Les obres del TGV han assolit unes dimensions tan grans que el seu avan\u00e7 resulta gaireb\u00e9 imperceptible. Avancen, com si digu\u00e9ssim, a una velocitat geol\u00f2gica. Es un fenomen que s\u2019assembla al que acompanya el moviment de les muntanyes, que ens \u00e9s invisible.<\/p>\n
S\u00ed, els mitjans de comunicaci\u00f3 ens informen \u2013per exemple- dels metres diaris que avan\u00e7a la tuneladora a trav\u00e9s del subs\u00f2l de la ciutat de Girona, del moment en qu\u00e8 es comen\u00e7a a posar el balast en un punt o altre de la l\u00ednia o de la data en qu\u00e8 es completa el taulell d\u2019un pont. Per\u00f2 us reptaria que em digu\u00e9ssiu, amb sinceritat, si cada cop que passeu pel costat de les obres, no teniu la sensaci\u00f3 que sempre presenten la mateixa fesomia, si no les veieu inerts, incommovibles.<\/p>\n
El del TGV \u00e9s un model de ferrocarril que s\u2019allunya del que havien preferit els nostres avantpassats, els quals, en l\u2019aspecte de les dimensions, s\u2019estimaven m\u00e9s deixar-se guiar per la prud\u00e8ncia. Va ser aix\u00ed en les beceroles del ferrocarril. Va ser-ho, sobretot, als Estats Units, on, quan constru\u00efen una nova l\u00ednia de ferrocarril, el que volien era posar-la en servei de seguida. Per aconseguir-ho la feien avan\u00e7ar uns quants quil\u00f2metres cada dia -potser deu o dotze- ; tan bon punt els obrers havien acabat de clavar les esc\u00e0rpies ja venien els primers trens, a banda i banda s\u2019aixecaven ciutats i la resta l\u2019hem vist a les pel\u00b7l\u00edcules. Els americans, pragm\u00e0tics, constru\u00efen de qualsevol manera, sovint de forma molt prec\u00e0ria, perqu\u00e8 el que volien era comprovar si el projecte en qu\u00e8 acabaven d\u2019invertir els tornaria els capitals, si podia ser, amb escreix. Si el negoci era favorable, aleshores, hi abocaven diners a cabassos i el que havia estat un establiment de nyigui-nyogui acabava per convertir-se en un ferrocarril amb tots els ets i uts, s\u00f2lidament incrustat en el paisatge. En canvi, si el negoci anava de mal borr\u00e0s es desmantellava tot i la p\u00e8rdua resultava la m\u00ednima per a l\u2019empresa que havia decidit assumir el risc.<\/p>\n
Per\u00f2 avui els constructors de l\u00ednies d\u2019alta velocitat saben que fer c\u00f3rrer els trens no els donar\u00e0 diners. En conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019afanyen a construir l\u00ednies de dimensions tect\u00f2niques, perqu\u00e8 \u00e9s precisament amb l\u2019aparat que fan el negoci. I perqu\u00e8 ning\u00fa no sospiti les fan progressar tan a poc a poc com poden, perqu\u00e8, malgrat les ingents sumes dels diners p\u00fablics que devoren, no sembli que all\u00e0 se\u2019ls gastin com se\u2019ls gasten. L\u2019avan\u00e7 imperceptible d\u2019una l\u00ednia de TGV \u00e9s com el de les muntanyes, impossible d\u2019aturar.<\/p>\n
Publicat, originalment, a la Revista de Girona<\/em>, n\u00fam. 268<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les obres del TGV han assolit unes dimensions tan grans que el seu avan\u00e7 resulta gaireb\u00e9 imperceptible. Avancen, com si digu\u00e9ssim, a una velocitat geol\u00f2gica. Es un fenomen que s\u2019assembla al que acompanya el moviment de les muntanyes, que ens \u00e9s invisible. S\u00ed, els mitjans de comunicaci\u00f3 ens informen \u2013per exemple- dels metres diaris que […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1453","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1453","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1453"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1453\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1456,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1453\/revisions\/1456"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1453"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1453"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1453"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}