Saben els peixos que hi ha trens que els passen per sota? He de creure que no. Per\u00f2 em resulta inevitable deixar-me endur per pensaments absurds dins aquest tren que travessa el mar pel fons, al Canal de la M\u00e0nega. S\u00f3n vint minuts avorrits i mon\u00f2tons des de que entres per una banda i en surts per l\u2019altra. Venim del continent i avancem cap a la illa.<\/p>\n
Tamb\u00e9 podria passar l\u2019estona parant atenci\u00f3 en la tapisseria gastada, de vellut, de gust angl\u00e8s. En l\u2019espai per a les cames, ben justet. O que anem plens, tot i que cada mitja hora surti un tren. Ah, si! Vaig a Londres. No hi he estat mai. A cent metres sota el nivell del mar, dins d\u2019aquest forat, tamb\u00e9 em pregunto com \u00e9s que encara no hi havia anat, abans. No tinc cap resposta.<\/p>\n
Hi vaig per contemplar Rain, steam and speed<\/em>, un quadre que Turner va pintar el 1844. Nom\u00e9s hi vaig per aix\u00f2. Les meves filles, que m\u2019acompanyen, en tenen uns altres de motius, molt m\u00e9s enraonats i poderosos, tant, que estic disposat a seguir-les per all\u00e0 on vulguin amb l\u2019\u00fanica condici\u00f3 que em deixin vint minuts per pal plantar-me davant de la pintura.<\/p>\n A causa del meu \u00fanic objectiu, quan ens acostem a la ciutat, s\u2019esborren, una darrera de l\u2019altra, totes les recomanacions que m\u2019han fet els amics, tots els llocs indispensables, les cites culturals ineludibles. L\u2019oblit \u00e9s consuma un cop hem baixat del tren i, des de la porta de l\u2019estaci\u00f3 de Saint Pancras, observo la fa\u00e7ana de la de King\u2019s Cross, ben b\u00e9 al davant, i noto tota la pressi\u00f3 d\u2019un altre mar que tamb\u00e9 hem travessat, el de la revoluci\u00f3 industrial.<\/p>\n I tanmateix, coi de ciutat! On s\u00f3n les avingudes com les de Par\u00eds o Berl\u00edn? Per qu\u00e8 no hi ha una perspectiva Nevski? Sense temps per refer-me, les empentes de les meves filles em condueixen cap al metro. Dues adolescents a la ciutat que es creu la m\u00e9s cosmopolita del m\u00f3n tenen molta pressa i poc temps per perdre. El seu realisme s\u2019imposa perqu\u00e8 encara hi ha botigues obertes, sobretot, les que nom\u00e9s es poden trobar en una ciutat com aquesta.<\/p>\n Un minut del cel de Londres, nom\u00e9s un, i ja tornem a ser sota terra. Prenem un tren que aviat s\u2019atura a Baker Street. Baixem. Som a l\u2019estaci\u00f3 de metro m\u00e9s antiga del m\u00f3n, del 1863. En queda l\u2019edifici, les rajoles que el cobreixen. Tot. No sembla importar-li a ning\u00fa m\u00e9s que a mi. Transbordament. Baixem interminables escales mec\u00e0niques. Prenem una altra l\u00ednia. Propera parada: Bond Street. Desfilem per davant de Tiffany, Chanel, Louis Vuitton, Prada, Piaget, Gucci… dels Rolls Royce, els Bentley, els Aston Martin, els Ferrari… Arribem a Oxford Circus. Un altre cop al metro i fem cap a l\u2019hotel per dormir.<\/p>\n Li explico al coix\u00ed que res no et prepara per arribar a aquesta ciutat. A Londres tant li fa que arribis amb tren, amb cotxe o amb avi\u00f3. No t\u00e9 res a veure amb el pa\u00eds que l\u2019acull. No m\u2019han dit res els dol\u00e7os camps anglesos, ni els turons d\u2019esc\u00f2ria de les regions mineres, del formidable devessall hum\u00e0 que l\u2019habita. Homes i dones de totes les pells que s\u2019aboquen als edificis, amunt per treballar, avall per despla\u00e7ar-se a casa seva, per recuperar les forces que dediquen a l\u2019\u00e0nima del gran miracle urb\u00e0.<\/p>\n Imaginava Turner res de tot plegat mentre pintava el meu quadre? Hem passat uns dies a la ciutat i a la fi he trobat els vint minuts que reclamava. A la National Gallery, en una sala gran tot de ventiladors lluiten contra aquest estiu que arrenca dels racons del museu una forta olor de resclosit. En un extrem hi ha el Turner que he vingut a buscar. \u00c9s gran, tant com un finestral. Rain, steam and speed <\/em>\u00e9s un escampall de pasta de colors, carregada de matisos entre l\u2019ocre i el blanc. Res \u00e9s prou clar, a primer cop d\u2019ull, com per adquirir un nom. El veig com una ceba, ple de capes que amaguen… qu\u00e8? Penso que Turner vol jugar amb mi, que ha disposat les pinzellades com uns vels, que vol posar-m\u2019ho una mica dif\u00edcil si vull descobrir el dibuix que hi t\u00e9 al cor. Qu\u00e8 hi veig? Un pont s\u00f2lid pel qual avan\u00e7a una locomotora, que arrossega un tren. El pont salva la vall que travessa un riu, a la riba del qual, a la vora d\u2019uns pollancres, un grup d\u2019homes saluden el pas del comboi. A l\u2019aigua una barca s\u2019ha girat, talment, per saludar-lo. M\u00e9s enll\u00e0 un cam\u00ed que travessa l\u2019escena \u00e9s, a la vegada, horitz\u00f3 i declivi. Per damunt seu tot \u00e9s cel, terbolesa, embogiment. Tanmateix no s\u00e9 qu\u00e8 hi fa que vegi en l\u2019escena l\u2019advertiment d\u2019un artista visionari. En ella la caducitat del progr\u00e9s hi \u00e9s anunciada.<\/p>\n Si van a Londres no oblidin visitar el quadre i explicar-me qu\u00e8 els ha semblat, si han vist la locomotora i el tren, la gent que el saluda, el riu que s\u2019escola entre els pilars del pont, com el temps que dissol la consist\u00e8ncia del progr\u00e9s sota un cel que no pot fer-hi res, perqu\u00e8 ja t\u00e9 prou feina per sostenir-se a si mateix. O potser no hi veuran res de tot plegat, perqu\u00e8 al fons del quadre no hi ha cap dibuix, tal com la ceba no t\u00e9 cor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Saben els peixos que hi ha trens que els passen per sota? He de creure que no. Per\u00f2 em resulta inevitable deixar-me endur per pensaments absurds dins aquest tren que travessa el mar pel fons, al Canal de la M\u00e0nega. S\u00f3n vint minuts avorrits i mon\u00f2tons des de que entres per una banda i en […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1532","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1532","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1532"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1532\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1572,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1532\/revisions\/1572"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1532"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1532"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1532"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}