De la Devesa estant, el pas del ferrocarril per la ciutat de Girona el veig com un espectacle magn\u00edfic, per a mi, un dels millors panorames ferroviaris del pa\u00eds. L\u2019escena, quan arriba el tren, tampoc no deixa indiferent la canalla, que es giren per veure\u2019l passar mentre els m\u00e9s petits el saluden i el criden. \u201cTeeen!\u201d, xiscla un que tinc a prop, mentre sa mare el lleva com volent-lo acostar una mica m\u00e9s a la m\u00e0quina. \u201cAix\u00f2, s\u00ed, que se\u2019l miri b\u00e9; ja tindr\u00e0 temps d\u2019avorrir-lo\u201d, he pensat.<\/p>\n
Avorrits del tren \u00e9s com deuen estar els que ens manen, que han decidit liquidar una estampa que a mi em sembla molt bella, sobretot, quan deixo la Devesa i camino pel carrer de Pedret. All\u00e0 hi ha el tur\u00f3 de Montju\u00efc, les vies, les cases i el Ter, que conviuen en una solidaritat que es va forjar en un altre temps. M\u2019esgarrifo nom\u00e9s de pensar com devien maleir els ossos dels maquinistes els ve\u00efns, quan aquells feien anar el xiulet de les locomotores de vapor com si fos el senyal imprescindible que els havia d’obrir les portes de la ciutat; de com, a l\u2019estiu, el fum de la xemeneia devia trepar per les parets del tur\u00f3… si no \u00e9s que el fred i la humitat de l\u2019hivern l\u2019esclafaven contra les teulades que s\u2019arrengleren a red\u00f3s de la via.<\/p>\n
En l\u2019altra direcci\u00f3, per\u00f2, les coses s\u00f3n ben diferents. El viaducte de formig\u00f3 que hi ha m\u00e9s enll\u00e0 del riu Onyar, cap al sud, \u00e9s lleig. Passa gaireb\u00e9 sempre quan les obres les han constru\u00eft en temps de dictadura, per\u00edode en qu\u00e8 els enginyers s\u2019hi mouen com peixos a l\u2019aigua i fan i desfan sense contrast, sense dol\u00e7or, uns artefactes la principal virtut dels quals \u00e9s la de ser pr\u00e0ctics, tant, com el tarann\u00e0 de Thomas Gradgrind, que a Hard Times<\/em>, de Charles Dickens, tan sols vivia dels fets, sense entendre el valor dels sentiments.<\/p>\n Arribat aqu\u00ed hi m\u2019adono que, entre una i altra riba del riu, el pas del tren ofereix dues sensibilitats que conviuen en contrast permanent. Ara b\u00e9, com que no se\u2019m pot privar de somiar, hauria desitjat que els que manen s\u2019haguessin embriagat de la bellesa del pont met\u00e0l\u00b7lic i de la corba que acompanya les vies per Pedret i que, en aquell estat de gr\u00e0cia, haguessin decidit refer el viaducte per afegir-li l’\u00e0nima que no t\u00e9, el detall que l\u2019hauria acostat als viaductes de Par\u00eds, de Berl\u00edn o de Nova York. Una \u00e0nima que la regala el metall i la pedra i que no s\u00e9 trobar en el formig\u00f3. Per\u00f2 els que han avorrit el tren l\u2019han condemnat al t\u00fanel fosc i deixaran la ciutat sense un dels seus elements singulars. Els nens, i un servidor, trobarem que ells tampoc s’han escoltat els sentiments.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" De la Devesa estant, el pas del ferrocarril per la ciutat de Girona el veig com un espectacle magn\u00edfic, per a mi, un dels millors panorames ferroviaris del pa\u00eds. L\u2019escena, quan arriba el tren, tampoc no deixa indiferent la canalla, que es giren per veure\u2019l passar mentre els m\u00e9s petits el saluden i el criden. […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1440","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1440","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1440"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1440\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1452,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1440\/revisions\/1452"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1440"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1440"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1440"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}