El 1906 Egon Schiele pintava Durch Europa bei Nacht. El quadre \u00e9s al Wien Museum, al costat d\u2019altres de Gustav Klimt, Carl Moll o Rudolf Gerstl. Nom\u00e9s veure\u2019l vaig quedar captivat perqu\u00e8, entre tanta figura humana que penjava de les parets, tan a prop del retrat que el seu mestre i amic Klimt havia fet d\u2019Emilie F\u00f6rge, all\u00e0, el que hi havia era un tren.<\/p>\n
Un tren nocturn que travessava Europa, irradiant la llum del progr\u00e9s i embolcallat pel plomall de vapor que, de tan esp\u00e8s, acabava ajagut en una terra fosca. S\u00f3n com els de Schiele els trens d\u2019Europa? Probablement no. El tren de nit ha quedat per vestir sants, despr\u00e9s de marcir-se, fins assolir la invisibilitat. No hi ha cap m\u00edstica en la travessia del continent, que ha perdut el misteri entre les presses de l\u2019avi\u00f3.<\/p>\n
El viatger, privat el ferrocarril de tot glamour<\/em>, s’ha disposat a volar tan bon punt el preu del bitllet, i la puixan\u00e7a de la seva cartera, li ho han perm\u00e8s. Per\u00f2, tot i que l\u2019avi\u00f3 ha esdevingut el rei indiscutible d\u2019un cel que ha fet oblidar que encara hi ha transport a la terra, el tren t\u00e9 un paper per representar i me\u2019n vaig adonar fa uns dies, a la estaci\u00f3 d\u2019alta velocitat Figueres-Vilafant.<\/p>\n Feia cua per treure un bitllet i, al meu davant, sis senyores formaven un grup. Quan els va tocar la tanda, una va dir: \u201cVenim a preguntar preus i horaris per anar a Par\u00eds\u201d. Les van atendre amb discreci\u00f3, diria que amb economia aeron\u00e0utica. El preu no els va semblar malament, per\u00f2 els horaris… ai! els horaris. \u201cSet hores per anar a Par\u00eds?\u201d, es va sentir que exclamaven. I quan imaginava que preferirien volar, una d\u2019elles va proposar: \u201cNo seria millor anar amb el Talgo i, mentrestant, dormim?\u201d.<\/p>\n La via que ens connecta amb tota Europa, no nom\u00e9s amb Par\u00eds, ja hi \u00e9s. La probable deserci\u00f3 de Ryanair ha atiat el debat de les connexions internacionals de Girona. No seria el moment de ressuscitar els trens nocturns per cobrir les dist\u00e0ncies que no resol el TGV? Podr\u00edem veure anar i venir, al vespre i al mat\u00ed, trens cap a Viena, Hamburg, Londres o Brussel\u00b7les?<\/p>\n Tanmateix, no em preocupen les respostes, sin\u00f3 descobrir que les noves estacions previstes a Girona i Figueres no han estat concebudes per a un \u00fas semblant. Aquest ser\u00e0 el motiu, i no pas que els viatgers nom\u00e9s demanin vols barats, que far\u00e0 que els trens de nit que aviat tornaran a travessar Europa continu\u00efn sent, per a nosaltres, una il\u00b7lusi\u00f3, molt bella, tant, com la que va pintar Egon Schiele.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El 1906 Egon Schiele pintava Durch Europa bei Nacht. El quadre \u00e9s al Wien Museum, al costat d\u2019altres de Gustav Klimt, Carl Moll o Rudolf Gerstl. Nom\u00e9s veure\u2019l vaig quedar captivat perqu\u00e8, entre tanta figura humana que penjava de les parets, tan a prop del retrat que el seu mestre i amic Klimt havia fet […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1418","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1418","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1418"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1418\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1420,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1418\/revisions\/1420"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1418"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1418"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}