{"id":1137,"date":"2010-09-07T18:41:40","date_gmt":"2010-09-07T16:41:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=1137"},"modified":"2024-11-25T14:04:18","modified_gmt":"2024-11-25T12:04:18","slug":"a-lestacio-de-vilanna-o-de-bonmati","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/09\/07\/a-lestacio-de-vilanna-o-de-bonmati\/","title":{"rendered":"A l’estaci\u00f3 de Vilanna. O de Bonmat\u00ed."},"content":{"rendered":"

En un revolt, penjada sobre el riu, hi ha l\u2019estaci\u00f3 de Vilanna. O de Bonmat\u00ed. En front hi t\u00e9 un grup de cases adossades a una muntanya que ho empeny tot contra el Ter. Hi ha el pont, que donava sentit a la parada. Fa poc que han eixamplat la carretera, que abans en deien de La Vergonya, que serveix per anar de Girona a Olot. O a l\u2019inrev\u00e9s. Tot plegat conforma un paisatge peculiar, com l’aparador d’un temps que ha passat. Com el del bar Oasi, que \u00e9s al davant de l\u2019estaci\u00f3 abandonada. Un r\u00e8tol adverteix que \u00e9s en trasp\u00e0s. Per\u00f2 les cadires i les taules del bar diuen que no es mouran, com els tres homes que hi s\u00f3n asseguts i juguen a cartes com si no els passessin centenars de cotxes ben a tocar, com si el paratge conserv\u00e9s la tranquil\u00b7litat de cinquanta anys enrere i el tren estigu\u00e9s a punt d\u2019apar\u00e8ixer pel revolt, esbufegant, cam\u00ed d\u2019Angl\u00e8s.<\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s una tarda de setembre i fa calor. El vent mou els pollancres i les fulles fan fressa. L\u2019edifici de l\u2019estaci\u00f3 \u00e9s senzill, estret, estirat com els arbres del voltant. No s\u2019assembla a cap dels que hi ha a la l\u00ednia. Hi t\u00e9 un aire, s\u00ed, per\u00f2 \u00e9s diferent, humil. M\u00e9s humil encara que tots els altres. El capital del tren d\u2019Olot no donava per a m\u00e9s. Malgrat tot, aguanta, \u00e9s aqu\u00ed. S\u2019aferra a la muntanya que l\u2019empeny al riu. A la carretera que s\u2019eixampla i desdibuixa l\u2019espai pel qual havia passat el tren. Pregunto als de l\u2019Oasi per l\u2019estaci\u00f3. Els sorprenc. \u00c9s com si per a ells no exist\u00eds: \u201cl\u2019estaci\u00f3, diu? Miri-se-la b\u00e9, que em penso que la volen fotre a terra\u201d, diu el m\u00e9s vell. Tornen a les cartes com si res no hi fos: ni els cotxes, ni l\u2019estaci\u00f3, ni jo mateix. Insisteixo, els pregunto pel tren, si tot plegat ha canviat molt. \u201cS\u00ed, la carretera ara est\u00e0 molt b\u00e9. El tren… del tren no recordo gaireb\u00e9 res. No s\u00e9, que era vell. Aqu\u00ed tot era vell aleshores.\u201d<\/span><\/span><\/p>\n

El que diu l\u2019home del bar sembla que \u00e9s veritat. EL POUM de Bescan\u00f3 preveu enderrocar l\u2019estaci\u00f3 de Vilanna. O de Bonmat\u00ed. N\u2019hi ha que s\u2019hi oposen, que no veuen motius per desfer-se de cap dels detalls d\u2019aquest paratge. Tamb\u00e9 parlo amb ells: \u201cno defallim, hem fet un recurs!\u201d, m\u2019expliquen. Amb tot, no s\u00e9 si els seus planys s\u2019aixequen per damunt de la fressa que fan els pollancres quan els mou el vent. No s\u00e9 si se\u2019ls escolta alg\u00fa. De tornada a casa m\u2019he aturat a Tordera, una estaci\u00f3 condemnada per Adif. La van construir el 1859 i va ser, per tres anys, el final de la l\u00ednia de la costa. Els treballs d\u2019enderroc han comen\u00e7at. Aqu\u00ed tamb\u00e9 hi ha arbres plens de fulles que fan fressa. Hi bufa una mica de vent.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En un revolt, penjada sobre el riu, hi ha l\u2019estaci\u00f3 de Vilanna. O de Bonmat\u00ed. En front hi t\u00e9 un grup de cases adossades a una muntanya que ho empeny tot contra el Ter. Hi ha el pont, que donava sentit a la parada. Fa poc que han eixamplat la carretera, que abans en deien […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1137","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1137","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1137"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1137\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2491,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1137\/revisions\/2491"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1137"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1137"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1137"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}