{"id":1020,"date":"2010-06-03T23:03:49","date_gmt":"2010-06-03T21:03:49","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=1020"},"modified":"2010-06-03T23:03:49","modified_gmt":"2010-06-03T21:03:49","slug":"en-un-tren-vell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/06\/03\/en-un-tren-vell\/","title":{"rendered":"En un tren vell"},"content":{"rendered":"

No el TGV, \u00a1ni de bon tros! Ni el Turbotren, ni tan sols un tren de luxe, sin\u00f3 un d\u2019aquells vells trens caqui que tenen gust d\u2019anys seixanta. Un s\u2019esperava l\u2019as\u00e8psia funcional d\u2019un vag\u00f3 llarg com un dia sense pa, l\u2019obertura autom\u00e0tica d\u2019una porta corredora. Per\u00f2, en aquesta l\u00ednia familiar, hi escau, un vell tren dels d\u2019abans que hagin tornat a posar de servei aquell mateix dia. \u00bfPer qu\u00e8? No ho sabem pas.<\/span><\/span><\/p>\n

Avancem pel passad\u00eds. El primer gest que ho canvia tot \u00e9s el d\u2019estirar la porta del compartiment. Amb una bafarada d\u2019escalfor el\u00e8ctrica i tova, accedim bruscament a una intimitat m\u00e9s o menys distesa, m\u00e9s o menys distant: us guipen de baix a dalt. \u00a1Coi d\u2019anonimat dels vagons monol\u00edtics! No saludar, no demanar per la possibilitat d\u2019ocupar un seient f\u00f3ra una mostra de barb\u00e0rie. Cal, encara, una mena d\u2019inquietud tota moixa que forma part del ritu. \u00c9s la clau que obre tots els panys. Despr\u00e9s d\u2019haver requerit l\u2019honor d\u2019integrar-se al sal\u00f3 familiar, hi som acceptats amb un assentiment que s\u2019assembla al gloc-gloc dels budells.<\/span><\/span><\/p>\n

Des d\u2019aquest moment, un es pot escarxofar a la banda del passad\u00eds i estirar les cames. La mirada de cada passatger obeeix una petita gimn\u00e0stica instintiva i complexa: probable parada al terra negre de cautx\u00fa, entre els peus dels ocupants; parada prolongada de benvinguda just per sobre de les cares. Les actituds interm\u00e8dies \u2013tanmateix, les m\u00e9s interessants- s\u2019han d\u2019efectuar furtivament. Per\u00f2 no n\u2019hi ha cap d\u2019ing\u00e8nua: la intensitat de la ullada contradiu aleshores el pudor del seu trajecte. Una escapada cap al paisatge sembla de bon gust, amb una pausa damunt els cendrers de plom amb les lletres S.N.C.F. gravades. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s amunt, prop del mirall clavetejat, que l\u2019ull torna a trobar-se c\u00f2mode. En un quadril\u00e0ter met\u00e0l\u00b7lic, la imatge en blanc i negre de Moustiers-Sainte-Marie (Alps alts) no suscita, malgrat tot, cap desig d\u2019evasi\u00f3. Desvetlla encara m\u00e9s una vida antiga, cara als costums compartimentals, al fer un mos. Gaireb\u00e9 s\u2019hi respira una olor de llonganissa tallada amb ganivet, s\u2019hi endevina el desplegament del tovall\u00f3 de quadres vermells. Ens tornem a capbussar en l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 el viatge era un esdeveniment, en qu\u00e8 us esperaven a l\u2019andana de l\u2019estaci\u00f3 amb preguntes protocol\u00b7l\u00e0ries:<\/span><\/span><\/p>\n

–<\/span>\u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/span>No, ha anat de primera. A la banda del passad\u00eds, una parella jove, dos militars, un senyor gran que ha baixat a Aubrais.<\/span><\/span><\/p>\n

Phlippe Delerm, El primer glop de cervesa i altres plaers min\u00fasculs<\/em>. Emp\u00faries Narrativa, Barcelona 1998. Traducci\u00f3 de Jordi Llavina<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No el TGV, \u00a1ni de bon tros! Ni el Turbotren, ni tan sols un tren de luxe, sin\u00f3 un d\u2019aquells vells trens caqui que tenen gust d\u2019anys seixanta. Un s\u2019esperava l\u2019as\u00e8psia funcional d\u2019un vag\u00f3 llarg com un dia sense pa, l\u2019obertura autom\u00e0tica d\u2019una porta corredora. Per\u00f2, en aquesta l\u00ednia familiar, hi escau, un vell tren […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1020","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1020","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1020"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1020\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1023,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1020\/revisions\/1023"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1020"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1020"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1020"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}