{"id":1119,"date":"2010-07-06T20:52:42","date_gmt":"2010-07-06T18:52:42","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=1119"},"modified":"2010-07-06T20:52:42","modified_gmt":"2010-07-06T18:52:42","slug":"estacions-de-tren-tot-va-quedar-a-mig-fer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/07\/06\/estacions-de-tren-tot-va-quedar-a-mig-fer\/","title":{"rendered":"Estacions de tren: tot va quedar a mig fer"},"content":{"rendered":"

S\u00f3n restes del naufragi d\u2019un pa\u00eds, s\u00f3n les velles estacions de ferrocarril. Els trens han marxat. En alguns casos \u00e9s una met\u00e0fora; en d\u2019altres la crua realitat. La hist\u00f2ria del ferrocarril a Catalunya \u00e9s la de la Febre d\u2019Or, la del somni de fer un Manchester al sol de la Mediterr\u00e0nia contra la realitat de les crisis que provocaven fallides en cadena. Les estacions ens parlen de coses com aquestes, dels anhels i dels fracassos, perqu\u00e8 el ferrocarril havia de ser el tren del progr\u00e9s per\u00f2 no es va poder treure mai els pals que duia a les rodes. Vist des de fora, es podria arribar a creure que nom\u00e9s en malparlem perqu\u00e8 avui encara arriba tard i ens fa anar malament, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha d\u2019haver alguna cosa at\u00e0vica, lligada a les il\u00b7lusions perdudes i als estalvis dels avantpassats convertits en fum.<\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s poc probable que cap de nosaltres no hagi estat mai en una estaci\u00f3 de ferrocarril. Per a molts, l\u2019estaci\u00f3 no \u00e9s sin\u00f3 un edifici de pas, un terreny adobat per les experi\u00e8ncies no viscudes. \u00c9s per aix\u00f2 que, quan hi pensem, abans que cap record personal, el que ens ve al cap \u00e9s una fotografia o l\u2019escena d\u2019alguna pel\u00b7l\u00edcula. Per\u00f2 en el moment en qu\u00e8 l\u2019estaci\u00f3 se situa en un espai imaginari se n\u2019oblida la dimensi\u00f3 f\u00edsica s\u2019obre la porta a la seva desaparici\u00f3 real. S\u00ed, \u00e9s cert que gaireb\u00e9 tots hi hem estat, per\u00f2 la major part de nosaltres no sabr\u00edem respondre a la pregunta de per qu\u00e8 s\u00f3n com s\u00f3n, ni qu\u00e8 volien representar els seus promotors en donar-les una fesomia tan particular.<\/span><\/span><\/p>\n

En sabem molt poc, de les nostres estacions. Aniria b\u00e9 que alg\u00fa expliqu\u00e9s qu\u00e8 van representar aquests edificis en un pa\u00eds que va fer pujar la meitat de la seva gent al tren per enviar-la a treballar all\u00e0 on vivia l\u2019altra meitat. Hem perdut el fil de les persones que les van habitar, de les ambicions dels que les van construir. \u00c9s el que d\u00e8iem, que les estacions estan b\u00e9 per sortir a les pel\u00b7l\u00edcules, per\u00f2 quan les tenim al davant no sabem ben b\u00e9 qu\u00e8 fer-ne i, si el que diu que n\u2019\u00e9s el propietari les enderroca, callem. Mentrestant, el darrer viatge que fan moltes estacions les du a una via morta perqu\u00e8 ADIF, que \u00e9s l\u2019empresa p\u00fablica que administra la cosa del ferrocarril, ha presentat un pla que, sobre tot, vol acabar amb tot el que faci olor de vell. De les que hi ha a Girona, la primera que sona per anar a terra \u00e9s la de Blanes.<\/span><\/span><\/p>\n

Desviem-nos ara per anar a unes altres estacions que fa anys que van deixar de veure passar els trens. Son les dels trens petits de Girona, les del Feliuet, les del tren d\u2019Olot, del Palam\u00f3s-Fla\u00e7\u00e0, en qu\u00e8 hi ha ben poques dosis d\u2019enginyeria i, en canvi, unes bones racions d\u2019arquitectura. Aquests edificis que van tenir una exist\u00e8ncia diferent a la de les seves germanes de via ampla, la qual cosa els va acabar salvant la vida. Per\u00f2 el redemptor no ha estat el tren: les ha salvat el paisatge o, m\u00e9s aviat, un entorn que les ha fossilitzat per convertir-les en contenidors est\u00e8tics que esperen tan contents el dia de la seva interpretaci\u00f3, mentre miren com passen els ciclistes per la via verda. \u00c9s per aix\u00f2 que no s\u2019ent\u00e9n la maniobra de l\u2019ajuntament de Bescan\u00f3, que ha decidit desfer-se de l\u2019edifici de viatgers que un dia va ser del tren d\u2019Olot. Potser hi ha alg\u00fa que no ha sabut veure els avantatges de relacionar la seva estaci\u00f3 amb les altres que, l\u00ednia amunt, es van fonent amb la id\u00edl\u00b7lica Su\u00efssa catalana.<\/span><\/span><\/p>\n

Circula una fotografia de Valent\u00ed Fargnoli, magn\u00edfica, en la qual un grup d\u2019homes dign\u00edssims es mostren orgullosos del seu ofici. S\u00f3n els empleats del ferrocarril a l\u2019estaci\u00f3 de Sant Jordi Desvalls. La categoria que ocupen es dedueix de la factura de les gorres, per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s, duen a les mans els estris de treball. Hi veiem el cap d\u2019estaci\u00f3, superb, que du el llibre en el qual apuntava, com si fos un quadern de bit\u00e0cola, el pas de tots els trens. Al seu costat el factor de circulaci\u00f3 sost\u00e9 la banderola i del coll li penja el xiulet. A la dreta del cap d\u2019estaci\u00f3 un mosso jeu sobre el carret\u00f3, els fanalers duen els fanals que indicaven la posici\u00f3 de les agulles i, el guarda agulles, sost\u00e9 una clau bour\u00e9. Al seu darrere l\u2019edifici de viatgers, que de bell nou ja apareix una mica tronat. Encara hi ha un parell de personatges m\u00e9s, un noiet que estira la corda de la campana i un home gran, ben vestit, que sembla mirar lluny, cap a un futur incert. Vagin a l\u2019estaci\u00f3 de Sant Jordi Desvalls i trobin, si poden, all\u00f2 que va veure el fot\u00f2graf.<\/span><\/span><\/p>\n

Amb tot, \u00e9rem a l\u2019estaci\u00f3 de Blanes que potser desapareixer\u00e0. L\u2019edifici \u00e9s com el de Sils, el de Caldes o el de Fornells. Encara m\u00e9s, \u00e9s id\u00e8ntic a molts altres que hi ha a Catalunya. La fesomia exacta ara potser no els ve a la mem\u00f2ria, per\u00f2 segur que els han vist. S\u00f3n una evid\u00e8ncia feta de ferro i de maons, la prova que les estacions de ferrocarril podien afegir la seva imatge a la d\u2019un pa\u00eds que volia ser \u00fanic i diferent. S\u00ed, \u00e9s veritat que potser cal estudiar-ho millor, saber m\u00e9s b\u00e9 com va anar tot, per\u00f2 del que no hi ha cap dubte \u00e9s que s\u00f3n un altre testimoni del moment en qu\u00e8 uns homes van voler construir un pa\u00eds que va quedar a mig fer.<\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Publicat a la Revista de Girona, n\u00fam261. Forma part de la s\u00e8rie \u201cPatrimonis Fr\u00e0gils\u201d<\/span><\/span><\/p>\n

<\/span><\/address>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00f3n restes del naufragi d\u2019un pa\u00eds, s\u00f3n les velles estacions de ferrocarril. Els trens han marxat. En alguns casos \u00e9s una met\u00e0fora; en d\u2019altres la crua realitat. La hist\u00f2ria del ferrocarril a Catalunya \u00e9s la de la Febre d\u2019Or, la del somni de fer un Manchester al sol de la Mediterr\u00e0nia contra la realitat de […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1119","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1119","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1119"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1119\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1121,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1119\/revisions\/1121"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}