{"id":1093,"date":"2010-06-27T12:21:08","date_gmt":"2010-06-27T10:21:08","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=1093"},"modified":"2010-06-29T21:00:55","modified_gmt":"2010-06-29T19:00:55","slug":"el-pressentiment-de-maristany","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/06\/27\/el-pressentiment-de-maristany\/","title":{"rendered":"El pressentiment de Maristany"},"content":{"rendered":"<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Als Estats Units, fa cent anys, els passos a nivell nom\u00e9s els guardava un senyal que advertia del perill de creuar les vies. Tant era si n\u2019hi havia una com si n\u2019hi havia una dotzena. Un senyal i prou. La situaci\u00f3 va cridar l\u2019atenci\u00f3 d&#8217;Eduard Maristany, director de la M.Z.A., de viatge pel pa\u00eds. No el va sorprendre la defici\u00e8ncia en la seguretat, sin\u00f3 l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019accidents a les denses\u00a0ciutats de l\u2019Est.\u00a0Es mostrava\u00a0conven\u00e7ut\u00a0que si, a casa nostra, es proced\u00eds d\u2019una manera semblant, no hi hauria \u201csuficientes camillas y camilleros para atender a los accidentados\u201d.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Jo he creuat les vies. Qui \u00e9s que no ho ha fet? Els que som del Maresme sempre ens les hem hagut d\u2019haver amb elles per arribar al mar. Quan pod\u00edem les pass\u00e0vem per sota, per les clavegueres del tren convertides en passos de vianants improvisats, si no \u00e9s que alguna rierada els havia colgat. Quan no hi havia alternativa, totes les precaucions eren poques. Mirar amunt, avall. Tornar a mirar i, endavant. A mi, creuar les vies em fa un gran respecte.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Tanmateix, el ferrocarril sempre ha estat aqu\u00ed. Hi era quan la platja era un espai de treball, del treball dels pescadors i els mestres d\u2019aixa, els primers perjudicats pel pas dels trens. La platja era, tamb\u00e9, un abocador i la barrera que constitu\u00efen les vies va fer que, la gent, no es molest\u00e9s a creuar-les i llenc\u00e9s les deixalles all\u00e0 mateix. La companyia del ferrocarril de la costa es lamentava, pocs anys despr\u00e9s d\u2019haver posat la l\u00ednia en funcionament, del costum dels vilatans que havia convertit, les vies, en un femer que \u201cpudre la empalizada que protege las barras del ferro-carril\u201d.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">En el segle que transcorre, des de la reflexi\u00f3 americana del director de la M.Z.A., fins l\u2018accident de Castelldefels, Catalunya ha multiplicat la poblaci\u00f3 per set. La platja, a m\u00e9s, ha deixat de ser un femer per transformar-se en una mina d\u2019or. Les vies, per\u00f2, segueixen all\u00e0 al mig, convertides \u2013m\u00e9s que mai- en senyal d\u2019un perill que molts no saben ben b\u00e9 qu\u00e8 representa. Vivim el\u00a0moment en qu\u00e8 el pressentiment de Maristany s\u2019ha convertit, fatalment, en realitat.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Als Estats Units, fa cent anys, els passos a nivell nom\u00e9s els guardava un senyal que advertia del perill de creuar les vies. Tant era si n\u2019hi havia una com si n\u2019hi havia una dotzena. Un senyal i prou. La situaci\u00f3 va cridar l\u2019atenci\u00f3 d&#8217;Eduard Maristany, director de la M.Z.A., de viatge pel pa\u00eds. No [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1093","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1093","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1093"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1093\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1113,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1093\/revisions\/1113"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1093"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1093"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1093"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}