Desfaig el cam\u00ed per tornar a Bilbao. Abandono el port de Bermeo al mateix temps que mig poble pren la canya i s\u2019hi acosta per pescar. L\u2019estaci\u00f3 de tren \u00e9s all\u00e0 mateix, a tocar del mar, dels vaixells i del ferum de salmorra. El tren surt quan hi arribo, com si m\u2019esper\u00e9s a mi. \u00c9s el darrer viatge que far\u00e0 avui. Arrenca i, a fora, tot \u00e9s negra nit.<\/p>\n
Si he de dir la veritat he arribat a Bermeo de manera casual. Despr\u00e9s de dinar m\u2019he acomiadat dels amics i m\u2019he colat al gratacel d\u2019Iberdrola amb la intenci\u00f3 de pujar fins dalt de tot, per\u00f2 un agent de seguretat m\u2019ha fet veure, prenent-me fort pel bra\u00e7, que l\u2019ascensi\u00f3 l\u2019havia plantejat des de pressup\u00f2sits equivocats. Amb amabilitat, m\u2019ha acompanyat al carrer. Ha estat llavors que he vist la parada del tramvia, que s\u2019hi acostava un comboi i que, si m\u2019afanyava, el podia guanyar. Unes gambades, un euro amb quaranta per pagar el bitllet: ja era dins.<\/p>\n
He tingut la sensaci\u00f3 que pujava al tramvia sense voler saber on em duria, perqu\u00e8 tampoc no he preguntat on anava. M\u2019he deixat dur fins que el comboi s\u2019ha aturat i la megafonia ha advertit que, Atxuri, era l\u2019\u00faltima parada. Tot el trajecte l\u2019ha fet contra el corrent del Nervi\u00f3n, que va arrasar la ciutat fa vint i nou anys. Si es mira b\u00e9, s\u2019observa un nivell a partir del qual, Bilbao, sembla tot nou. La campaneta del tramvia anuncia als habitants la bona nova de la ciutat ressuscitada.<\/p>\n
El final de la l\u00ednia coincideix amb una estaci\u00f3 de tren. A la fa\u00e7ana hi t\u00e9 gravat: \u201cFerrocarriles Vascongados\u201d. A un pas de l\u2019entrada, uns empleats del ferrocarril. Els he preguntat pel tren que hi havia a l\u2019andana, pel preu del bitllet i si el viatge era bonic. \u201cSobretodo, cuando llega a la costa, precioso!\u201d, m\u2019ha assegurat l\u2019\u00fanica dona del grup. No ha necessitat dir res m\u00e9s per conv\u00e8ncer-me que hi havia de pujar, i el tren ha partit de Bilbao sota un sol que ho il\u00b7luminava tot, sense escalfar gaireb\u00e9 res. Amb una llum aix\u00ed, freda com la d\u2019una postal, tant diferent de la que conec i em fa viure, el tren s\u2019ha allunyat de la ciutat i s\u2019ha escolat en direcci\u00f3 als boscos que, de mica en mica, s\u2019han anat espolsant les \u00faltimes restes de l\u2019habitud humana. Aix\u00ed, entre clarobscurs, la via coberta de fulles travessa les muntanyes mentre mira de fer-se un lloc sota els arbres. A la fi, l\u2019arribada al mar, com en una apoteosi, la fa en un entrar i sortir de t\u00fanels, com si li calgu\u00e9s obrir i tancar els ulls per creure en l\u2019espectacle que se li presenta al davant.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s el que recordo del viatge que m\u2019ha dut fins aqu\u00ed, quan torno a Bilbao. Ara sembla que fora del tren no hi ha res, com si la via travess\u00e9s un espai buit. Per\u00f2 s\u00ed que hi ha un M\u00f3n, el que fa uns minuts ha fet passar l\u2019olor de la mar dins del vag\u00f3. El mateix que hi fa passar, en aquest prec\u00eds instant, la de la terra mullada. El Pa\u00eds Basc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Desfaig el cam\u00ed per tornar a Bilbao. Abandono el port de Bermeo al mateix temps que mig poble pren la canya i s\u2019hi acosta per pescar. L\u2019estaci\u00f3 de tren \u00e9s all\u00e0 mateix, a tocar del mar, dels vaixells i del ferum de salmorra. El tren surt quan hi arribo, com si m\u2019esper\u00e9s a mi. \u00c9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1603","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1603","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1603"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1603\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1619,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1603\/revisions\/1619"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1603"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1603"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1603"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}