oportunitats que ofereixen els mercats emergents, com la Xina o l’Índia, a les empreses biotec catalanes.

L’audiència del Fòrum s’ha doblat des de la primera edició (2008), un signe de la consolidació del sector, però també demostració que la feina realitzada per interconnectar els agents del bioclúster ha donat fruits positius. Els assistents participen activament en les taules rodones i conferències que es programen, però sobretot aprofiten el marc del Fòrum per conèixer-se o retrobar-se, i que se sentin part d’una comunitat d’interès és el primer pas essencial per projectar cap endavant la BioRegió de Catalunya.

Qui assumeixi en el nou Govern la responsabilitat d’impulsar la recerca i la innovació ha de ser conscient de la força i el potencial d’un sector emergent que dóna cada dia més fruits, però que té al davant uns reptes molt concrets (finançament, consolidació i creixement empresarial, millora del marc regulatori…) que caldrà adreçar. Tots aquests responsables, encara només in pectore, tenen al Fòrum Biocat l’oportunitat de tocar la realitat del sector. Sens dubte, una oportunitat que no s’haurien de deixar perdre.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Connecta, fem futur