{"id":1575,"date":"2012-10-22T19:46:55","date_gmt":"2012-10-22T17:46:55","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=1575"},"modified":"2012-10-22T19:46:55","modified_gmt":"2012-10-22T17:46:55","slug":"el-desordre-del-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2012\/10\/22\/el-desordre-del-mon\/","title":{"rendered":"El desordre del m\u00f3n"},"content":{"rendered":"<p>Sento, lleument, la m\u00fasica que emeten els auriculars del viatger que tinc assegut al davant. Escolta, de la <em>Novena<\/em> de Beethoven, quan al moviment final esclaten el cor i l\u2019orquestra i, el m\u00f3n, sembla que hagi d\u2019entrar en erupci\u00f3 tot ell, sencer. Per\u00f2 fora dels auriculars, a l\u2019ambient, no hi veig Beethoven al tren. No duen el mateix ritme. \u00c9s clar, tampoc em sembla que hi lligui Bach, malgrat l\u2019escena en qu\u00e8 Portabella fa, a <em>El silenci abans de Bach<\/em>, que un grapat de violoncel\u00b7listes interpretin tots a l\u2019hora la <em>Suite n\u00famero 1<\/em>, el <em>Preludi<\/em>, dins d\u2019un vag\u00f3 de Metro. Hi trobo, en canvi, una contradicci\u00f3 insuperable que gaireb\u00e9 em fa perdre la passi\u00f3 pel ferrocarril. Per\u00f2 tampoc no inicio aquest viatge per acabar-lo al moviment simf\u00f2nic <em>Pac\u00edfic 231<\/em>, d\u2019Arthur Honegger i denunciar que hi va haver un moment a partir del qual la m\u00fasica es va embolicar amb les m\u00e0quines i, sobretot, amb la locomotora de vapor.<\/p>\n<p>El que volia \u00e9s, pel el fet que en tinc un al davant que ha decidit de fer el trajecte amb Beethoven, dir, senzillament, que la m\u00fasica que m\u00e9s m\u2019agrada al tren \u00e9s la dels acordionistes ambulants. Potser, perqu\u00e8 els int\u00e8rprets que l\u2019executen en dif\u00edcil equilibri entre els viatgers del vag\u00f3 demostren una sensibilitat especial pel moviment. Em refereixo a la tria que fan del repertori, que s\u2019adapta, com el guant ho fa a la m\u00e0, a la relaci\u00f3 que el tren estableix amb l\u2019itinerari que segueix, des del moment que pren velocitat. S\u00e9 que hi haur\u00e0 qui es posar\u00e0 les mans al cap, quan llegir\u00e0 l\u2019apologia que faig d\u2019una m\u00fasica prosaica i fins i tot banal que inclou des de bandes sonores a can\u00e7ons d\u2019estiu (s\u00ed, \u00e9s veritat, alguna vegada he sentit que interpretaven Cole Porter, el llist\u00f3 no \u00e9s tan baix&#8230;) per\u00f2, el tren modern, que no ho \u00e9s de prosaic i banal? Parlo del tren de rodalia, camp de treball per a rodam\u00f3ns musicals de tota mena.<\/p>\n<p>Potser, si fes una enquesta entre els viatgers respondrien que, a ells, el que m\u00e9s els agrada \u00e9s el silenci per\u00f2, caram, de silenci no se\u2019n gasta, al tren. Sempre hi ha soroll: el xiuxiueig dels auriculars, les converses per tel\u00e8fon, les que s\u2019intercanvien els viatgers que es coneixien (perqu\u00e8 avui resulta impossible iniciar una conversa amb alg\u00fa que no es coneix si no \u00e9s que es vol passar per un torracollons)&#8230; Tot, tot el que es fa dins el vag\u00f3 se sent perqu\u00e8, el tren, ja no fa soroll. No xerrica ni grinyola, i la locomotora ni esbufega ni retruny. Aleshores, en aquest context esgarrif\u00f3s en qu\u00e8 s\u2019ha convertit el vag\u00f3, per la falta d\u2019una jerarquia que imposi un criteri del soroll, els dic: qu\u00e8 no \u00e9s la millor m\u00fasica la de l\u2019acordi\u00f3 per agombolar-se en el desordre del m\u00f3n?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sento, lleument, la m\u00fasica que emeten els auriculars del viatger que tinc assegut al davant. Escolta, de la Novena de Beethoven, quan al moviment final esclaten el cor i l\u2019orquestra i, el m\u00f3n, sembla que hagi d\u2019entrar en erupci\u00f3 tot ell, sencer. Per\u00f2 fora dels auriculars, a l\u2019ambient, no hi veig Beethoven al tren. No [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1575","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1575","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1575"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1575\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1577,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1575\/revisions\/1577"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1575"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1575"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1575"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}