Entro a l\u2019estaci\u00f3 de ferrocarril de Girona per la porta de sempre. Travesso el vest\u00edbul en direcci\u00f3 a un passad\u00eds nou, com fem gaireb\u00e9 tots els que hem entrat al mateix temps. Som els de la visita comentada a l\u2019estaci\u00f3 del TGV. Ens espera un comercial de Renfe. Ens reuneix. Parla i parla fins que les ovelles ens convertim en un ramat compacte i obedient. Ens marca el cam\u00ed i ens embarquem, a trav\u00e9s de l\u2019estretor de les escales mec\u00e0niques, en un viatge al subs\u00f2l. A mesura que baixem el fred \u00e9s cada vegada m\u00e9s intens. El giny ens podria dur perfectament a la nevera de l\u2019escorxador. El ramat es mant\u00e9 sempre amatent a les ordres del pastor, sobretot, quan el fa passar a la cort i ensenya la recompensa: un TGV.<\/p>\n
Aqu\u00ed no hi ha ovelles negres. Totes som blanques, pures. Mostrem la candidesa dels que pasturem l\u2019herba. Deu ser per aix\u00f2 que tot el que hi ha en aquesta cort ens enlluerna. No discutim l\u2019ab\u00fas de l\u2019enginyeria o, segons com es miri, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019arquitectura. Trobem bonic el gran cub. Perqu\u00e8 \u00e9s gran. No ens imagin\u00e0vem que a Girona es pogu\u00e9s fer res de semblant, tan important, tan de ciutat. Ara s\u00ed que tenim un forat per veure el m\u00f3n!<\/p>\n
El ramat el formem gent que fa temps que vam deixar de treballar. \u201cLevantarse cada dia sin nada que hacer, eso es jodido\u201d, sento dir. Els murmuris s\u00f3n tots en castell\u00e0, amb un marcat accent andal\u00fas. Ens acompanyen, en un contrast absolut, quatre joves africans. \u201cF\u00f3tame aqu\u00ed\u201d, li diu un a l\u2019altre. L\u2019escena t\u00e9 lloc a la cafeteria del TGV. El fons de la imatge el componen un negre molt magre i la reproducci\u00f3 d\u2019una hamburguesa gegant. Als africans se\u2019ls ha afegit un home amb cabells engominats<\/em> i sabatotes de bus, que persegueix el seu reflex per totes les finestres del vag\u00f3. Sembla roman\u00e8s.<\/p>\n Ens asseiem quan ens manen seure. Els seients ens agraden perqu\u00e8, com diu una senyora rodanxona, \u201c\u00a1tienen su mesita i to\u00f3!\u201d. \u201c\u00bfPueden notar un suave ruido? Pues es el \u00fanico que escucharan porque el AVE est\u00e0 totalmente insonorizado\u201d, ens assegura el guia. Segueix un protocol. Explica que els bitllets els podem comprar a internet des de 37,95 euros, que cal fer-ho al web www.renfe.es<\/em>, i que la tarifa es mantindr\u00e0 fins al mes de mar\u00e7, per\u00f2 que nom\u00e9s hi ha seixanta mil bitllets Avant, <\/em>perqu\u00e8 estan bonificats<\/em>. Tanta informaci\u00f3 ens confon: \u201c\u00bfqu\u00e9 agencia ha dicho que es?\u201d, remuguen alguns falsos viatgers. Se\u2019ns explica, despr\u00e9s, que podem anar a Madrid en tres hores i mitja, la qual cosa la dona que tinc tres caps per davant considera \u201c\u00a1un tiempo maravilloso!\u201d. \u201cAhora puedo ir a Madrid de compras y volver!\u201d, apunta una altra que seu al costat. Encara ha afegit, el que semblava el marit, \u201c\u00bfNo podemos ir directos a Sevilla?\u201d… \u201c\u00a1Pronto!\u201d, ens confirma el guia. I regna una gran alegria. Aleshores, com si li hagu\u00e9s saltat una molla, se li han estirat les celles, s\u2019ha enfilat a les puntetes de les sabates i ens ha advertit que \u00e9rem a punt de perdre\u2019ns el millor: el lavabo. \u201cF\u00edjense, s\u00f3lo le falta el jacuzzi!\u201d, ens ha dit amb un gest de bodevil.<\/p>\n Passat el cl\u00edmax els interessos es dispersen. N\u2019hi ha que freguen els dits pels caires de les portes. Uns altres comproven la solidesa dels prestatges. N\u2019hi ha un que ha picat fort un env\u00e0 i la r\u00e8plica sorda del material li deu haver parlat l\u2019idioma de les coses ben fetes. Qu\u00e8 devia fer abans de jubilar-se? Quan arribem a primera classe ens escarxofem a les butaques de pell. Despr\u00e9s de l\u2019orgasme sempre ve la mandra.<\/p>\n La visita s\u2019acaba i, el ramat, encara ben dibuixat, s\u2019amanseix del tot per prendre les escales mec\u00e0niques, ara de pujada. Em faig el resum de la visita i hi afegeixo les declaracions que van fer els pol\u00edtics, aqu\u00ed mateix, fa vint-i-quatre hores. Quins discursos ens han regalat els encarregats de la cosa p\u00fablica, mare meva! M\u2019adono de com el valor de les seves paraules \u00e9s inversament proporcional als diners que ha costat fer passar el TGV per la ciutat. Em sento d\u00edscol i em quedo a l\u2019andana, ara deserta.<\/p>\n Miro el fons del t\u00fanel i comprovo que, a la nova catacumba de Girona, fa prou fred com per fer de l\u2019aire una massa visible. De sobte, se sent el bramul d\u2019una locomotora. Arriba un tren. Un treballador em fa uns senyals exagerats, com si pens\u00e9s que puc caure a la via. El comboi travessa la base del gran cub, lentament, fins que s\u2019atura. Immediatament, recupera la marxa. La locomotora arrossega una llarga comitiva de plataformes buides. Van cap a Europa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Entro a l\u2019estaci\u00f3 de ferrocarril de Girona per la porta de sempre. Travesso el vest\u00edbul en direcci\u00f3 a un passad\u00eds nou, com fem gaireb\u00e9 tots els que hem entrat al mateix temps. Som els de la visita comentada a l\u2019estaci\u00f3 del TGV. Ens espera un comercial de Renfe. Ens reuneix. Parla i parla fins que […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1624","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1624","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1624"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1624\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1633,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1624\/revisions\/1633"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1624"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1624"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1624"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}