Soc a la vorera del carrer Emili Grahit, a Girona. S\u00f3c un vianant que est\u00e0 palplantat vora un sem\u00e0for i espera que el llum verd deixi de cedir el pas als cotxes per donar-me’l a mi. Tinc els peus en un punt pel qual\u00a0havia passat\u00a0el tren de Sant Feliu. Costa imaginar-lo, ara, envoltat com estic d’edificis moderns i d\u2019una riuada de cotxes, que no s’atura. Llum i soroll han substitu\u00eft el paisatge suburbial, silent i fosc, que travessava el ferrocarril.<\/p>\n
No crec que, si alg\u00fa hagu\u00e9s volgut creuar per aqu\u00ed fa quaranta anys, l\u2019hagu\u00e9s aturat la via, perqu\u00e8 era prou estreta com per ser\u00a0travessada d’un salt. L\u2019exercici havia de ser tan natural que les barres del ferrocarril haurien esdevingut, gaireb\u00e9, invisibles. I qu\u00e8 dir del tren, de marxa tan lenta i previsible que no podia fer perdre el temps a ning\u00fa. Un tren que, encara que es fes present, se\u2019l podia passar pel davant o pel darrera sense cap por perqu\u00e8 era, n’estic segur, de car\u00e0cter tranquil. Potser, en un punt o altre del cam\u00ed hi devia haver un fanal, o dos, o tres, que devien deixar anar la llum amb la gasiveria de l\u2019avar.<\/p>\n
Si en travessar et precipitaves, com a molt, devies rebre una xiulada acompanyada del\u00a0renec del maquinista, que no era res personal, sino una expansi\u00f3 estrictament necess\u00e0ria perqu\u00e8 no se li perd\u00e9s -del tot- el respecte a la bestioleta d’acer. Havia de ser, no ens enganyem, una subtilesa feta amb la gr\u00e0cia que\u00a0fa poder-se tornar, per dir-li el nom del porc o engegar-lo a pastar fang, sabent que el que ocupava la marquesina tampoc no s’ho prendria com si fos res personal.<\/p>\n
Per\u00f2 ens vam desfer del tren perqu\u00e8 alg\u00fa devia pensar que despr\u00e9s de la pau vindria la gl\u00f2ria. \u00a0I el vam canviar pel cel ef\u00edmer i brut dels cotxes, gaireb\u00e9 un\u00a0parad\u00eds per cadasc\u00fa. Tamb\u00e9 vam canviar la terra per l\u2019asfalt, les t\u00e0pies, les casetes i els quarters per blocs i m\u00e9s blocs de pisos. La llibertat de passar per qualsevol lloc la vam mudar per la marcialitat del pas de zebra i\u00a0la dictadura del\u00a0sem\u00e0for. No s\u00e9 si \u00e9s que unes coses cridaven les altres, vull dir\u00a0si el tren dibuixava un model de ciutat i, el cotxe, un altre de diferent. Tampoc no s\u00e9 veure l\u2019argument del qu\u00e8 parlaven els pol\u00edtics locals, aquell del ferrocarril ent\u00e8s com\u00a0un cintur\u00f3 que ofegava la ciutat. M\u00e9s aviat el cintur\u00f3 me\u2019l posen ara, que tinc un carrer a vessar de cotxes i no puc, de cap manera, travessar-lo d\u2019un salt.<\/p>\n
I em disculparan si ho deixo c\u00f3rrer,\u00a0perqu\u00e8 el llum s\u2019ha posat verd i el vermell tornar\u00e0 aviat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Soc a la vorera del carrer Emili Grahit, a Girona. S\u00f3c un vianant que est\u00e0 palplantat vora un sem\u00e0for i espera que el llum verd deixi de cedir el pas als cotxes per donar-me’l a mi. Tinc els peus en un punt pel qual\u00a0havia passat\u00a0el tren de Sant Feliu. Costa imaginar-lo, ara, envoltat com estic […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1387","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1387","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1387"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1387\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1399,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1387\/revisions\/1399"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1387"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1387"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1387"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}