{"id":1103,"date":"2010-06-29T20:59:55","date_gmt":"2010-06-29T18:59:55","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=1103"},"modified":"2010-06-29T20:59:55","modified_gmt":"2010-06-29T18:59:55","slug":"a-la-via-morta-sempre-hi-ha-un-topall","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/06\/29\/a-la-via-morta-sempre-hi-ha-un-topall\/","title":{"rendered":"A la via morta sempre hi ha un topall"},"content":{"rendered":"

Hi va haver un temps en qu\u00e8 els diputats catalans arribaven de Madrid amb tren. En legislatures convulses eren freq\u00fcents els avalots al baixador del Passeig de Gr\u00e0cia. Els gu\u00e0rdies a cavall colpejaven amb el sabre pla els que havien anat a rebre els pol\u00edtics que tornaven del Congr\u00e9s, sovint, amb la cua entre cames. <\/span><\/span><\/p>\n

El viatge entre les dues capitals era llarg, donava temps per meditar respostes, calcular reaccions i preparar la manera d\u2019esmunyir-se del m\u00e9s que probable aldarull. Cada diputat, arrepapat al compartiment del lux\u00f3s cotxe de primera, devia contemplar el paisatge mentre es fumava un hav\u00e0 imposant \u2013potser una pipa\u2013 interminable, com els camps de blat castellans, com els pelats turons aragonesos. El magre paisatge d\u2019una Espanya que un cop i un altre no es deixava modelar.<\/span><\/span><\/p>\n

Els diputats catalans quan, despr\u00e9s de travessar les andanes d\u2019Atocha, posaven el peu en qualsevol del cotxes de l\u2019expr\u00e9s 802, el tren que els havia de retornar a Barcelona, els devien sentir com una ambaixada, com un tros de casa seva en terra aliena, no endebades, una bona part d\u2019aquell ferrocarril l\u2019havien pagat de la seva butxaca.<\/span><\/span><\/p>\n

La hist\u00f2ria del nostre ferrocarril resulta un paradigma exact\u00edssim de les relacions entre Catalunya i Espanya. En la construcci\u00f3 de la xarxa ferrovi\u00e0ria el Principat hi va posar, d\u2019una banda, la iniciativa, els diners, el gust per la modernitat. Que no \u00e9s poc. Per\u00f2, de l\u2019altra, els protagonistes de la gesta no van saber (o no els va interessar) presentar-se com un front com\u00fa, van caure en el pecat de mirar-se cadascun el seu melic, de no afluixar una mica la corda que ofegava el ve\u00ed amb qu\u00e8 viatjaven, necess\u00e0riament, a Madrid. Mentrestant, els del paisatge interminable \u2013tranquils\u2013 jugaven a veure\u2019ls venir, barallats, cadascun en un vag\u00f3 del tren que els portava des del Llevant, amb la mirada clavada a la finestra, la\u00a0que tenien m\u00e9s a prop.<\/span><\/span><\/p>\n

Diuen que avui els nostres diputats van i venen del Congr\u00e9s amb tren, que van amb TGV. Per\u00f2 el trajecte ara \u00e9s tan r\u00e0pid que sembla que no els permet meditar respostes, calcular reaccions, ni esmunyir aldarulls, encara que nom\u00e9s siguin medi\u00e0tics. Fins i tot, el viatge se\u2019ls fa massa fuga\u00e7 com per aconseguir que d’un creuament de mirades sorgeixi la complicitat. Van i venen de Madrid i cadascun mira per la seva finestra i interpreta el paisatge com li conv\u00e9, sense adonar-se que els han canviat de via. I el Constitucional els acaba de demostrar qu\u00e8 quan es va per una via morta, a la fi, sempre hi ha un topall.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi va haver un temps en qu\u00e8 els diputats catalans arribaven de Madrid amb tren. En legislatures convulses eren freq\u00fcents els avalots al baixador del Passeig de Gr\u00e0cia. Els gu\u00e0rdies a cavall colpejaven amb el sabre pla els que havien anat a rebre els pol\u00edtics que tornaven del Congr\u00e9s, sovint, amb la cua entre cames. […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1103","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1103","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1103"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1103\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1112,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1103\/revisions\/1112"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1103"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1103"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}