Un bon amic, en Marc Filella, em descobreix el pintor Howard L. Fogg, que va dedicar la vida i el talent a la representaci\u00f3 pict\u00f2rica dels trens. M’interessa. Em sorpr\u00e8n saber que en va pintar m\u00e9s de mil. Els va pintar per a les companyies que fabricaven locomotores i, despr\u00e9s, ho va fer per satisfer els enc\u00e0rrecs particulars que rebia. La informaci\u00f3 que he trobat destaca el fet que, quan es va establir pel seu compte, per disposar d\u2019una aquarel\u00b7la de Fogg, el client havia d\u2019esperar de dos a tres anys. Tan gran era la demanda que tenia. Amb el temps, el seu art es va popularitzar a trav\u00e9s de postals i de tota mena d\u2019objectes capa\u00e7os de suportar una imatge estampada.<\/p>\n
Fogg va triomfar com a pintor de trens quan l\u2019escenari de la pintura americana el dominava l\u2019expressionisme abstracte de Rothko, Pollok o De Koonig. Es va mantenir, quan la reacci\u00f3 del Pop Art va escombrar l\u2019abstracci\u00f3 i va entronitzar artistes com Andy Wharhol, Jaspers Johns o Robert Indiana, perqu\u00e8 les locomotores de Fogg passaven de llarg les estacions. Anaven, com si digu\u00e9ssim, per una via diferent. Per\u00f2 \u00e9s, precisament, en el que les va fer populars que hi trobo el detall m\u00e9s problem\u00e0tic: s\u00f3n una representaci\u00f3 o una interpretaci\u00f3? Quina \u00e9s l\u2019estaci\u00f3 final en qu\u00e8 s\u2019aturen les locomotores de Fogg?<\/p>\n
Les escenes ferrovi\u00e0ries de Fogg resulten una realitat impossible de trobar. No s\u00f3n una representaci\u00f3, sin\u00f3 una interpretaci\u00f3. Dibuixen, m\u00e9s aviat, l\u2019imaginari febril del nen entusiasmat que se serveix del moviment de la locomotora per explicar alguna cosa, perqu\u00e8 en t\u00e9 necessitat. I que ho fa d\u2019una manera sint\u00e8tica i excepcional. La tem\u00e0tica, \u00fanica, fossilitza el discurs. El perfeccionament en la t\u00e8cnica, emparat en una gran subtilesa crom\u00e0tica, assoleix el paroxisme a trav\u00e9s d\u2019una versemblan\u00e7a que resulta una met\u00e0fora \u00fatil. Perqu\u00e8, precisament, \u00e9s la contradicci\u00f3 entre la forma i el fons, la que delata al pintor de trens com l\u2019anunciador d\u2019una malenconia per un m\u00f3n que no se sost\u00e9 despr\u00e9s de la Guerra i que, com m\u00e9s se n\u2019allunya, m\u00e9s desdibuixat resulta. Aquest \u00e9s el motiu pel qual, el que hi ha en la pintura de Fogg, \u00e9s una paradoxa: malgrat el sentit del moviment, els trens no ens conviden a avan\u00e7ar, sin\u00f3 a retrocedir al passat.<\/p>\n
No puc saber qu\u00e8 pensava el comprador d\u2019una pintura de Fogg. Potser se la mirava, penjada en un lloc ben visible de la sala d\u2019estar, quan arribava a casa. I aix\u00ed, cada cop que se sentia perdut en la mateixa complexitat humana que els artistes miraven de sintetitzar \u2013els abstractes, i m\u00e9s endavant els del Pop Art\u2013 ell podia veure, en la locomotora de Howard L. Fogg, la simplicitat del m\u00f3n dels infants, que nom\u00e9s t\u00e9 un objectiu: el de mantenir-se ferm en el cam\u00ed marcat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un bon amic, en Marc Filella, em descobreix el pintor Howard L. Fogg, que va dedicar la vida i el talent a la representaci\u00f3 pict\u00f2rica dels trens. M’interessa. Em sorpr\u00e8n saber que en va pintar m\u00e9s de mil. Els va pintar per a les companyies que fabricaven locomotores i, despr\u00e9s, ho va fer per satisfer […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1579","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1579","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1579"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1579\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1591,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1579\/revisions\/1591"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1579"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1579"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1579"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}