{"id":1114,"date":"2010-07-02T22:11:44","date_gmt":"2010-07-02T20:11:44","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=1114"},"modified":"2010-07-02T22:13:49","modified_gmt":"2010-07-02T20:13:49","slug":"maristany-un-enginyer-oblidat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/07\/02\/maristany-un-enginyer-oblidat\/","title":{"rendered":"Maristany, un enginyer oblidat"},"content":{"rendered":"

No s\u00e9 si \u00e9s exacte dir que Eduard Maristany \u00e9s un personatge oblidat. Em sembla que s\u00ed. Els aficionats al ferrocarril segur que el situen al capdavant de la companyia M.Z.A, per\u00f2 per a la majoria de les persones, que del tren nom\u00e9s esperen puntualitat i servei, Maristany amb prou feines \u00e9s un nom que identifica algunes places, avingudes o carrers a Barcelona, Badalona, Sant Adri\u00e0 del Bes\u00f2s, Vilanova i la Geltr\u00fa i… a Madrid. <\/span><\/span><\/p>\n

La darrera not\u00edcia escrita de Maristany ens la d\u00f3na Francisco Wais a la Revista de Obras P\u00fablicas<\/em>, el 1960. \u00c9s una not\u00edcia de l\u2019home de la Companyia, el que tan sols t\u00e9 la vida que s\u2019interpreta des dels n\u00fameros i les estad\u00edstiques, la de l\u2019enginyer. Tanmateix, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta mirada d\u2019un professional sobre un altre nom\u00e9s hi ha el desert.<\/span><\/span><\/p>\n

Eduard Maristany va n\u00e9ixer el 1855 i va morir el 1941. Era net de Manuel Gibert, un capitalista que mantenia una profunda relaci\u00f3 amb el ferrocarril i que va\u00a0presidir, des del 1850 fins a la seva mort, el 1873, la companyia del Camino de Hierro del Este, la de Matar\u00f3. A Gibert, fundador de la nissaga, el podem situar en la camarilla d\u2019Evarist Arn\u00fas, Manuel Girona, Antonio L\u00f3pez i els altres magnats barcelonins de mitjans del XIX. Per aproximar-nos a l\u2019escenari, res millor que consultar la Hist\u00f2ria cr\u00edtica de la burgesia a Catalunya<\/em>, d\u2019Antoni Jutglar, perqu\u00e8 proporciona un mapa imprescindible per entendre les relacions d\u2019una classe burgesa, la catalana, \u201cexcessivament familiar\u201d. L\u2019arribada de Maristany al ferrocarril no es pot explicar, doncs, sense tenir en compte les vicissituds del grup al qual pertany i cal considerar-lo com representant d\u2019aquells que, des de la perif\u00e8ria, aspiren a intervenir en els problemes d\u2019estat. El ferrocarril els brindar\u00e0 l\u2019oportunitat de fer-ho. <\/span><\/span><\/p>\n

Tanmateix, la traject\u00f2ria de l\u2019enginyer ultrapassa la funci\u00f3 del pe\u00f3 que procura pel benefici de la xarxa familiar. Maristany resulta ser un t\u00e8cnic brillant que resol la perforaci\u00f3 del t\u00fanel de l\u2019Argentera, que barrava el pas a l\u2019avan\u00e7 dels Directos<\/em> cap a Madrid. \u00c9s un home de m\u00f3n, que viatja per Europa i Am\u00e8rica amb la intenci\u00f3 de con\u00e8ixer els sistemes de govern contemporanis i aplicar-los en l\u2019empresa ferrovi\u00e0ria espanyola. Sense deixar de banda, tampoc, que mant\u00e9 vius altres interessos que el duen a presidir, des del 1916, el consell d\u2019administraci\u00f3 de la Sociedad An\u00f3nima Cros. <\/span><\/span><\/p>\n

Malauradament, desconeixem la verdadera dimensi\u00f3 d\u2019Eduard Maristany, la qual cosa ens amaga detalls importants del temps en qu\u00e8 va viure. S\u00f3n detalls entre molts altres, que passem per alt, des de que ens hem lliurat a una modernitat que es pensa que prosperar\u00e0 en l\u2019oblit del passat. <\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No s\u00e9 si \u00e9s exacte dir que Eduard Maristany \u00e9s un personatge oblidat. Em sembla que s\u00ed. Els aficionats al ferrocarril segur que el situen al capdavant de la companyia M.Z.A, per\u00f2 per a la majoria de les persones, que del tren nom\u00e9s esperen puntualitat i servei, Maristany amb prou feines \u00e9s un nom que […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1114","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1114","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1114"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1114\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1118,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1114\/revisions\/1118"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1114"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1114"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1114"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}