Un TGV, que ha sortit de Figueres a les 11,06 del mat\u00ed, passa per Pont de Molins, cam\u00ed de Par\u00eds. Fa un sol magn\u00edfic de gener. L\u2019aigua de la Muga retorna la imatge del tren, del pont, de les cases. Formen una amalgama que reprodueix, una per una, totes les peces d\u2019un trencaclosques que, gaireb\u00e9, ha estat enllestit. Tanmateix, la del tren franc\u00e8s era una pe\u00e7a que m\u2019ha sorpr\u00e8s trobar, una soluci\u00f3 inesperada a una imatge, la del trencaclosques, que no acabava d\u2019encaixar. El seu pas \u00e9s el resultat d\u2019una estrat\u00e8gia -com la de fer-hi passar trens de mercaderies- dissenyada per abaratir les despeses que ocasiona, a les administracions p\u00fabliques, el contracte que es va signar amb el concessionari del t\u00fanel del Pert\u00fas, pel retard en la construcci\u00f3 de la l\u00ednia.<\/p>\n
Mentre l\u2019observo, tinc la sensaci\u00f3 que la imatge del tren franc\u00e8s en terres catalanes em projecta a un futur en qu\u00e8 la xarxa de relacions d\u2019aquest pa\u00eds pot bascular cap al nord. Tanmateix, tamb\u00e9 podria afegir un element m\u00e9s de tensi\u00f3 si els encarregats de la cosa p\u00fablica ve\u00efna l\u2019exploten amb la intenci\u00f3 de dificultar l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un espai d\u2019interessos econ\u00f2mics i socials entre Catalunya i el Migdia franc\u00e8s. Fa m\u00e9s de vint i cinc anys que es parla del TGV. S\u00ed, \u00e9s clar, amb alts i baixos, amb m\u00e9s o menys intensitat, per\u00f2 les perip\u00e8cies del tren velo\u00e7 han estat una not\u00edcia for\u00e7a present. En tot aquest temps he apr\u00e8s que en la construcci\u00f3 i posterior posada en servei de la xarxa ferrovi\u00e0ria d\u2019alta velocitat hi intervenen diversos factors entre els quals, els tacticismes pol\u00edtics no s\u00f3n menyspreables.<\/p>\n
Assisteixo, doncs, a les primeres escaramusses de la batalla de Barcelona. Batalla ferrovi\u00e0ria, \u00e9s clar, per\u00f2 a la fi, una guerra pel past\u00eds de viatgers catalans perqu\u00e8, les dist\u00e0ncies que ens separen de Madrid (i Saragossa o Val\u00e8ncia) i Par\u00eds (i Li\u00f3 o Toulouse), no s\u00f3n tan grans com perqu\u00e8, uns i altres, no es disputin un territori interessant com el nostre. \u00c9s el TGV que ara veig passar per Pont de Molins all\u00f2 que els castellans diuen poner una pica en Flandes<\/em>?<\/p>\n Els francesos tenen m\u00e9s trens, m\u00e9s experi\u00e8ncia, poden oferir m\u00e9s i millors connexions perqu\u00e8 la integraci\u00f3 de la seva xarxa \u00e9s superior a l\u2019espanyola. Catalunya i, sobretot, Girona tindr\u00e0 mitja Fran\u00e7a \u2013Par\u00eds- molt m\u00e9s a l\u2019abast del que ho havia estat mai. I, tamb\u00e9, ens podrem aprofitar de l\u2019oportunitat que mitja Fran\u00e7a estar\u00e0 m\u00e9s a prop de casa nostra del que ho havia estat temps enrere.<\/p>\n El TGV s\u2019allunya, torna el silenci i em pregunto si aquest past\u00eds, que som nosaltres, nom\u00e9s poden repartir-se\u2019l Renfe i SNCF. No s\u00e9 si no es podria pensar en Barcelona i Catalunya com el centre d\u2019un nou eix ferroviari tot i que, possiblement, mai no podr\u00e0 passar de ser una idea que no s\u2019expressar\u00e0 de viva veu perqu\u00e8, de fer-ho, segur que ser\u00edem acusats de centralistes i de voler construir una xarxa radial.<\/p>\n Publicat originalment a la Revista de Girona<\/em>, n\u00fam. 265<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un TGV, que ha sortit de Figueres a les 11,06 del mat\u00ed, passa per Pont de Molins, cam\u00ed de Par\u00eds. Fa un sol magn\u00edfic de gener. L\u2019aigua de la Muga retorna la imatge del tren, del pont, de les cases. Formen una amalgama que reprodueix, una per una, totes les peces d\u2019un trencaclosques que, gaireb\u00e9, […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1415","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1415","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1415"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1415\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1417,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1415\/revisions\/1417"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1415"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1415"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1415"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}