{"id":1007,"date":"2010-06-01T18:47:44","date_gmt":"2010-06-01T16:47:44","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=1007"},"modified":"2010-06-03T23:20:50","modified_gmt":"2010-06-03T21:20:50","slug":"fusions-de-trens-i-de-caixes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/06\/01\/fusions-de-trens-i-de-caixes\/","title":{"rendered":"Fusions de trens i de caixes"},"content":{"rendered":"

Hi ha qui va voler veure les fusions i absorcions de les companyies ferrovi\u00e0ries espanyoles com un cam\u00ed de roses\u00a0vers la constituci\u00f3 de les dues grans empreses, M.Z.A. y Norte, mares de tots els trens espanyols, que van enlairar el ferrocarril al pedestal del qu\u00e8 mai hauria hagut de caure. El proc\u00e9s que va conduir el ferrocarril de Matar\u00f3 fins l\u2019\u00f2rbita de M.Z.A., passant pel T.B.F.,\u00a0constituiria un exemple virtu\u00f3s.\u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/span><\/span>Es tractaria, doncs, d’un cicle que coincidiria amb el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic, amb les locomotores cada cop m\u00e9s potents i m\u00e9s r\u00e0pides i els trens m\u00e9s llargs i pesants, s\u00edmptomes inequ\u00edvocs de que tot plegat era la via natural i necess\u00e0ria. Com si formessin part d\u2019un engranatge mec\u00e0nic, les companyies ferrovi\u00e0ries haurien crescut <\/span>a c\u00f2pia de fusions i absorcions\u00a0de la mateixa manera\u00a0que uns ginys de dimensions modestes, com la Matar\u00f3 o la Martorell, evolucionaven i es convertien en mastodonts de la mida de la Milsetcentes<\/em> o\u00a0de la Quatremilsiscentes<\/em>. Els llibres que parlaven del tema, als anys trenta del segle XX, acostumaven a dibuixar les locomotores antigues sobre les noves per emfasitzar l\u2019evoluci\u00f3 en les proporcions, els avantatges d\u2019una mida gran.<\/span><\/span><\/p>\n

Tanmateix, els investigadors de la hist\u00f2ria econ\u00f2mica ens comencen a explicar que la realitat no va anar ben b\u00e9 com la pintaven i que tantes fusions i absorcions no van servir per altra cosa que per obrir un forat econ\u00f2mic sense precedents en l’economia espanyola. L\u2019estrat\u00e8gia consistia a col\u00b7locar les empreses en fallida en una matriu\u00a0que, a resultes de les operacions, s’anava fent cada cop m\u00e9s gran.\u00a0El ferrocarril, aleshores,\u00a0es va convertir en un convidat de fam pantagru\u00e8lica, de fam de diners que aconseguia dels pressupostos de l\u2019Estat. Tot i que la gesti\u00f3 que n\u2019havien fet els propietaris s\u2019havia manifestat deficient, l\u2019Administraci\u00f3 hi injectava diners perqu\u00e8 considerava que havia de garantir el servei p\u00fablic que prestava.<\/span><\/span><\/p>\n

No s\u00e9 per qu\u00e8, el rep\u00e0s d\u2019aquest cap\u00edtol de la hist\u00f2ria del nostre ferrocarril m\u2019ha semblat que t\u00e9 molts punts de contacte amb el proc\u00e9s que ara viuen les caixes d\u2019estalvi. Diuen que unides seran m\u00e9s fortes i resistents, per\u00f2 el cert \u00e9s que, de moment, les fusions i les absorcions\u00a0no produeixen altra cosa que la suma d’unes empreses malaltes que consumeixen, com ho van fer els ferrocarrils, una gran quantitat dels diners que s\u00f3n de tots. Indalecio Prieto, ministre d\u2019Hisenda, afirmava, el 1931, que no donaria \u201cni una peseta m\u00e1s para los ferrocarriles\u201d. Era un s\u00edmptoma de les dimensions socials que havia pres el cas. Potser no trigarem gaire a sentir que no hi ha ni un euro m\u00e9s pels banquers i ens espantarem davant la possibilitat de perdre els estalvis dipositats. Tanmateix no patim perqu\u00e8, despr\u00e9s de tot, els trens encara corren per les vies.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha qui va voler veure les fusions i absorcions de les companyies ferrovi\u00e0ries espanyoles com un cam\u00ed de roses\u00a0vers la constituci\u00f3 de les dues grans empreses, M.Z.A. y Norte, mares de tots els trens espanyols, que van enlairar el ferrocarril al pedestal del qu\u00e8 mai hauria hagut de caure. El proc\u00e9s que va conduir […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1007","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1007","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1007"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1007\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1018,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1007\/revisions\/1018"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1007"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1007"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1007"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}