En un any he passat per Lermontov, Tolstoi, Txekhov, Platonov i, tamb\u00e9, per \u00d2ssip Mandelstam. No hi hauria arribat sense els amics, que m\u2019han assenyalat el cam\u00ed de R\u00fassia. La sort s\u2019ha encarregat de mostrar-me una altra part del cam\u00ed en el relat de Marina.<\/p>\n
Marina \u00e9s russa. Est\u00e0 casada amb el carter del meu poble. Estudia a la Universitat de Girona per convalidar el t\u00edtol d\u2019infermera i poder exercir de llevadora, aqu\u00ed, a Catalunya. El seu \u00e9s un relat ple de trens, dels que travessen la meitat del m\u00f3n per les vies del Transsiberi\u00e0. El primer que m\u2019explica t\u00e9 a veure amb la infantesa, quan el seu pare l\u2019esperava amb el cavall en una petita estaci\u00f3 de tren, per dur-la a casa. \u201cPer qu\u00e8 a cavall?\u201d, li pregunto. \u201cPerqu\u00e8 a quaranta-cinc sota zero \u00e9s l\u2019\u00fanic transport que saps que no et fallar\u00e0\u201d. Tornava de l\u2019escola, a un dia i mig de casa seva. Recorda que el pare l\u2019embolicava amb pells i passaven cinc hores al damunt de l\u2019animal fins que divisaven \u201ccinquanta cases de fusta, vint-i-cinc a cada costat del riu: el meu poble\u201d.<\/p>\n
El tren era el lligam que la mantenia unida a la civilitzaci\u00f3. Encara ho \u00e9s perqu\u00e8, all\u00e0, en els confins dels Urals, no hi ha carreteres ni internet. Diu que \u00e9s un pa\u00eds que acull els homes de tres en tres: \u201cdos han de con\u00e8ixer el cam\u00ed, l\u2019altre, pot ser el foraster\u201d. Un desert d\u2019arbres que nom\u00e9s les vies del ferrocarril saben quan comen\u00e7a i quan acaba.<\/p>\n
Em descriu les estacions i les imagino com uns oasis per als viatgers de llarg recorregut. A les andanes s\u2019hi venen tota mena de productes, sobretot, menjar. A les estacions hi ha vida. I una segona hist\u00f2ria: \u201cHi va haver uns anys en qu\u00e8 van convertir el pac\u00edfic ferrocarril en alguna cosa temible\u201d. La mem\u00f2ria de Marina ho t\u00e9 gravat. Quan la col\u00b7lectivitzaci\u00f3, als anys vint, els comunistes van matar el seu besavi, que era un petit propietari rural. La bes\u00e0via i els dotze fills van ser conduits fins l\u2019estaci\u00f3 de Kazan, que era plena de mares i fills per als quals el dest\u00ed se’ls acabava al caire del baixador on comen\u00e7aven els rails. Els van fer embarcar en un tren que duia les finestres cobertes amb fustes. \u201cLa meva bes\u00e0via es va adonar que el tren es dirigia a l\u2019estepa siberiana, sabia que els condu\u00efa a la mort\u201d. Marina prossegueix el relat familiar sense cap emoci\u00f3 aparent: \u201cVa aconseguir trencar un dels taulons amb qu\u00e8 havien tapat les finestres i, quan el tren afluixava una mica, a les corbes, llen\u00e7ava els fills per la finestra, un darrere l\u2019altre. Abans de fer-ho, els besava i els posava una moneda d\u2019or amagada al pit. Quan els va tenir tots fora s\u2019hi va llen\u00e7ar ella\u201d.<\/p>\n
No em costa gaire imaginar la dona caminant per la via, desfent el cam\u00ed del tren, mentre recollia els fills. En va trobar tres de morts. En va recuperar nou. Sempre va conservar les dotze monedes. \u201cQu\u00e8 havia de fer, una altra cosa hauria suposat la mort de tots!\u201d, la defensa Marina. Reconec en la trag\u00e8dia d’una fam\u00edlia la de l\u2019\u00e0nima russa, que he trobat als llibres.<\/p>\n
I a les trag\u00e8dies russes gaireb\u00e9 mai no hi falta un tren.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En un any he passat per Lermontov, Tolstoi, Txekhov, Platonov i, tamb\u00e9, per \u00d2ssip Mandelstam. No hi hauria arribat sense els amics, que m\u2019han assenyalat el cam\u00ed de R\u00fassia. La sort s\u2019ha encarregat de mostrar-me una altra part del cam\u00ed en el relat de Marina. Marina \u00e9s russa. Est\u00e0 casada amb el carter del meu […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1592","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1592","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1592"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1592\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2177,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1592\/revisions\/2177"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1592"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1592"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1592"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}