{"id":1264,"date":"2010-10-19T23:01:50","date_gmt":"2010-10-19T21:01:50","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=1264"},"modified":"2010-10-21T20:26:12","modified_gmt":"2010-10-21T18:26:12","slug":"ultim-tren-a-tortosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/10\/19\/ultim-tren-a-tortosa\/","title":{"rendered":"\u00daltim tren a Tortosa"},"content":{"rendered":"

S\u00f3n quarts d\u2019una de la matinada i menjo qualsevol cosa, tot sol, en un bar que gaireb\u00e9 llepa l\u2019Ebre. S\u00f3c a Tortosa. Hi he arribat amb l\u2019\u00faltim tren de la nit. He sortit de l\u2019estaci\u00f3 de Fran\u00e7a. Quan em disposava a deixar-la, per pujar al tren, m\u2019ha semblat un indret espectral, la imatge crepuscular del que havia estat el ferrocarril a Barcelona. Una sensaci\u00f3 decadent que s\u2019ha tornat agre quan he introdu\u00eft un euro en una m\u00e0quina de begudes i m\u2019he adonat que no funcionava. Sense \u00e8xit, he buscat alg\u00fa per reclamar-li el producte que havia pagat per\u00f2 no he trobat ning\u00fa. He hagut de marxar assedegat.<\/span><\/span><\/p>\n

Quan he ocupat el seient s\u2019ha sentit un xiulet. Despr\u00e9s, una estrebada. El comboi ha comen\u00e7at a moure\u2019s i, les andanes, han desfilat per la finestra sense sentir-se cap ad\u00e9u. La de Fran\u00e7a \u00e9s una estaci\u00f3 que es va construir tard, que no es va saber reformar a temps i\u00a0en qu\u00e8\u00a0es va deixar escapar la possibilitat de convertir-la en un gran centre comercial. Ara, \u00e9s una balena varada que espera el seu capit\u00e0 Ahab.<\/span><\/span><\/p>\n

Al vag\u00f3 hi havia poca gent. No ens pod\u00edem haver assegut els uns m\u00e9s lluny dels altres. Quan el tren s\u2019ha aturat al Passeig de Gr\u00e0cia i, despr\u00e9s,\u00a0a Sants, encara ha pujat algun viatger, per\u00f2 la sensaci\u00f3 no ha canviat gens. S\u00f3n hores, he pensat, en qu\u00e8 es vol evitar el moviment. Si n\u2019hi havia que parlaven semblava que ho feien en un to m\u00e9s baix del que \u00e9s habitual. Si escoltaven m\u00fasica no se la sentia gens. L\u2019ambient ensopit contrastava amb l\u2019empenta dels motors que, com si volguessin fugir de la ciutat, ens imprimien una velocitat considerable.<\/span><\/span><\/p>\n

Ha estat llavors, quan m\u2019he vist\u00a0envoltat d’una llum glacial, que he compr\u00e9s que en aquest pa\u00eds els trens els construeixen pensant\u00a0en el sol. I de pensar-los nom\u00e9s per al dia han oblidat que tamb\u00e9 n\u2019hi ha que viatgen de nit. On era\u00a0la llum t\u00e8nue que es podia encendre al compartiment d\u2019un Vuitmil<\/em>? Als antics vagons de compartiments tan sols era q\u00fcesti\u00f3 de posar-se d\u2019acord amb els ve\u00efns i decidir quin era el llum que li anava millor a l\u2019hora del dia, o de la nit. En canvi, ara, hav\u00edem de viatjar al fil d’un passad\u00eds interminable sota el jou d\u2019uns fluorescents\u00a0socialistes, encegadors, que no deixaven veure res del que passava fora, que convertien el vidre en un mirall que reflectia,\u00a0si el mirava, la meva cara de badoc.<\/span><\/span><\/p>\n

El va i ve del tren, el silenci, l\u2019enclaustrament que provocaven uns llums que em prohibien de distingir res de l\u2019exterior… Les condicions em semblaven les m\u00e9s indicades per perdre\u2019m en el negoci del pensament. Podia haver-me preocupat pel fet que no tenia cap reserva d\u2019hotel, que no sabia on dormiria\u00a0un cop fos\u00a0a Tortosa per\u00f2, no s\u00e9 per qu\u00e8,\u00a0<\/span>donava voltes a la idea\u00a0que, Charles Ives,\u00a0havia escrit la seva m\u00fasica\u00a0en el tren que cada vespre el tornava a casa despr\u00e9s de treballar. Potser una il\u00b7luminaci\u00f3 com la que ara m\u2019atabala l\u2019indu\u00efa a la composici\u00f3. Els americans, a\u00a0finals del segle XIX,\u00a0havien construit els primers cotxes saloon<\/em>. Quin home aquest Ives, em deia, que un bon dia, als quaranta anys, va decidir que no escriuria m\u00fasica mai m\u00e9s. I no ho va fer. Potser \u00e9s que no va tornar a pujar al tren.<\/span><\/span><\/p>\n

Com una lluerna\u00a0hem avan\u00e7at pel pa\u00eds, fins que hem arribat a Tortosa i m\u2019he trobat, en aquest bar gaireb\u00e9 fluvial, prenent notes d\u2019un viatge nocturn. Apunts de les ombres que desfilaven per les estacions, d\u2019una noia eslava que ha acomiadat un home a Tarragona i n\u2019ha rebut un altre a Salou, de l\u2019estudiant que no ha deixat de mirar-se el Facebook<\/em> i dels tres joves que se\u2019ls veia satisfets de discutir la pot\u00e8ncia de la mossegada d\u2019un Pit-bull<\/em>… En acabat, la visi\u00f3 del riu m\u2019ha fet pensar en el llibre que un amic m’ha prestat, per si el\u00a0necessitava\u00a0en el viatge, un de poemes de Vinyoli, i en un d\u2019ells, que he llegit quan\u00a0el tren ha\u00a0passat pel costat de\u00a0la Petroqu\u00edmica<\/em>, i que diu aix\u00ed:<\/span><\/span><\/p>\n

Quan per la vall del vespre descendim<\/span><\/span><\/p>\n

per l\u2019autopista cap a la ciutat,<\/span><\/span><\/p>\n

les f\u00e0briques encenen mil llumets,<\/span><\/span><\/p>\n

batega tot i tot est\u00e0 aturat.<\/span><\/span><\/p>\n

Ens engoleix la nit: a quin banquet<\/span><\/span><\/p>\n

som convidats a no tenir mai por?<\/span><\/span><\/p>\n

Tot el passat \u00e9s com un d\u00e8bil crit<\/span><\/span><\/p>\n

fum\u00f3s que va perdent-se en l\u2019aire esp\u00e8s.<\/span><\/span><\/p>\n

Tot \u00e9s fluent i tot \u00e9s permanent.<\/span><\/span><\/p>\n

Les paraules em porten no s\u00e9 on:<\/span><\/span><\/p>\n

en elles ara em quedo, i \u00e9s un m\u00f3n.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00f3n quarts d\u2019una de la matinada i menjo qualsevol cosa, tot sol, en un bar que gaireb\u00e9 llepa l\u2019Ebre. S\u00f3c a Tortosa. Hi he arribat amb l\u2019\u00faltim tren de la nit. He sortit de l\u2019estaci\u00f3 de Fran\u00e7a. Quan em disposava a deixar-la, per pujar al tren, m\u2019ha semblat un indret espectral, la imatge crepuscular del […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1264","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1264","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1264"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1264\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1294,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1264\/revisions\/1294"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1264"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1264"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1264"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}