{"id":1082,"date":"2010-06-24T13:22:36","date_gmt":"2010-06-24T11:22:36","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=1082"},"modified":"2010-06-27T12:40:39","modified_gmt":"2010-06-27T10:40:39","slug":"un-tren-ha-matat-dotze-persones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/06\/24\/un-tren-ha-matat-dotze-persones\/","title":{"rendered":"Un tren ha matat dotze persones"},"content":{"rendered":"

Un tren ha matat dotze persones. \u00c9s una barbaritat. Ha passat aquesta matinada a Castelldefels Platja. Llegeixo les informacions dels diaris, que recullen les versions dels testimonis. ADIF, pel seu compte, ha distribu\u00eft un comunicat en qu\u00e8 aclareix que l\u2019estaci\u00f3 disposava de totes les mesures de seguretat i accessibilitat i que, en el moment de l\u2019accident, es trobaven en funcionament. Sembla que la trag\u00e8dia ha estat per imprud\u00e8ncia dels que han creuat les vies. Puc imaginar-me l\u2019escena perqu\u00e8, el 1985, vaig presenciar un accident semblant, al baixador d\u2019Ocata. Van morir dos adolescents de Tei\u00e0. <\/span><\/span><\/p>\n

Van morir perqu\u00e8 van baixar per la porta del vag\u00f3 que donava a la via. Als trens actuals una maniobra semblant no seria possible per\u00f2, aleshores, es podia accionar qualsevol de les portes del comboi. La parella no va fer res que no hagu\u00e9s vist fer m\u00e9s vegades a altra gent que, per no esperar que marx\u00e9s el tren en qu\u00e8 havia arribat \u2013al baixador d\u2019Ocata no hi havia pas subterrani- obria la porta contr\u00e0ria a l\u2019andana, saltava a la via i la travessava.<\/span><\/span><\/p>\n

Era, com avui, un dia de juny i tot va ser instantani, com un flaix. Hi havia la Sis-Centes<\/em> aturada a la via de Matar\u00f3, a la banda de mar. Per la de Barcelona s\u2019aproximava una Quatrequaranta<\/em>, el semidirecte, a cent vint per hora. De cop, es va sentir un soroll espant\u00f3s, un xerric met\u00e0l\u00b7lic barrejat amb el d\u2019un frec com d\u2019esmolet. Va durar un no res. Davant meu el tren tranvia. Tres-cents metres m\u00e9s enll\u00e0 el semidirecte, que havia quedat aturat, en silenci.<\/span><\/span><\/p>\n

El primer moment va ser de confusi\u00f3, no enten\u00edem qu\u00e8 havia passat. Els que \u00e9rem a l\u2019andana vam comen\u00e7ar a c\u00f3rrer en totes direccions, sense saber qu\u00e8 fer. Ben aviat, per\u00f2, els ulls ens van dur a un escorxador. Ella era feta miques entre les vies, tot just al davant de la porta de la qual havia saltat. M\u00e9s lluny, del tren detingut violentament comen\u00e7ava a sortir gent. Hi vaig anar, vaig caminar pel balast, recordo l\u2019olor agre del metall, els patins magn\u00e8tics clavats als rails en el mec\u00e0nic intent d\u2019aturar-se. Al capdavant hi havia uns homes: el maquinista, el revisor, el factor de l\u2019estaci\u00f3, alg\u00fa de la Creu Roja que, justament, era a prop. Miraven fixament l\u2019enganxall. Hi havia un bunyol de carn, el que quedava del noi.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

De les primeres v\u00edctimes del ferrocarril al nostre pa\u00eds es va anotar, el 1849: v\u00edctimes per imprud\u00e8ncia, dues, un empleat i una nena<\/a>. Han passat cent seixanta anys i seguim engreixant la llista.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un tren ha matat dotze persones. \u00c9s una barbaritat. Ha passat aquesta matinada a Castelldefels Platja. Llegeixo les informacions dels diaris, que recullen les versions dels testimonis. ADIF, pel seu compte, ha distribu\u00eft un comunicat en qu\u00e8 aclareix que l\u2019estaci\u00f3 disposava de totes les mesures de seguretat i accessibilitat i que, en el moment de […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1082","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1082","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1082"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1082\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1102,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1082\/revisions\/1102"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1082"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1082"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1082"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}