Els primers dies de maig de 1886 Claudi Plan\u00e0s i Armet, director gerent de la companyia del ferrocarril de Tarragona a Barcelona i Fran\u00e7a, el TBF, va viatjar a Madrid per entrevistar-se amb el Marqu\u00e9s de Campo, que l\u2019esperava en representaci\u00f3 del ferrocarril del Norte.<\/p>\n
Plan\u00e0s era advocat i ric, la posici\u00f3 que mantenia entre els seus era s\u00f2lida. Era un m\u00e9s dels burgesos que havien situat Barcelona al mapa del progr\u00e9s. Els de la seva classe somiaven que la ciutat constitu\u00efa una pe\u00e7a petita, per\u00f2 necess\u00e0ria, en el rodolament dels engranatges de la hist\u00f2ria, que venia productes manufacturats als mercats peninsulars, fabricats amb m\u00e0quines que comprava a Anglaterra, Fran\u00e7a i Alemanya. Tamb\u00e9 importava el carb\u00f3 que les feia funcionar, per\u00f2 aix\u00f2, m\u00e9s aviat, amo\u00efnava els de la m\u00e0 de Don Claudio perqu\u00e8 els sortia molt car. Tampoc els convencia dependre d\u2019enginyers estrangers perqu\u00e8 els mantinguessin les m\u00e0quines en solfa i, com els agradava dir, \u201cpor patriotismo\u201d, es van preocupar de formar-ne al pa\u00eds. No deixaven de banda els treballadors, als quals calia alimentar i fer-ho a bon preu, amb el blat castell\u00e0, per no haver-los d\u2019apujar el sou. La locomotora de vapor era la molla que imprimiria regularitat i for\u00e7a al mecanisme.<\/p>\n
L\u2019home del tren ho sabia, tot aix\u00f2. Coneixia el m\u00f3n en qu\u00e8 vivia, l\u2019empresa que dirigia i s\u2019adonava dels riscos que els seus havien hagut d\u2019assumir: el transport del blat encara no resultava prou barat, la compra de carb\u00f3 i de maquin\u00e0ria a l\u2019estranger devorava els beneficis, els t\u00e8cnics del pa\u00eds trigarien uns anys en estar formats i, encara pitjor, la cobd\u00edcia de la burgesia amena\u00e7ava de convertir el fest\u00ed en un \u00e0pat can\u00edbal. Ho havia patit a les pr\u00f2pies carns des del 1876, quan la crisi havia col\u00b7lapsat el sistema. \u201cLa crisi, la malparida\u201d, devia pensar, que els havia advertit que el negoci ferroviari podia convertir-se en una miserable ru\u00efna.<\/p>\n
Plan\u00e0s anava a Madrid poques setmanes despr\u00e9s que el TBF hagu\u00e9s signat un conveni amb el ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona, que havia de precedir la fusi\u00f3 completa d\u2019ambdues companyies. Els del Vilanova, que havien iniciat la construcci\u00f3 d\u2019una segona l\u00ednia cap a Saragossa, s\u2019havien consumit com el b\u00f2lid que no t\u00e9 la massa suficient per enfrontar-se amb la densitat de l\u2019atmosfera. Per\u00f2 Plan\u00e0s tenia una altra pedra m\u00e9s grossa que aquesta a la sabata, i devia pensar que, com en les bitlles, faria servir la petita per mirar de fer fora la gran.<\/p>\n
La pedra grossa era que, uns anys enrere, Norte, s\u2019havia fet amb el control de la primera l\u00ednia de Barcelona a Saragossa, quan la companyia dels germans Girona havia fet fallida. Tamb\u00e9 posse\u00efa la de Val\u00e8ncia a Tarragona, perqu\u00e8 el financer valenci\u00e0 Jos\u00e9 Campo P\u00e9rez, el Marqu\u00e8s de Campo, els l\u2019havia venuda. Per acabar-ho d\u2019adobar, els propietaris francesos de Norte, ho eren tamb\u00e9 de la Companyia del Midi, amb la qual, el TBF, es trobava a la frontera amb Fran\u00e7a. Amb aquest avantatge, des de la posici\u00f3 de for\u00e7a que ostentaven, els de fora, aplicaven unes tarifes car\u00edssimes que perjudicaven les mercaderies que sortien i arribaven a Catalunya. Ben mirat, tenien el control i podien fer el que volien. I es van dedicar a sagnar el porc, sense matar-lo.<\/p>\n
Totes les evid\u00e8ncies d\u2019un mecanisme deficient s\u2019amuntegaven sobre les espatlles d\u2019aquell home, ja madur, que travessava mitja Pen\u00ednsula entotsolat en el luxe del seu compartiment privat. Una melodia de xiulets i xerrics l\u2019acompanyaven les vint hores de viatge que separaven Barcelona i Madrid. La velocitat moderada del tren podia haver fet que s\u2019interess\u00e9s per qualsevol aspecte del paisatge, sense el perill de perdre-se\u2019l. Els costums del pa\u00eds, en el mes de les flors, es devien barrejar amb l\u2019olor del fum i de l\u2019oli de la locomotora per recrear en els sentits del tripulant l\u2019aroma de la modernitat que tant havia contribu\u00eft a impulsar. Per\u00f2 cap de tots aquests petits paranys van poder desviar-li el pensament de la missi\u00f3 que el portava a la capital del regne.<\/p>\n
A Plan\u00e0s el devien recollir a l\u2019estaci\u00f3 del Migdia per dur-lo, possiblement, a casa del Marqu\u00e8s, al palauet que tenia al passeig de Recoletos. Quan es van trobar, l\u2019advocat barcelon\u00ed, li va parlar de la conc\u00f2rdia necess\u00e0ria entre ambdues companyies, va expressar el \u201cviv\u00edsimo deseo de evitar competencias\u201d, tot plegat, precedit d\u2019un \u201cno vengo en son de guerra, sin\u00f3 como amigo\u201d. Va proposar la permuta de l\u00ednies que atorgu\u00e9s al TBF l\u2019hegemonia del ferrocarril a Catalunya, la creaci\u00f3 d\u2019una \u201cRed Catalana\u201d. A canvi, abandonaria el projecte de construcci\u00f3 de la segona l\u00ednia de Saragossa, renunciaria a la possibilitat de fer la compet\u00e8ncia a Norte. Campo, amb la fatxenderia del carnisser, que esmola el ganivet davant l\u2019animal disposat per al sacrifici, no es va immutar. Flegm\u00e0tic, va aconsellar al seu interlocutor que es qued\u00e9s una temporadeta a Madrid, perqu\u00e8 els afers que presentava volien temps per madurar.<\/p>\n
Plan\u00e0s no se\u2019l va escoltar. Va tornar immediatament a Barcelona. Al tren devia explicar-se les raons de tan magre resultat, devia construir cent escenaris de futur. Potser en va somiar algun de positiu. El dia catorze de maig va informar al Comit\u00e8 de Direcci\u00f3 de la Companyia. Marcet, Fabra, Prats i Rod\u00e9s, Robert i Sur\u00eds, Parellada, i el secretari, Amer, van convenir, amb un silenci un\u00e0nime, que no tenien cap alternativa: construirien la segona l\u00ednia de Saragossa. Durant els mesos seg\u00fcents van buscar infatigablement la manera de negociar els capitals que els calien a la borsa de Par\u00eds, potser l\u2019\u00fanic somni de Plan\u00e0s mentre tornava de Madrid. No els va funcionar.<\/p>\n
Cinc anys m\u00e9s tard, el TBF, arru\u00efnat per les vicissituds del pa\u00eds i de les obres en qu\u00e8 s\u2019havia embrancat, amb els mercats girats d\u2019esquena, subscriuria un pr\u00e9stec i un comprom\u00eds de fusi\u00f3 amb la MZA dels Rotschild, la competidora de Norte. El 23 de febrer de 1898, Plan\u00e0s, incapa\u00e7 d\u2019aixecar la suspensi\u00f3 de pagaments en qu\u00e8 es trobava el TBF, despr\u00e9s d\u2019un agre enfrontament amb Camil Fabra, havia de traspassar la direcci\u00f3 de la Companyia a l\u2019enginyer Eduard Maristany. El fill del menestral va haver de cedir el pas a l\u2019enginyer qu\u00e8 ell mateix havia contribu\u00eft a formar. Des d\u2019aleshores, el ferrocarril catal\u00e0 el controlarien tota una altra mena d\u2019homes que no tenien el costum de somiar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els primers dies de maig de 1886 Claudi Plan\u00e0s i Armet, director gerent de la companyia del ferrocarril de Tarragona a Barcelona i Fran\u00e7a, el TBF, va viatjar a Madrid per entrevistar-se amb el Marqu\u00e9s de Campo, que l\u2019esperava en representaci\u00f3 del ferrocarril del Norte. Plan\u00e0s era advocat i ric, la posici\u00f3 que mantenia entre […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1559","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1559","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1559"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1559\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1570,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1559\/revisions\/1570"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}